Entradas

Mostrando entradas de julio, 2023

Un equip del CN Manresa amb molt de futur. Campions en miniatura podria ser el títol de la imatge. #90anysCNManresa

Imagen
  Un equip del CN Manresa amb molt de futur.   Campions en miniatura podria ser el títol de la imatge. #90anysCNManresa   Les fotografies grans , amb molta gent fa que sigui difícil que la gent gosi a emplenar de noms a sobre cada persona , avui us dono una oportunitat per fer-ho en un grup més petit , només tretze menuts. Tres d’ells arribaren a olímpics. Vinga , poseu fil a l’agulla. El primer que ho endevini premi... però han de ser tots encertats i en ordre.   Salut colla

L’equip del 85, uns campions sense títol estatal. #90anysCNManresa

Imagen
  L’equip del 85, uns campions sense títol estatal. #90anysCNManresa   He parlat d’equips campions d’Espanya, de categories, ho va ser el de nascuts l’any 1963, que liderava Jordi Payà, el dels nats l’any 1982, amb en Sergi Mora com a capità, al mig l’equip del 67 també aconseguia pujar al pòdium en un estatal,   la fabrica de waterpolistes de casa nostre no s’aturava i l’equip de nascuts l’any 1985 es proclamava campió de Catalunya. Un equip sense figures, però sense fissures. Van arribar al campionat d’Espanya, que es celebrava a Madrid i, segons els que hi eren, una conversa d’una persona de pes en el mon de waterpolo amb els arbitres, va canviar l’esdevenir del partit i els va deixar sense el premi merescut. Va guanyar el Real Canoe NC. Dos anys després, aquell equip, va lluitar per assolir el títol de campió que dos anys abans se’ls havia negat. Ara eren juvenils. El campionat es va celebrar a Sallent , organitzat pel CN Manresa, un altre cop el Real Canoe NC ens deixava f

En el mundial de Fukuoka, un exemple de com es compelixen els objectius del club de formació d’esportistes i persones. Núria Falla, fisioterapeuta de la selecció estatal masculina, cursets, natació, waterpolo, professional en els #90anysCNManresa

Imagen
  En el mundial de Fukuoka, un exemple de com es compelixen els objectius del club de formació d’esportistes i persones. Núria Falla, fisioterapeuta de la selecció estatal masculina, cursets, natació, waterpolo, professional en els #90anysCNManresa   El waterpolo ha acabat el Mundial de Fukuoka (Japó), una medalla de plata per l’equip femení i un bronze pel masculí, fins aquí res a destacar, doncs, ambdues seleccions ens tenen ben acostumats. Tampoc se’ns fa rar que en la relació dels equips, les convocatòries, hi hagi varis components bagencs, així,   el doctor Albert Estiarte, tot un clàssic, l’Oscar Muncunill, el “fisio” predilecte de les noies, en Marcel li Massafret, com a preparador físic, la doctora Griselda Sirvent , però, hi ha una persona que pot sorprendre. No sorprèn per la seva capacitat professional, fora de dubte, però si que sigui l’única dona que surt en la relació de la selecció masculina, parlo de Núria Falla Hosta. La Núria, ex nedadora del CN Manresa i “boia”

1960. El primer entrenador de Manresa, Josep Alberti, els primers resultats a nivell estatal.

Imagen
  1960. El primer entrenador de Manresa, Josep Alberti, els primers resultats a nivell estatal.  L’any 1960, el CN Manresa seguia representat en la Federació Espanyola de Natació, ho era per part del Doctor Xavier Francàs Munill, que estava en la “Comisión de Natación Escolar y Utilitaria” que decidia el "Premio del Carmen 1957". El doctor Francàs va ser directiu en la Junta Directiva del nostre club de Joan Vergé que es va crear l’any 1956, tenia el càrrec de president de la natació escolar i utilitària. Va seguir en aquesta funció ambla junta que presidia Xavier Oms, fins l’any 1960. En aquell anys trobem el que potser seria el primer entrenador manresà titulat per la federació, José Albertí Castro, que residia al Passeig Pere III , 16. Els Campionats d’Espanya d’estiu es van nedar del 13 al 15 d’agost , a la piscina municipal de Montjuïc, de 50metres, Josep Claret començava a destacar , essent cinquè en els 200 papallona, mentre Lidia Camprubí era segona en els 400 m

Busca a Wally, avui en una fotografia de 1972. #90anysCNManresa

Imagen
  Busca a Wally, avui en una fotografia de 1972. #90anysCNManresa   Avui ho farem diferent, hi ha gent que diu les alineacions, que troba els amics, com ho fa l’Albert Estiarte, hores d’ara al Japó, ajudant a la selecció estatal de waterpolo en el Mundial. Avui , el repte serà diferent, , farem una mica busca a Wally. La fotografia és de 1972. Per a començar que tal si busquem al mateix Albert Estiarte, ¿ja el teniu?. Seguim amb la Fina Carol... Xita Garrido ... Assumpta Pelfort ... Noemi Alda... Podeu seguir si voleu.

1974 Fent historia, presents en el primer mundial de natació, cada cop més complerts i consolidant el futur. #90anysCNManresa

Imagen
  1974 Fent historia, presents en el primer mundial de natació, cada cop més complerts i consolidant el futur. #90anysCNManresa   1973 l’havíem deixat a mitges, va ser un anys especial per la natació Mundial, es va celebrar a Belgrad el primer campionat del Món de Natació. Tot un esdeveniment i el CN Manresa no hi podia faltar, va participar la Neus Panadell. Ho va fer en els 100 i 200 metres braça i els 200 metres etils. La Neus, també va ser proclamada com la millor nedadora espanyola de l’any. Mentre, el club seguia creixent i els equips en els campionats d’Espanya, cada cop eren més nombrosos. Més complerts i sense deixar de sorgir figures, que , encara en edat infantil, aconseguien magnífics resultats en la categoria absoluta. Així en els campionats d’hivern de l’any 74, en homes i van nedar Toni Servalls, Pere Esquius, Dídac Zapata, A Martínez, Jordi Estefanell, Josep Maria Nadal i Toni Bret. En dones, gairebé nenes, Montse Majó, Assumpta Pelfort, Rosa Estiarte, Cori Sangen

Un altre repte, una fotografia per a identificar als que han estat els vostres amics, trobar-vos vosaltres, fer un viatge a aquella època. Som-hi. #90anysCNManresa

Imagen
  Un altre repte, una fotografia per a identificar als que han estat els vostres amics, trobar-vos vosaltres, fer un viatge a aquella època. Som-hi. #90anysCNManresa   Fa dies que no us poso deures, aquells que us transporten al passat, a buscar-vos en les fotografies, a veure qui hi ha la vostre costat, o recordar a aquell o aquella que fa tant de temps que no us ve el nom a la memòria i us farà esforçar. Sé que la qualitat de la fotografia no permet ampliar massa la imatge i això dificultat que pugueu identificar aquells que tingueu dubtes. Això només fa que el repte sigui major, més emocionant, però sense perdre l’encant. Aqui teniu cognoms il·lustres en la historia del club, Servalls, Estiarte, Majó, Esquius, Martínez, Prat, Canela, Estefanell, Guitart, Panadell, Perramon, Zapata, Moncunill. Que tal si els situeu i afegiu els que falten? Vinga som-hi.

Un tresor físic, antic, que només el supera les dedicatòries de centenars de persones que hi a escrites en el mateix. El llibre de comiat de Cor Brassem . #90anysCNManresa

Imagen
  Un tresor físic, antic, que només el supera les dedicatòries de centenars de persones que hi a escrites en el mateix. El llibre de comiat de Cor Brassem . #90anysCNManresa   Avui em permetreu que us presenti una de les joies que hem pogut conservar de la historia del club. Realment no l’hauríem de tenir nosaltres, doncs, era per lliurar a tot un símbol de la nostra entitat. Cor Braasem. Qui sap si, ara, 63 anys després, algun familiar, avisat per l’entrenador que el va substituir, Jan Freese, amb el que mantenim contacte per Facebook, el pugui reclamar, però seria emportar-se una part del nostre cor. Parlo del llibre de signatures, firmes , com posa el document que l’encapçala,   que es va fer el dia de l’homenatge al tècnic. Un homenatge que es va fer amb un sopar al voltant de la piscina coberta,   una imatge que , des del primer dia que la vaig veure em va admirar. ¿Quin millor homenatge per un entrenador que el que es pot realitzar   en el lloc que tant hi has dedicat   ?

Directius manresans en les federacions catalana i estatal. L’inici dels 70, època d’or de la natació femenina del CN Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Directius manresans en les federacions catalana i estatal. L’inici dels 70, època d’or de la natació femenina del CN Manresa. #90anysCNManresa   Mentre els anys 50, el president ‘honor a perpetuidad del nostre club, Joan Vergé i Oller , seguia en la vicepresidència de la Comisión de Natación Escolar y Utilitaria de la FEN, l lavors no era Real , ens sorprèn que , en aquets òrgan de l federació estatal, hi trobem a un altre manresà, el doctor Xavier Francàs Munill, mentre a la federació catalana, Joan Vergé continuava en la junta directiva que encapçalava , en aquesta etapa, Francesc Draper. L’any 1955 es concedia la placa d’honor de la FEN al CN Manresa per la piscina coberta. Xavier Francàs, fill d’Avinyó, va ser un metge , que va patir al repressió franquista, que , amb altres doctors, Angel Tomas (el metge Saldes), Ramon Puig i Ball, Bernat Bosc i Adema, Armand Redondo i Bonvehí i el mateix Xavier Francas i Munill, amb els   metges   de plantilla de l'hospital com Lluis

La responsable de l'Àrea de Fitness, Mar Varea, una ja com a professional i persona. Una demostració de la bona tria que va fer el club per gestionar les noves instal·lacions. #90anysCNManresa.

Imagen
  La responsable de l'Àrea de Fitness, Mar Varea, una ja com a professional i persona. Una demostració de la bona tria que va fer el club per gestionar les noves instal·lacions. #90anysCNManresa.     Hem permetreu que avui faci un mix, parlo de dedicar l’article a una persona jove, però que , a la vegada , porta molts anys treballant en el Club Natació Manresa. Una persona que mostra com el club va saber evolucionar, triar als millors per tal de fer front al repte de les noves instal·lacions, prova d’això és que continuen en el càrrec, a plena satisfacció d’Aigües de Manresa, qui porta la gestió de les instal·lacions de les Piscines Manel Estiarte i Duocastella. No va ser la primera, ni la segona, però, quan la Mar va arribar al càrrec ho va fer sobradament preparada, aprenent del que li van ensenyar, primer,   Anna Cadafalch després Txell Fusté.   Però, també per iniciativa pròpia. Es va formar, però, a part de la seva vàlua com a professional, Mar Varea, l’ha superat en l

1973 fins juliol. Neus Panadell aconsegueix triomfs internacionals, s’imposa en les dues distàncies de braça en la I Copa Llatina. Montse Majó i Rosa Estiarte s’estrenen en pla internacional. Segueixen caient rècords d’Espanya de relleus per clubs.

Imagen
    1973 fins juliol. Neus Panadell aconsegueix triomfs internacionals, s’imposa en les dues distàncies de braça en la I Copa Llatina. Montse Majó i Rosa Estiarte s’estrenen en pla internacional. Segueixen caient rècords d’Espanya de relleus per clubs.   Neus Panadell va confirmant la seva categoria, ara a nivell internacional, en la I Copa Llatina, amb figures com Novella Calligaris (Itàlia) , campiona del Món o el francès Michel Rousseau, rècord man europeu, , s’imposa en les dues proves de braça i fa dues plates en els estils. Segueix competint a nivell internacional, a Innsbruck ( Àustria) al Torneig de les Nacions, en aquesta ocasió amb el seu entrenador Josep Claret amb l’equip tècnic. Rosa Estiarte i Montse Majó debuten en el 7 Nacions a Estocolm, Majó en els 100 esquena i Estiarte en els 200 braça. Ambdues formen part de l’equip de relleus. Montse Majó es una de les figures de la trobada Pirineus Francesos- Federació Catalana, de juvenils, aconseguint el rècord en 200

1955, tenim el primer campió d’Espanya Juvenil Oscar Montagut, a Córdoba en els 100 metres papallona.

Imagen
  1955, tenim el primer campió d’Espanya Juvenil Oscar Montagut, a Córdoba en els 100 metres papallona.   L’any de la piscina coberta, el 1955, consolidava la seu del CN Manresa en el Torrente de San Ignacio s/n, hi apareixien els primers números de telèfon, 1923 i 1819. En els tercers campionats d’Espanya juvenils de natació, Oscar Montagut s’imposava en els 100 metres papallona, convertint-se en el primer campió d’Espanya del nostre club. La seva marca , 1.14.8 significava un nou rècord dels campionats. La competició es va celebrar a la piscina de la Universidad Laboral de Córdoba, que tenia una allargada de 33.33 metres. Joan Verge, amb el canvi de president de la FCN passava a ser vicepresident de la Comisión de Natación Escolar y Utilitaria de la FEN. En la fotografia: D´esquerra a dreta drets Albert Servalls, Oscar Montagut, Emili Llorca, Cor Braasem, Lídia Camprubí i Rufina Servalls. Asseguts Ramon Montagut, Feliu Farràs, Paquito Martínez- Arxiu Marta Camprubí i Barris

1973, el CN Manresa es proclama campió d’Espanya per equips en categoria femenina, en els estatals celebrats a Valencia.

Imagen
  1973, el CN Manresa es proclama campió d’Espanya per equips en categoria femenina, en els estatals celebrats a Valencia.   L’any 1972 finalitzava amb Neus Panadell como a reina de la natació femenina estatal, això si, en lluita amb Aurora Chamorro, del CN Poble Nou. En el recull de les millors marques històriques en piscina de 50 metres, fins aquell final d’any, la Neus estava entre les primeres en proves tant variades com els 100 papallona, 100 esquena, 200 papallona, 100 lliures, dominant els 200 metres braça, els 200 i 400 metres estils, també cal destacar que , les marques de Rufina Servalls la permetien mantenir-se entre les deu primeres en els 100 metres braça, amb una marca feta l’any 1964, els 200 metres del mateix estil, amb un registre de l’any 1966 i els 400 metres estils, marca feta l’any 1968, la qual cosa parla del valor de les seves marques. L’any 1973 va ser el primer en que el CN Manresa es proclamava campió d’Espanya per clubs. Va ser en categoria femenina, ca

1954 es juga ell campionat d’Espanya de waterpolo a Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  1954 es juga ell campionat d’Espanya de waterpolo a Manresa. #90anysCNManresa   L’any 1951, segons l’anuari de la FEN, Federación Española de Natación, el Club Natació Manresa, tenia al seva seu al Paseo de Pedro III, 22 , de Manresa, evidentment en castellà, l’any següent, el 52, amb el president del nostre club Joan Vergé coma vicepresident segon de la Federació Catalana de Natació, crec que el càrrec més alt que ha tingut un manresà en aquesta federació, en la que Francesc Draper n’era el president, la seu que hi constava era el carrer Guimerà 38. Va ser l’any 1955 quan ‘anuari de la FEN col·loca la seu del club em el Torrente de San Ignacio s/n. . Joan Vergé seguia en la vicepresidència de la federació catalana.   L’any 1954, es celebrà a Manresa el Campionat d’Espanya de waterpolo, es jugà el de primera i segona categoria, acollint el nostre club, aquell principi de mes d’agost als millors jugadors de llavors: A primera hi eren; CN Barcelona, CN Martorell, CN Canoe, CN A

Fins passats 40 anys des de la fundació del club, no van arribar les dones a la directiva. Fem una mica d’història d’aquest fet. #90anysCNManresa

Imagen
  Fins passats 40 anys des de la fundació del club, no van arribar les dones a la directiva. Fem una mica d’història d’aquest fet. #90anysCNManresa   Ara, amb una presidenta , Montse Gomariz , encapçalant una relació de càrrecs directius amb dones com a responsables, sembla impossible que, fins l’any 1974, quaranta un any després de la seva fundació no hi hagués cap dona en una directiva del Club Natació Manresa. En aquella llista que liderava de Emili Solanich com a president hi consten Dolors Monrós, Natalia Vivó, Carme Pons, però, la veritat, quan jo vaig firmar pel CN Manresa, cap d’aquestes dones tenia funcions de directiva. La Dolors Monrós si que feia de delegada dels equips de natació i, sobretot , de waterpolo, però, com a directiva, hi havia el president un dos o tres col·laboradors, entre ells el que consta com a comptable, Guillermo Blasco i Alfons Alda, vicepresident. El següent president, Pere Muns, no va tenir cap dona en la seva junta, això si, posteriorment, la sev

El CN Manresa guanya una fase del campionat d’Espanya a Sevilla amb un Gaspar Ventura d’entrenador que no era jo. #90anysCNManresa

  El CN Manresa guanya una fase del campionat d’Espanya a Sevilla amb un Gaspar Ventura d’entrenador que no era jo. #90anysCNManresa   Avui us publico l’article de l 90 è aniversari ben d’hora , ben d’hora. Son coincidències de la vida, us parlaré d’un campionat d’Espanya, un dels motius perquè us publico l’escrit   aquest hora, doncs, estic en el estatal juvenil de waterpolo que es fa en la nova piscina del CN Barcelona, al costat de l’Escullera, el que era la primera piscina coberta de l’estat. La fotografia d’aquest retall de diari correspon   a la preliminar del Campionat d’Espanya infantil, fins a 15 anys, celebrat a Sevilla, fase en la que l’equip del CN Manresa es va classificar brillantment per la final com a primer de grup, superant a rivals potents, com pot ser el mateix CN Terrassa amb jugadors tan importants com el que seria olímpic José Luis Murillo, un jugador que semblava imparable. L’entrenador de l’equip era Gaspar Ventura, que va saber com frenar al millor jug

El Club Natació Manresa competeix en la Jean Bouin. Nedadors poliesportius. #90anysCNManresa

Imagen
  El Club Natació Manresa competeix en la Jean Bouin. Nedadors poliesportius. #90anysCNManresa   Permeteu-me que , avui, publiqui l’article del 90 aniversari del CN Manresa, ben d’hora ben d’hora. Avui, una joia, una fotografia de la participació del Club Natació Manresa en la Jean Bouin, una prova atlètica centenària popular i d’elit, en la que el nostre club hi va participar com mostra la fotografia facilitada per Joan Martín, que surt el segon des de l’esquerra en la fotografia. AL centre l’entrenador, el mític Cor Braasem.    

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició física i rapidesa nedan