1974 Fent historia, presents en el primer mundial de natació, cada cop més complerts i consolidant el futur. #90anysCNManresa

 

1974 Fent historia, presents en el primer mundial de natació, cada cop més complerts i consolidant el futur. #90anysCNManresa

 

1973 l’havíem deixat a mitges, va ser un anys especial per la natació Mundial, es va celebrar a Belgrad el primer campionat del Món de Natació. Tot un esdeveniment i el CN Manresa no hi podia faltar, va participar la Neus Panadell. Ho va fer en els 100 i 200 metres braça i els 200 metres etils. La Neus, també va ser proclamada com la millor nedadora espanyola de l’any.

Mentre, el club seguia creixent i els equips en els campionats d’Espanya, cada cop eren més nombrosos. Més complerts i sense deixar de sorgir figures, que , encara en edat infantil, aconseguien magnífics resultats en la categoria absoluta. Així en els campionats d’hivern de l’any 74, en homes i van nedar Toni Servalls, Pere Esquius, Dídac Zapata, A Martínez, Jordi Estefanell, Josep Maria Nadal i Toni Bret. En dones, gairebé nenes, Montse Majó, Assumpta Pelfort, Rosa Estiarte, Cori Sangenís, Olga Estefanell, Neus Panadell, Pilar Guitart i Conxita Garrido. En aquella competició, la Neus, “només” va fer un pòdium, tercera en els 100 metres braça, encara que va ser clau per que és guanyés , amb record d’Espanya absolut, els relleus 4x100 metres estils. Clar que Montse Majó, guanyava amb rècord estatal infantil els 400 metres estils i era subcampiona en els 100 metres papallona, Rosa Estiarte es convertia en campiona en els 100 metres braça i era bronze en els 200 metres del mateix estil. L’equip femení va ser tercer en la classificació per clubs.

Aquells resultats van portar a Montse Majó a la selecció absoluta que va competir a Marsella en la II Copa Llatina de Natació. També a nivell internacional, Rosa Estiarte, s’imposava en els 100 metres braça en el Meeting de Trento.  La mateixa Rosa feia poc després el rècord d’Espanya infantil de l’hectòmetre de braça 1.18.8.

El waterpolo, en la segona Copa Catalunya, jugada en un sistema d’eliminatòries, l’equip absolut va arribar a al final, perduda per la mínima 3-2 davant el potent CN Barcelona, en el que va ser una marató i festa del waterpolo, doncs, es van jugar deu partits seguits a la piscina Sant Jordi de Barcelona.

Pere Estefanell era el porter titular de la selecció estatal  juvenil que s’imposava en el Torneig de les 6 Nacions, amb un equip que tenia com a companys a dos jugadors importants en el futur del club, Toni Ventura, l’entrenador més longeu del club, que va ser proclamat millor jugador i Josep Bargués, que va venir al club des del CN Martorell . D’ambdós en parlarem més endavant.