Ramon Montagut. El pluriesportista que va arribar a jugar amb el CN Manresa en la màxima categoria de waterpolo. #90anysCNManresa

 

Ramon Montagut, el tercer des de l'esquerra, dret. 

Quan escric de segons quin fet o persona, m’adono que, pera molts dels que ho llegiu, us pot semblar xinès, es a dir, molt lluny, però, la historia del club va més enllà de la nostra memòria o de la nostra vida, encara que, pera tots aquells que estimem la nostra entitat, sabem que tots els que aquí us vaig presentant , tenen el seu valor i han fet que, els que formem part del Club Natació Manresa, tinguem aquest fet característic, allò que ens identifica.

Avui , el personatge és en Ramon Montagut. Quan vaig arribar a Manresa, la dècada dels setanta, en Ramon ja era gran. Era gran en tots els sentits, molt alt i, malgrat les seves cames , llargues, ennegrides per les dificultats circulatòries que , de tant en tant el portaven a fer banys de fang per a millorar el seu estat, era un home fort. La seva veu, característica, potent, parlava de la seva seguretat coma persona.

Quan miro de buscar la informació sobre ell, m’adono que, a la seva activitat com  a nedador i waterpolista, no sé si li he d’afegir la de jugador i entrenador de bàsquet. Ho dic perquè, en el llibre del 75 aniversari del club que va fer l’historiador Francesc Comas, ens diu que la temporada 44-45, es va instituir la secció de bàsquet, que la temporada següent va quedar campió de Catalunya de tercera categoria. Segons consta, l’entrenador era en Ramon Montagut i hi destacaven Lluch, Dalmau, Piñero, Martí, Morros, Rodríguez, Barceló i Quer. M’hi jugaria un pèsol que és el mateix Ramon que ens trobem en l’equip de waterpolo que l’any 1946 va quedar segon del grup B de la Primera Categoria, posició que li va valer per a jugar en la categoria màxima amb els equips del CN Barcelona, CN Sabadell, CN Martorell, CN Terrassa i CN Reus. L’equip el formaven Montagut, Morell, Álvarez, González, Oms, Alberti i Dalmau.

El seu fill, l’Óscar, va ser un excel·lent nedador, del que , com en altres casos, en parlarem més endavant. Característic d’en Ramon ho era el seu cotxe, un SEAT 127 Coupe. El cotxe, era esportiu, molt baix, en el que em semblava tot un joc de tetris com un home de la allargada del Ramon, i mes amb les dificultats amb que es movia, podia entrar. El cotxe va ser el seu taüt, doncs, el van trobar en un revolt del Cardener, dins del riu, en el seu Coupe.