Els cursets d’ensenyament de la natació, amb el segell de qualitat del nostre club, que porta la majoria de població de Manresa. #90anysCNManresa   Els cursets de natació han evolucionat amb els anys, però, no ho dubteu, ha estat una de les senyes d’identitat del Club Natació Manresa. Una de les coses de les que ens sentim més orgullosos és de saber que la majoria de la població manresana ha aprés a nedar en les nostres piscines. No ha estat només aprendre a nedar, això ho fan les empreses, les persones, per nosaltres, no son clients i prou, els cuidem com veritables amics, els ensenyem a nedar i els donem un plus, una tècnica natatòria que porta el nostre segell. Els menuts, ensenyats per monitors provinent del món de la competició,   se’ls preparava per si volien passar als nostres equips , els adults, perquè poguessin segur nedant, el millor i més complet dels esports, amb una manera de nedar inconfusible que els servis per a gaudir de l’aigua i del que és una manera de viur

  Cinc olímpics del club amb l’equip femení en l’acte central del 75 aniversari. #90anysCNManresa   Per diferents raons es difícil trobar fotografies on coincideixin els olímpics de “l’aigua” del nostre club, en aquesta ocasió , en el marc de l’acta central del 75è aniversari , va ser possible, això si, sense en Manel Estiarte, la enyorada Rosa, ni la Montse Majó,   però, l’Albert Canal, Jordi Payà, Neus Panadell, Pere Balcells i un servidor, vàrem lliurar els reconeixements a l’equip de waterpolo femení . Ens podeu localitzar i identificar, a nosaltres i a les noies.

  1963. L’any dels JJMM, aquest any a Nàpols, Josep Claret i Francesc Martínez ens hi representen. En les competicions domèstiques, ells dos amb Rufina Servalls i Lidia Camprubí segueixen en l’elit. Tots ells competeixen en les seleccions a nivell internacional.   Som presents en la generació que impulsa la natació estatal a nivell internacional.     L’any 1963, fa ni més ni menys que 60 anys, la primera generació d’or de la natació del nostre club seguia sumant triomfs. La natació, com hem comentat en altres ocasions, estirava més la temporada, essent habitual competir a l’agost, no hi havia tantes vacances , ni piscines de 50 metres calefactades. L’estiu de 63 els Campionats d’Espanya d’estiu absoluts es van celebrar a Granada, més tard del que era habitual , va ser del 5 al 8 de setembre. Allà, Francesc Martínez era tercer en el doble hectòmetre braça, Josep Claret s’imposava en els 200 metres papallona i Lidia Camprubí era quarta en els 100 metres lliures, superada per tres m

  L’estiu de 1992, molt més que els JJOO de Barcelona, un nedador del CN Manresa es proclama Campió d’Europa Júnior, dos nedadors comparteixen pòdium en el Campionat d’Espanya Estatal, . #90anysCNManresa   Encara que sembli que no pot ser, l’any 1992, hi va a ver més activitat, en la qual, el Club Natació Manresa va ser un actor destacat. Avui parlem de natació i del primer campió d’Europa, i de moment l’únic , en categoria Júnior. Va ser a Leeds, però, deixeu que faci una mica d’història abans. Aquell any, els campionats d’Espanya van ser sense els olímpics, reservats per la gran fita, encara que , no resten mèrit als resultats dels nostres nedadors. Per exemple, mentre amb les dones havíem tingut oportunitats de trobar pòdiums amb dues nedadores del CN Manresa en el mateix a la vegada, en homes això , en categoria absoluta, no passava i en els 200 metres papallona, Alda i Font, van ser segons i tercer respectivament en   aquesta prova de singular duresa. Ambdós formats en el no

  1976, el primer medallista en un campionat d’Europa, en aquest cas júnior, és en Pere Estefanell, bronze defensant la porteria a l’europeu de Malta. #90anysCNManresa   El primer internacional en waterpolo ho va ser en Toni Servalls,, Albert Estiarte va ser el segon, però el primer en guanyar una medalla en un Campionat d’Europa, ho va ser un porter, en Pere Estefanell. El Pere, el gran de la nissaga Estefanell, l’any 1976, un dels anys més importants en la història de la nostra entitat a nivell internacional, va aconseguir el bronze en el Campionat d’Europa Júnior celebrat a Malta. L’equip que entrenava Josep Brascó, va ser tercer després de perdre d’un gol , 4-5 amb Hongria, segona al final i empatar , 5-5, amb la campiona Itàlia. L’equip el formaven, Pere Estefanell, Pere Robert, Toni Torres, Toni Ventura, Pepe Alcazar, Albert Girbal, Antolin Pegado, Josep Gasch, Jaume Fité, Jordi Carmona, Joan Marimón, Toni Ayza i Angel Diestre. Dos anys després , a Budapest, va repeti

  Memòria de 1993. Dos subcampions del Món juniors, lluita per equilibrar la economia i “prorroga” de la junta directiva. #90anysCNManresa   Avui farem un salt de trenta anys endarrere, agafarem la memòria de l’any 1993 i la comentarem breument, en les memòries es pot trobar la historia i explicacions a diversitat de situacions si s’explica el context. La assemblea es va celebrar el març de 1994, tal com corresponia segons els estatuts i la llei de l’esport, es complien els quatre anys del mandat de la segona etapa d’en Ramon Oliveras com a president i la obligatorietat de convocar eleccions. La reunió va servir per a que el president demanés la confiança per a seguir quatre anys més i, en un ambient ple de dubtes, davant que no hi havia ningú més interessat, és va prorrogar el mandat. En el llibre resum d’aquell exercici s’explicava els canvis importants efectuats en les instal·lacions, filtres de les piscines i canvi de l’escalfament de fuel a gas. A la vegada valorava com s’

  Francesc Comas Closas, autor del llibre “75 anys del Club Natació Manresa” i   germà de l’Alba i en Josep, lligats a la historia de la nostra entitat. #90anysCNManresa No seria just si no parlés de l’autor del llibre del 75 aniversari del Club Natació Manresa, una perquè va fer un treball magnífic,   era tot un repte tenint en compte que ja existia el llibre de les noces d’or del club, un document fantàstic obra de Miquel Barés Amella,   escriure, triar imatges, buscar-ne, quan ja hi ha hagut un recull no és mai fàcil i, en Francesc Comas Closas,   se’n va sortir amb nota. L’enfocament , tot un encert, identificant cada etapa del club amb els distints colors dels cavallets de cursets, dels que marquen el nivell, va aconseguir un lligam molt adequat , idoni podria dir. Però, més enllà del llibre del 75 aniversari, en Francesc Comas Closas, és membre d’una família molt relacionada amb el Club Natació Manresa, així doncs, la seva germana Alba, era l’esposa del president Ramon Oliv

  Joan Cornet, l’alcalde de la mítica frase : “ Aquella quitxalla d’allà al fons, que ben aviat tindran la nova piscina...”.   Sempre hi ha hagut una bona relació club casa gran, en el capítol   dedicat a l’alcalde Roqueta explico com es va fer mans i mànigues per tal de renovar la concessió en favor del club abans del canvi, de les primeres eleccions democràtiques. Avui us parlaré del primer alcalde amb que vaig tenir una bona relació, en Joan Cornet. En les seves funcions d’alcalde procurava sempre estar en els actes importants de la nostra entitat. Ell va ser l’alcalde del cinquantenari, el de les noces d’or, el que era alcalde quan als olímpics a Moscou se’ns van lliurar les medalles d’or de la ciutat, el que va acompanyar a Juan Antoni Samaranch en aquella visita a les nostres instal·lacions. Eren temps d’il·lusió pel club, per Manresa i per tota la població , tot “tornava” a ser nou, com cal. En la meva memòria els discursos seus en el Dia del Club, normalment el dia 21 d

  1962 un any especial. Som finalistes en un campionat d’Europa. Aporto anècdota que trobareu al final de l’escrit, no us la perdeu. #90anysCNManresa   L’any 1962, va ser l’any del Campionat d’Europa de Leipzig , un campionat amb presència important del nostre Club Natació Manresa, el camí fins allà ens va portar per ; Els   cinquens campionats d’Espanya d’hivern , celebrats a Vitòria el 17 i   18 de març, en Francesc Martínez era subcampió en els 200 braça i Josep Claret feia dos segons llocs en les dues distancies de papallona. Rufina Servalls era campiona en els 200 braça. Els tercers campionats d’Espanya Absoluts en piscina de 50 metres , nedats e al piscina de Montjuïc, va ser el mes d’agost, en aquella època, les competicions es celebraven més tard en el calendari , doncs, l’aigua de les piscines descobertes no s’escalfava i calia una adaptació a les mides de la piscina per aconseguir el millor rendiment.   Aquell inici d’agost, en Francesc Martínez s’imposava en els 200

  Un grup nombrós de joves nedadors/es , il·lusionats, val la pena intentar identificar-los, les cares , encara infantils , permeten identificar-os en l’actualitat. 2012. #90anysCNManresa   Avui farem un salt en els anys, de les fotografies per a identificar nedadors i nedadores, a excepció de la que vàrem publicar veient la natació al Palau Sant Jordi en motiu del Mundial de Natació de l’any 2013, sempre hem posat fotografies relativament antigues, en aquesta ocasió aquí teniu l’equip que ens va representar a Reus fa uns onze anys. Aqui hi trobareu quatre entrenadors , en Jordi Vidal, Montse Fontcuberta, Miriam Marcuello i Anna Duran. I trobareu , si no em descompto 38 alevins que podeu provar d’identificar, així com les delegades i delegat.

  La temporada 1986-87 vàrem tenir cinc dones que van dominar els tres relleus a nivell català i estatal. #90anysCNManresa   No fa pas masses dies us parlava de l’equip de relleus masculí de finals dels anys 80, avui ho faig amb el femení, que va ser capaç de fer pòdium, bronze, en els 4x100 metres lliures en el Campionat d’Espanya absoluts d’Estiu, i guanyar en els 4x100   metres estils i 4x200 metres lliures en els campionats de Catalunya Absoluts d’Estiu, més el subcampionat en els 4x100 lliures. L’equip el formaven, d’esquerra a dreta, Eva Basullas, la gran del matrimoni Isidre Basullas i Magda Vázquez, parella d’àrbitres i directius del nostre club, una velocistes en lliure de les millors de l’estat. Montserrat Gomariz, la santvicentina, actual presidents del club,   especialista en papallona, esquena, estils , amb grans resultats a nivell nacional i estatal. Meritxell Prat, la bracista de l’equip, el seu pare, Santi, va ser vicepresident del club, i els seus germans Carles

  Hi ha hagut pocs alcaldes que hagin estat regidors d’esports, alguns han portat temes que consideraven delicats o prioritaris, com pot ser el concurs i la construcció de les actuals piscines municipals Manel Estiarte i Duocastella, que va controlar de manera directe en Jordi Valls, malgrat que el regidor d’esports fos l’amic Josep Lluís Gozalbo, llavors d’Esquerra Republicana . La marxa de Jordi Valls i l’entrada de Pitus Camprubí, amb la regidoria per Núria Sensat, va fer que és passes de control i col·laboració, a desconfiança inquisidora, a una lluita per gestionar les piscines des de la casa gran sense entrar mai en la realitat de la situació. Només es va trobar la solució del compliment de les condicions de la plica, això si, signades pel club, sense cap opció real d’estendre la mà, però, d’això ja en parlarem un altre dia. La historia d’aquell tripartit al front de la ciutat que va portar a desaparèixer un partit i l’altre, el de l’alcalde a la seva mínima expressió a la ciutat

  Un equip que avui ha de haver superat el mig segle d’edat amb la seva entrenadora Rufina Servalls. #90anysCNManresa   Un campió de natació, nedador de Fons, em va demanar que seguis escrivint sobre la historia del club, que el divertia molt veure fotografies dels seus rivals de llavors i amics, així que mirarem de complaure’l i a la vegada seguir amb els reptes que , de tant en tant us vaig proposant. Aquí teniu l’equip de la Rufina Servalls. Evidentment hi son els tres rivals del mundialista, l’Eric i l’Alfons Alda, en Roger Font, els tres centrals, però, hi ha molta més gent fàcilment reconeixibles, entre ells una seguidora fidel d’aquests articles, la Montse Claret. Pepito Martín, Gemma Trias, Mari Carmen Enrique, Rafa Herrador, David Bayona... Podria seguir jo, però no tindria gràcia.

  Josep Pons i Josep Bargués, un manresà i un de Martorell que van venir de la mà al CN Manresa.#90anysCNManresa   En Josep Pons, em sembla que us en he parlat en algun altre ocasió, va tenir el repte de de ser l’entrenador que substituïa a Josep Claret com a   entrenador del nostre club, una tasca prou complicada, doncs, en Josep s’havia convertit en un mite pels seus deixebles i l’entorn de la natació i el waterpolo de casa nostra. Quan vaig arribar al club ell era el primer entrenador, tant de natació com de waterpolo, així com el director tècnic. El president, llavors Emili Solanich, em va explicar que el va convèncer que fos manresà i bo xicot. Els esdeveniments van fer que abandonés el club de manera precipitada. De la seva mà va arribar en Pep Bargués, potser el primer fitxatge en la historia del nostre waterpolo, provinent del CN Martorell, en Pep era un esquerrà , llest, capaç de ser finalitzador i organitzador. Va formar part de l’equip que va aconseguir el salt a l’eli

  Els tres mosqueters, Majó, Estiarte i Balcells, amb el quart,   Bret, ens representen amb notables èxits a nivell internacional. Els tres primers ens representen en el Mundial de Cali (Colòmbia) , la prova més destacada del calendari   Tornem a 1975, és l’any dels tercet, com si fossin els tres mosqueters, Pere Balcells, Rosa Estiarte i Montse Majó son presents a tots els grans esdeveniments a nivell internacional. En la III Copa Llatina, celebrada a les illes Canàries, Montse Majó és la més destacada , aconseguint el rècord d’Espanya dels 100 metres papallona 1.05. 4. En especial en el Mundial de Calí, la competició més important de l’any. En els campionats d’Espanya celebrats a la piscina de 50 metres del CN Reus Ploms, en Pere Balcells s’imposa en els 100 i 200 metres braça, mentre el quart mosqueter, Toni Bret assolia dos tercers llocs, en els 100 i 200 metres esquena. També hi nedaven Estefanell, Zapata, Esquius, Llobet, i un menut Manel Estiarte que   competia en els 1500

  CN Manresa i CN Sallent junts, organitzant i formant un equip, en el Campionat d’Espanya infantil de waterpolo 2010-2011. Un campionat amb jugadors actuals en la selecció estatal absoluta.   No fa pas massa us parlava de la relació CN Manresa- CN Sallent o viceversa, ara, fa un mes escàs, es complien dotze anys del Campionat d’Espanya infantil que van organitzar ambdós clubs de manera conjunta. Una competició amb setze equips, de clubs d’arreu de l’estat, equips que podien ser mixtes, llavors encara no hi havia el campionat en categoria femenina. Un campionat que va ser un èxit, jugat en les dues piscines, la sallentina i la manresana i que va tenir un fet que podríem qualificar d’extraordinari, l’equip que hi va jugar per part dels organitzadors va ser un combinat dels dos clubs. CN Manresa i CN Sallent que van mostrar la seva capacitat de treballar de la mà, conjuntament. Els presidents, Joan Escaler per part de l’Associació Sallentina de Cultura Física i Francesc Barés per p