Els tres mosqueters, Majó, Estiarte i Balcells, amb el quart, Bret, ens representen amb notables èxits a nivell internacional. Els tres primers ens representen en el Mundial de Cali (Colòmbia) , la prova més destacada del calendari

 

Els tres mosqueters, Majó, Estiarte i Balcells, amb el quart,  Bret, ens representen amb notables èxits a nivell internacional. Els tres primers ens representen en el Mundial de Cali (Colòmbia) , la prova més destacada del calendari

 

Tornem a 1975, és l’any dels tercet, com si fossin els tres mosqueters, Pere Balcells, Rosa Estiarte i Montse Majó son presents a tots els grans esdeveniments a nivell internacional. En la III Copa Llatina, celebrada a les illes Canàries, Montse Majó és la més destacada , aconseguint el rècord d’Espanya dels 100 metres papallona 1.05. 4. En especial en el Mundial de Calí, la competició més important de l’any.

En els campionats d’Espanya celebrats a la piscina de 50 metres del CN Reus Ploms, en Pere Balcells s’imposa en els 100 i 200 metres braça, mentre el quart mosqueter, Toni Bret assolia dos tercers llocs, en els 100 i 200 metres esquena. També hi nedaven Estefanell, Zapata, Esquius, Llobet, i un menut Manel Estiarte que  competia en els 1500 lliures. L’equip de relleus era subcampió en els 4x100 estils i bronze en els 4x100 lliures. Curiós que en aquell campionat , jo, quedés darrera mateix en els relleus nedant pel CN Barcelona, un equip amb waterpolistes internacionals que competien en natació.

En les dones Montse Majó s’imposava en els 100 lliures i papallona, per ser plata en els 200 papallona i els 200 estils. Rosa Estiarte era segona en les dues distancies de braça i bronze en els 400 estils, mentre Olga Estefanell ja treia el cap en l’elit, essent tercera en els 100 braça.

En els Jocs del Mediterrani Montse Majó va aconseguir imposar-se en la seva prova.

Jaume Burgues era subcampió d’Espanya alevin en 100 metres braça i el waterpolo es consolidava en la Primera Divisió Catalana amb un sisè lloc patit.