Els tres mosqueters, Majó, Estiarte i Balcells, amb el quart, Bret, ens representen amb notables èxits a nivell internacional. Els tres primers ens representen en el Mundial de Cali (Colòmbia) , la prova més destacada del calendari

 

Els tres mosqueters, Majó, Estiarte i Balcells, amb el quart,  Bret, ens representen amb notables èxits a nivell internacional. Els tres primers ens representen en el Mundial de Cali (Colòmbia) , la prova més destacada del calendari

 

Tornem a 1975, és l’any dels tercet, com si fossin els tres mosqueters, Pere Balcells, Rosa Estiarte i Montse Majó son presents a tots els grans esdeveniments a nivell internacional. En la III Copa Llatina, celebrada a les illes Canàries, Montse Majó és la més destacada , aconseguint el rècord d’Espanya dels 100 metres papallona 1.05. 4. En especial en el Mundial de Calí, la competició més important de l’any.

En els campionats d’Espanya celebrats a la piscina de 50 metres del CN Reus Ploms, en Pere Balcells s’imposa en els 100 i 200 metres braça, mentre el quart mosqueter, Toni Bret assolia dos tercers llocs, en els 100 i 200 metres esquena. També hi nedaven Estefanell, Zapata, Esquius, Llobet, i un menut Manel Estiarte que  competia en els 1500 lliures. L’equip de relleus era subcampió en els 4x100 estils i bronze en els 4x100 lliures. Curiós que en aquell campionat , jo, quedés darrera mateix en els relleus nedant pel CN Barcelona, un equip amb waterpolistes internacionals que competien en natació.

En les dones Montse Majó s’imposava en els 100 lliures i papallona, per ser plata en els 200 papallona i els 200 estils. Rosa Estiarte era segona en les dues distancies de braça i bronze en els 400 estils, mentre Olga Estefanell ja treia el cap en l’elit, essent tercera en els 100 braça.

En els Jocs del Mediterrani Montse Majó va aconseguir imposar-se en la seva prova.

Jaume Burgues era subcampió d’Espanya alevin en 100 metres braça i el waterpolo es consolidava en la Primera Divisió Catalana amb un sisè lloc patit.









Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa

Imagen
  En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa   Ja portem més d’un any escrivint de diferents aspectes de la vida del club, algun cop personalitzant en la personalitat d’algunes persones, socis nostres, n’hi ha que val la pena recordar per la seva singularitat, un d’ells és en Jeroni Alberola, un home de bàsquet, que per la seva manera de fer semblava l’amo de la piscina. Bé, dic de la piscina però estic convençut que arreu era així. Gràcies a les imatges de Jaume Ambrós, celebrant el seu aniversari, hem pogut presentar-vos aquest soci amb una personalitat especial. Sort en tenia de la seva dona, l’entranyable Carmen Solana, que gràcies a la seva alegria i ganes de viure, va aconseguir derrotar en diverses batalles la malaltia abans de que aquesta guanyés la guerra. Jeroni, un dels habituals del partit de basquet de cada cap de setmana, era qui manava a la pista. Feia els equips, dirigia. Era el capità manai
Leer más

Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa

Imagen
  Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa   Fem un salt en el temps, anem a la Memòria de l’any 1996. En la mateixa , el president Ramon Oliveras, explicava les dificultats que havia suposat les dimissions de diversos directius, amb el que es va haver de fer front a una reestructuració de la Junta Directiva. En la seva extensa introducció, el president comentava com de decebut estava pels diferents governs de la ciutat. Les noves piscines només eren promeses , projectes i nous plànols. A l’hora de la veritat només es feia el que calia per anar tirant amb les instal·lacions antigues. Per la nostra part, mercès a la relació del president amb en Jesús Serra Santamans, pagat per ell,   es va fer el vestidor per a discapacitats, en la zona del magatzem del bar, doncs fins aquell moment no existia on podrien fer-ho, doncs , als vestido
Leer más

Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa

Imagen
  Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa   Ara ja fa dies que vaig escriure el darrer article del 90 aniversari del CN Manresa, la veritat és que em van quedar moltes coses per escriure i una d’elles ve de lluny de molt lluny. No es del 17 de novembre del 2000 com consta en aquest magnífic reportatge que ens va fer Marca amb la firma de l’amic Carles Jodar, en el qual es parlava de la Família Ventura i el waterpolo, fent el que era un arbre genealògic i titulant en la part inferior que era qüestió de gens. A Manresa l’aventura va començar l’any 1976, quan , finalitzat el servei militar, Gaspar Ventura es va incorporar com a tècnic i jugador al club bagenc, els resultats van arribar ben aviat, amb nens de gran categoria com els germans Estiarte, Estefanell, Albert Canal, Pere Santamaria, Jaume Esquius, Toni Majó, Miquel A. Lorenzo, J Bargués,   Pepe Ribera, Jaume Miret ... es va aconseguir el subcampionat de lliga i par
Leer más