Vàrem créixer a la vora del Torrent de Sant Ignasi. #90anysCNManresa   En el Diari Regio7, en el seu apartat, Quan el riu també existia, extret del llibre de l’historiador Francesc Comas, “Manresa mira al riu”, de Susana Paz, es pot llegir el següent:   Durant la II República es va començar a urbanitzar una part del torrent, que es va convertir en una claveguera que recollia les aigües pluvials i residuals de tot el sector de llevant de la ciutat i les abocava al riu Cardener, amb el pas del temps es reconvertiria en l'actual via de Sant Ignasi. D’aquesta època i en aquesta zona, és la primera piscina de casa nostra, la iniciadora de les fetes pels ajuntaments de l’estat, construïda a la riba del Torrent de Sant Ignasi, una zona que va néixer com un Passeig, per una zona d’oci i esbarjo, i que mica a mica, va convertir-se en quelcom diferent d’un conducte de les aigües fluvials d’aquella zona de la ciutat. Les fabriques, sobretot els tints Baltierrez, avocaven allà els se

  Una fotografia dedicada al Club Natació Manresa de la selecció estatal absoluta femenina. Testimoni de la relació continua de club amb els millors. La voluntat de Manresa de ser llar dels campions. #90anysCNManresa   Quan parlem de com , des de sempre, el Club Natació Manresa ha tingut una relació especial amb l’esport, ho demostra aquesta fotografia, dedicada al club, de la selecció estatal femenina absoluta que al finals de la dècada del 1990 feia una estada amb la selecció hongaresa, en aquells temps una de les millors del món. En la fotografia, tres socis del club, que lluny de valorar com a inconvenients els entrenaments de les waterpolistes, ho sentien com una virtut del club, ser acollidor, treballar la base i acostar als millors perquè , els de casa, tinguessin la possibilitat d’aprendre d’ells. En aquella selecció, el tècnic responsable era Gaspar Ventura, però no era l’únic bagenc que formava part de l’staff, doncs, Sonia Martínez era la fisioterapeuta, i, encara qu

  Xavier Velasco, Paco Valverde, Lluís Lázaro, Montserrat Gomariz, Javier Cifuentes, repòquer dels darrers cinc presidents.   Cadascun d’ells mereix un capítol o molt més, però, de moment, en aquesta setmana que tindrà un divendres especial, un dia del que us en parlaré en un altre article, crec que es important recordar aquests noms, el repòquer de presidents darrers, Xavier Velasco, Paco Valverde, Lluís Lázaro, Montserrat Gomariz, Javier Cifuentes , en aquesta fotografia acompanyats pel representant a la Catalunya Central de la Federació Catalana de Natació, Josep Ribera. Avui, ara, faré un breu resum del seu pas per la presidència, ho faré cronològicament, així que, començaré per Javier Cifuentes, per seguir per Francesc Valverde, Xavier Velasco, Lluís Lázaro i Montse Gomariz. En Javier Cifuentes, va ser el valent que va haver de torejar els pitjors moments en la historia del club, la negociació amb l’Ajuntament, el Concurs de Creditors, la dissolució del club.. Ho va fer mé

  Tenim homes de ferro. Fins a vuit triatletes del club van finalitzar l’Ironman de Roth. #90anysCNManresa   El CN Manresa té homes de ferro, aquest era el titular de Regió 7 davant el bon paper dels triatletes del Club Natació Manresa en lronman de Roth, a Baviera. Van ser vuit els que la van completar aquell estiu de 1997 Vuit triatletes del club van participar a la Ironman de Roth, on es van coronar finishers'. Una de les Ironmans més prestigioses del món. Roth, Redondo, Bonet, Farré, Masana, Pallàs , Botifoll, Oliva i Barbé La primera part de la cursa, la prova natació , amb un recorregut de 3,86 km, té lloc al canal Rin-Main-Danubi a uns 10 km de Roth.   L’itinerari en bicicleta és de   178,5 km en un recorregut de dues voltes al camp, principalment al sud de Roth. El punt més al sud és Greding . El recorregut és majoritàriament relativament pla amb un turó més dur una vegada per volta. La cursa final de la marató gira una vegada al voltant d'un recorregut amb dive

  Tres primers, no primer, segon i tercer, tres números u en la Nit de l’Esport de Manresa de l’any 1997. #90anysCNManresa     Era l’any 1997, la Nit de l’esportista de Manresa, una festa que ha tingut grans guanyadors, esportistes de gran categoria, però en aquesta ocasió es superava tot, es premiava a uns campions olímpics. Potser que hi hagi hagut alguna ocasió, encara que difícil, que els tres primers classificats individuals de la festa de l’esport manresà fossin els tres del mateix club, però, disposar de tres primers sembla una repte difícil de superar. Els Jocs Olímpics d’Atlanta van portar a la selecció estatal de waterpolo al cim, semblava impossible superar la plata de Barcelona 92, més quan,   en la lligueta prèvia, s’havia quedat en quart lloc. Una victòria in extremis davant la selecció amfitriona va significar una injecció de moral que va portar als de Joan Jané a la final. Croàcia era el rival, però, la cita amb la gloria olímpica del líder Manel Estiarte i el

  Milagros Álvarez, la primera nedadora del CN Manresa en fer la travessia. Lídia Camprubí la primera en guanyar-la en dues categories, joves i absoluta femenina. #90anysCNManresa   La vint-i-dosena edició de la Travessia al Port de Barcelona, l’any 1949, la que va guanyar Santiago Esteva, pare del que seria un dels millors nedadors de la historia, va ser la primera en la que podem trobar una nedadors del Club Natació Manresa, va ser Milagros Álvarez, que va ser la vuitena, en una edició que va guanyar la mítica Elena Wust. Entre els homes, Josep Canudas era el 17è. , Enric Millán, el 20 è. JC Álvarez, el 26 è. Per quedar a les portes dels cinquanta primers   Josep Albertí, 51 è. L’any 1951, la mateixa Milagros Álvarez va tornar a fer la travessia, en aquesta ocasió va ser catorzena, essent la guanyadora la mateixa Elena Wust. La següent hi tornà, essent la 18 ena., el 53 repetí el catorzè lloc, aquestes darreres proves guanyades per nedadores franceses del E.N. Castraise. No v

  El Caiac-Polo a la nostra piscina de 50 metres. El CN Manresa era l’autentica casa de l’esport. #90anysCNManresa   Les nostres instal·lacions han estat la casa de l’esport, de totes les especialitats, tots han tingut el seu lloc en el Club Natació Manresa. Prova d’això, lluny en el temps de quan el club es va fundar i els nedadors eren pluridisciplinars; nedaven, jugaven a bàsquet, tennis,   “baló-volea”, etc. també va ser casa de la boxa, hoquei, handbol, futbol sala, molts fora de l’aigua, el que potser no sap molta gent és que també si va practicar el caiac polo. No era l’equip del Club Natació Manresa, però, el CECB, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, va   ser capaç de formar el CECB Kayak, que va portar a la piscina de 50 metres olímpica varies edicions del Trofeu Ciutat de Manresa de Caia Polo. Els participants, convidats per l’equip organitzador , van ser els equips d’Olot, Salt i Banyoles. Fer gols des de l’embarcació no era tant fàcil com pot semblar, l

  Estefania Ferrer i Roger Bastardas, dos campions arribats de les rodalies. #90anysCNManresa   Des del principi, el Club Natació Manresa ha tingut bona relació amb tots els clubs, especialment als de la Catalunya Central, amb una rivalitat sana amb el CN Sallent , uns anys més antic que nosaltres. Fruit d’aquesta bona sintonia ho han estat els resultats d’esportistes de poblacions del nostre voltant, com és el cas de Roger Bastardas i Estefania Ferrer, fills de Sant Fruitós i Avinyó respectivament. Ells lideraven l’equip infantil de natació essent els millors nedadors catalans de les seves especialitats. Així, només com exemple, per a recordar, en els campionats de Catalunya Infantils d’hivern, l’Estefania era campiona en els 100 papallona i 100 lliures, plata en els 200 lliures i bronze en els 200 papallona, mentre en Roger era campió en els 100 braça i bronze en els 100 metres estils. Ells i Anna Duran en els 200 papallona i Núria Pubill , en els 200 papallona i 400 estils

  La faceta humana sempre present en el CN Manresa. La relació AMPANS, CN Manresa, un exemple. #90anysCNManresa   El Club Natació Manresa , encara que sembli que hem faig pesat, sempre ha estat sensible als diferents aspectes de la societat i al costat de la gent de Manresa. En aquests aspectes, cal destacar la relació que s’ha tingut amb AMPANS, una Fundació Ampans es va crear l'any 1965 a Manresa. Un moviment Associatiu impulsat per pares s preocupats per l'educació dels seus fills/es, davant la manca de serveis especialitzats en l'atenció de persones amb discapacitat intel·lectual. De seguida es van fer evidents els beneficis de la natació per als seus alumnes, així que la col·laboració CN Manresa amb la Fundació Ampans va ser una realitat. Recordo , quan jo vaig arribar a Manresa, al senyor Servalls que, a la piscina del globus,   tenia dos grups petits. Es feia allà per l’avantatge que significava tocar de peus a terra, cosa que a la coberta d’obra no era possi

  Arribar i moldre. L’any de la fundació ja es va participar en la Travessia al Port de Barcelona, Dídac Montpeó, dos anys després ja teníem a un nedador en el quadre d’honor, Xavier Oms, guanyador en debutants i l’equip cinquè en la general per clubs. #90anysCNManresa   El 7 d’abril de 1933 es va fundar el Club Natació Manresa, i , ja aquell primer any de vida, hi va haver participació del nostre club en la prova reina del calendari , la Travessia al Port de Barcelona. En aquesta edició, guanyada per Vicenç Olmos, del CN Barceloneta, superant a l’ídol d’aquell temps, qui havia guanyat les primeres edicions, em Ramon Artigas del CN Atlètic, hi va participar en Dídac Montpeó, que va fer el 45è classificat, en una prova que van completar 165 nedadors dels 268 inscrits.   En la següent edició, el mateix Montpeó, va ser   el 36è., mentre en el lloc 50 è, hi trobàvem a Xavier Oms i ben a prop, Antonio Paredes, el 64è. Va ser en la desena edició quan aconseguim sortir en la relació d

  La piscina de l’any 32, la darrera en caure. Mentre es feien les obres de les noves instal·lacions, el tercer globus del club, la va habilitar   per a mantenir l’activitat. #90anysCNManresa   Era l’any 2002, el projecte de les noves piscines ja s’havia endegat i, la piscina de 50 metres s’havia d’enderrocar. Calia fer una previsió de com seguiria l’activitat dels equips de natació i els socis que volguessin nedar, així, que , es va fer precís instal·lar una nova estructura , que podríem qualificar com el tercer globus de la nostra historia. Era molt més modern i , ni es mantenia amb la pressió de l’aire, com era el primer, ni per unes arcades, com ho era el de la piscina de 50 metres, aquest es sostenia amb una estructura que , donada la seva solidesa, el feia molt més segur. Fins i tot tenia unes finestretes, vull dir, unes zones rectangulars, que permetien la visió , encara que , a l’hora de la veritat, estaven sempre entelades. Per cert, quan es van tallar les arcades de l

  Mutua-Manresana, els sponsors, permeten que esportistes destacats, amb futur , vinguin al club. Jennifer Ruiz i Judit Tarracó, les primeres. #90anysCNManresa   El Club Natació Manresa sempre ha estat un club en que la seva base ha estat el planter, la gent de casa. En la primera etapa, van venir nedadors que per qüestions laborals o d’estudis, s’incorporaven a la nostra entitat per a competir pels nostres colors. D’ells en parlarem també, doncs, mereixen tenir el seu lloc en la nostra historia. Les exigències de l’esport, amb dedicació important, van fer que arribessin algunes ajudes, beques, mai han estat sous, salaris, com ara passa en l’esport d’elit, però, si que suficient per que alguns es sentissin atrets per les condicions que els oferíem d’entrenaments, de participació en alta competició i bons tècnics, compensant els seus desplaçaments parcialment. Això va ser possible gràcies a les aportacions dels Sponsors, dels patrocinadors. En natació, Mutua Manresana, va fer que

  Quan el waterpolo de grups d’edat naixia, el CN Manresa feia la seva aportació. Arantxa Montiel, la primera en estar en una selecció catalana cadet. #90anysCNManresa   El waterpolo femení va arribar a Manresa relativament tard, s’ha fet molta feina i encara en queda molta per fer. El trencament de la cadena durant uns anys ha provocat que s’hagués d’arrancar de nou gairebé de zero, però s’està en camí de tornar a disposar de jugadores des de la base fins l’equip absolut, Si tirem endarrere, cal recordar que , el que es ara campionat d’Espanya per Comunitats, era en l’inici en categoria cadet. No hi havia prou nenes a les diferents federacions estatals per a presentar equips. Doncs, l’any 2004, en la preselecció catalana hi van estar varies jugadores del Club Natació Manresa, quedant fins el darrer moment dues, Marta Roqueta i Arantxa Montiel, mentre les seves companyes, Anna Puig, portera i l’esquerrana Sandra Díaz, queien de la llista poc abans del final. En la selecció fina

  L’amor i l’esport sempre de la mà. Avui en Vito i l’Íngrid. Amor i triatló en el #90anysCNManresa   Permeteu-me que avui faci un lligam entre esport i amor, és evident que el contacte ajuda, compartir entrenaments, competicions, viatges ajuda. Clar que hi cal quelcom més, però, segur que tots coincidirem en que hi ha parelles, que no saps perquè, estan fets l’un per l’altre. No cal buscar explicacions, ni moltes afinitats, ni ... De la parella d’avui, abans , faré referencia al pare i sogre, parlo del pare Henestrosa. El senyor Henestrosa era el meu contacte en el CN Moià, un club que, cada dissabte matí, venia a entrenar a Manresa. Era l’anima del club, un home franc, complidor, amb el que m’unia la seva forma de ser. Donava   una sensació de franquesa, de bona persona impagable. Ben aviat vaig conèixer als seus fills, que van fer triatló. En David, en Vito per tothom,   va destacar de seguida, podríem parlar del seu palmarès com a atleta del club, internacional, participant e

  Ens visiten equips d’arreu del món, fins i tot de l’altre costat, en aquesta ocasió l’Akita Nishi japonès. #90anysCNManresa   Que el Club Natació Manresa ha estat un club acollidor, obert al contacte amb tot el món ha estat una constant. Els nostres esportistes han participat en competicions arreu del món, portant el nom de club i ciutat amb orgull. Però, degut a aquesta mateixa il·lusió per arribar arreu, per fer de Manresa un punt de referencia en el món de l’esport aquàtic, aconseguint disposar de bones instal·lacions i amb bons resultats esportius, hi ha hagut equips d’arreu del món que han volgut fer estades conjuntes en les nostres piscines. Alguns d’ells, des de l’altre banda del món, com és el cas de l’equip que avui us comento, l’Akita Nishi, que va voler ser al bressol dels millors waterpolistes del món, Diuen que per les festes de Nadal , arriben els reis d’orient. En aquest cas, potser de més lluny que SAS Majestats, van venir a entrenar a Manresa l’equip juvenil de

  El partit de futbol de Nadal, un clàssic que uneix generacions. #90anysCNManresa   Per molt que fóssim esportistes aquàtics, quan arribava la pretemporada , començaves amb activitats poliesportives, de bàsquet o futbol preferentment. N’hi havia amb més traça que d’altres , però el que era segur   era que tots ens ho passàvem bé. Quan hi havia l’aturada de competicions de   Nadal , s’aprofitava per a fer una trobada de ex waterpolistes i els actuals els que estaven actius, en l’equip que competia. En els primers partits , fins i tot els delegats hi van participar, com en Marcel Roqueta, que va fer de porter, amb notable estil, en Manel Muncunill i els equips es repartien en casats contra solters, més endavant actius i ex, per acabar amb equips el màxim d’igualats. Cal agrair als club, el Gimnàstic i el CE Manresa, amb en Manel Sánchez, que ens facilitaven ls instal·lacions per a poder fer el partidet. Mil anècdotes per a recordar, però, posats a fer vull recordar la enginyer

  Roser de Mora, la mare Playà i Margarita Quintana, la mare Bastardas, van recuperar l’himne del club i el van cantar en el Dia del Club de 1999. #90anysCNManresa   El dia 9 de gener us parlava de l’himne del club, el que va crear el mestre Marià Homs, el que no us he explicat, fins ara, és qui el va cantar per darrera vegada. Va ser l’any 1999, si, el segle passat, en el marc d’un Dia del Club. Pels que no ho sapigueu, periòdicament, es celebrava un àpat en el qual es premiava la fidelitat dels socis i els èxits dels nostres esportistes. Aquell any, ens van acompanyar a la festa, el regidor d’esports de Manresa   Pepe Empez i el vicepresident de la Federació Catalana de Natació, Enric Rovira. La festa , un sopar, que es va fer a l’Hotel Sant Benet a Sant Fruitós de Bages, van rebre la insígnia d’or del club, per cinquanta anys ininterromputs com a socis, Rogeli Gratacó, Ramon Salvadó, Joan Alegret, Antoni Serra, Manuel Estiarte, Pere Gassó, Josep Serra i Magí Duocastella. E