Xavier Velasco, Paco Valverde, Lluís Lázaro, Montserrat Gomariz, Javier Cifuentes, repòquer dels darrers cinc presidents.

 

Xavier Velasco, Paco Valverde, Lluís Lázaro, Montserrat Gomariz, Javier Cifuentes, repòquer dels darrers cinc presidents.

 

Cadascun d’ells mereix un capítol o molt més, però, de moment, en aquesta setmana que tindrà un divendres especial, un dia del que us en parlaré en un altre article, crec que es important recordar aquests noms, el repòquer de presidents darrers, Xavier Velasco, Paco Valverde, Lluís Lázaro, Montserrat Gomariz, Javier Cifuentes , en aquesta fotografia acompanyats pel representant a la Catalunya Central de la Federació Catalana de Natació, Josep Ribera.

Avui, ara, faré un breu resum del seu pas per la presidència, ho faré cronològicament, així que, començaré per Javier Cifuentes, per seguir per Francesc Valverde, Xavier Velasco, Lluís Lázaro i Montse Gomariz.

En Javier Cifuentes, va ser el valent que va haver de torejar els pitjors moments en la historia del club, la negociació amb l’Ajuntament, el Concurs de Creditors, la dissolució del club.. Ho va fer més que dignament, amb un sentiment de perdre quelcom important, però, a la vegada , sense fer mal a ningú, preparant un camí perquè un dia, com així ha estat, el Club Natació Manresa fes com l’au Fènix. Impagable.

Francesc Valverde, després de decidir per voluntat pròpia, deixar de ser l’entrenador de natació del club i portar uns anys apartat del mateix, quan se’l va demanar si podia ajudar a mantenir la  activitat de la nostra entitat, això si , amb un nom diferent de club, que s’havia de crear, va assumir el repte en una demostració de responsabilitat i estima als colors que no és te més que aplaudir. Agraïment.

En Xavier Velasco, quan en Francesc Valverde va decidir que la seva part de la feina ja estava feta i li va cedir el testimoni, doncs, era el seu vicepresident i el responsable de la natació, va assumir l’encàrrec amb una dedicació exemplar. L’oficina era casa seva, ni dormia. Vestia i desvestia, ajudat per la seva família, la piscina per les competicions de natació. Per un temps va fer el club el centre de la seva vida.

Lluís Lázaro, agafava el relleu amb el criteri de treballar més en equip, ho va fer durant prou temps. Sempre va ser  conscient de la responsabilitat, va fer els passos per a recupera el waterpolo i fins i tot va fer com temps a, quan els directius avançaven els diners per fer front als pagaments immediats.

La Montse Gomariz, l’actual presidenta, la primera dona en la historia del club, però, amb la circumstancia especial de , durant el seu mandat, que encara és vigent, començar amb el nom de Club Natació Minorisa per a retornar al de Club Natació Manresa. La resta encara està per fer.