Vàrem créixer a la vora del Torrent de Sant Ignasi. #90anysCNManresa

 

Vàrem créixer a la vora del Torrent de Sant Ignasi. #90anysCNManresa

 

En el Diari Regio7, en el seu apartat, Quan el riu també existia, extret del llibre de l’historiador Francesc Comas, “Manresa mira al riu”, de Susana Paz, es pot llegir el següent: 

Durant la II República es va començar a urbanitzar una part del torrent, que es va convertir en una claveguera que recollia les aigües pluvials i residuals de tot el sector de llevant de la ciutat i les abocava al riu Cardener, amb el pas del temps es reconvertiria en l'actual via de Sant Ignasi.

D’aquesta època i en aquesta zona, és la primera piscina de casa nostra, la iniciadora de les fetes pels ajuntaments de l’estat, construïda a la riba del Torrent de Sant Ignasi, una zona que va néixer com un Passeig, per una zona d’oci i esbarjo, i que mica a mica, va convertir-se en quelcom diferent d’un conducte de les aigües fluvials d’aquella zona de la ciutat. Les fabriques, sobretot els tints Baltierrez, avocaven allà els seus residus, convertint en el que podríem compara amb els rius més cabalosos xinesos, pels noms de diferents colors.

Doncs aquest veïnatge es pot veure en aquesta fotografia, , abans de que es cobrís, en que es pot comprovar com d’arran passava de les nostres instal·lacions, de les de tots els manresans. L’edifici que veieu, amb la porta de ferro, a sota, era la sala de maquines, correspon al bar restaurant d’hivern la part de sobre, amb la finestra, a dalt, les oficines i sala de juntes, que anys abans havia estat un gimnàs poc utilitzat. Ja us havia explicat com les pilotes o altres objectes queien a l’altre costat de la tanca i s’havia de saltar per anar a buscar-les, el que no havia dit, es que, durant un temps, hi havia uns wàters que tenien caiguda lliure al torrent. Al fons, a la dreta, es pot veure , de color blanc, l’edifici on eren les casetes.