L’amor i l’esport sempre de la mà. Avui en Vito i l’Íngrid. Amor i triatló en el #90anysCNManresa
L’amor i l’esport sempre de la mà. Avui en Vito i l’Íngrid.
Amor i triatló en el #90anysCNManresa
Permeteu-me que avui faci un
lligam entre esport i amor, és evident que el contacte ajuda, compartir
entrenaments, competicions, viatges ajuda. Clar que hi cal quelcom més, però,
segur que tots coincidirem en que hi ha parelles, que no saps perquè, estan
fets l’un per l’altre. No cal buscar explicacions, ni moltes afinitats, ni ...
De la parella d’avui, abans ,
faré referencia al pare i sogre, parlo del pare Henestrosa. El senyor
Henestrosa era el meu contacte en el CN Moià, un club que, cada dissabte matí,
venia a entrenar a Manresa. Era l’anima del club, un home franc, complidor, amb
el que m’unia la seva forma de ser. Donava
una sensació de franquesa, de bona persona impagable. Ben aviat vaig conèixer
als seus fills, que van fer triatló. En David, en Vito per tothom, va destacar de seguida, podríem parlar del seu
palmarès com a atleta del club, internacional, participant en campionats del
món, d’Europa, fins i tt campió del món per equips en el Mundial Júnior de
Perth 1997.
En Vito tenia un anima bessona,
la Ingrid, Ingrid Sala, també triatleta d’èxit. Els seus resultats també foren
desatacats, amb triomfs en probes del Circuit català, etc. Ben aviat van tenir
el premi de la descendència. Però això no va fer que l’Íngrid deixés d’entrenar,
encara recordo trobar-la, prop de casa, corrent amb el fill penjat. Sempre amb
la cara de felicitat.
Van marxar a viure als EEUU,
però, el seu record d’exemple com a parella esportiva sempre és present.
Comentarios
Publicar un comentario