El 17 d’agost de 1952, per fi, arriben les dones (nenes) a competir. #90anysCNManresa   17 d’agost de 1952, aquesta data hauria de tenir una celebració especial, doncs, encara que, ara, és lluiti pels drets de la dona, en aquells anys, la practica esportiva de competició estava dominada pels homes. Molts clubs no acceptaven com a sòcies a les dones, altres ho feien fent exclusiu el bany per e elles a hores convingudes, etc. Coses increïbles avui en dia, però que eren la normalitat en aquells temps. La natació, amb l’afegit d’haver d’anar en banyador, amb el conseqüent escàndol per part dels púdics, encara ho posava més difícil, però, al final   arriba. Era el 17 d’agost de 1952 quan el Club Natació Manresa va presentar el primer equip femení en competició. Eren nenes, al voltant dels deu anys, però, elles obriren el camí, aquestes pioneres foren; Montserrat Morell, que amb 9 anys nedà els 100 metres lliures en 2.20, avui en dia un crono poc valorable, Mª Rosa Alberti, de

  Els primers 25 anys és celebren als 38. Un emblema especial fa bona l’espera. #90anysCNManresa   Els clubs, en el nostre també, sempre han premiat tant els èxits esportius, com les fites humanes i ¿com no? La fidelitat. Hi ha xifres que sempre son especials, quan neix una entitat, cada anys, més tard, cada lustre, després per dècades, amb xifres especials, com poden ser els 25, 50,   75 i 100 anys, per anar seguint d’aquesta manera. Quan jo vaig arribar al club, es premiava als socis que complien els 25 anys ininterromputs com associats amb la insígnia d’argent de l’entitat. Encara no s’havien complert els 50 anys des de la fundació, per tant, no podíem parlar dels que en portessin aquesta xifra de les noces d’or, encara que érem a prop. Curiosament, els primers socis que complien els 25 anys d’antiguitat, van haver a esperar a portar-ne 38, doncs, no es trobava la formula per a premiar la lleialtat al club. No va ser fins el 1971, quan , es va decidir fer un emblema especial

    Anna Fernàndez  Badia. La primera entrenadora de natació sincronitzada, ara natació artística. #90anysCNManresa   Amb les noves instal·lacions arribà una de les especialitats que no havia tingut mai el Club Natació Manresa, parlo de la natació sincronitzada, ara natació artística. Va ser la temporada 2009-2010. Va començar amb poques nenes, però, plenes d’il·lusió. L’entrenadora, era Anna Fernàndez Badia, a qui cal atribuir-li el mèrit de ser la iniciadora. Ben aviat la secció va anar creixent, es va fer precís contractar un altre entrenadors i va arribar la Nira Santos Mahamud. Ben aviat es va arribar a la seixantena de nenes que entrenen les figures coordinades entre elles i la música, que fan gaudir de l’espectacle a aficionats i no aficionats que admiren les seves evolucions de domini aquàtic. El juliol del 2010 van fer la primera demostració. Durant 40 minuts, les deixebles de l’Anna van mostrar que el camí era aquets, encertat i de gran futur. El retorn d’aquelles exh

  Es parla molt de les dones i de la igualtat. Fins i tot, hi ha qui encara està convençut que hi ha feines que les poden fer persones d’ambdós generes, d’altres que son per dones i la resta, el gruix de les feines per homes. En el món de les piscines, això també es produïa i, ningú, podia arribar a pensar que una dona fos l’encarregada del manteniment. Va ser en el moment de les obres, d’arrancar les activitats de fitness. Amb la gerència multiplicant-se per fer el seguiment de la construcció i el seguiment de la resta d’activitats que es feien fins aquell moment , es va considerar que la persona responsable de la planificació i execució dels programes de les noves sales , afegís a la seva tasca el control del manteniment. I aquí es quan apareix el nostre personatge d’avui, l’Anna Cadafalch, que entrà a la nostra família com a Cap d’operacions del nou edifici de Serveis. Egarenca, de família esportiva, tenia la virtut de que, la feina, era el seu hobby. Amb una personalitat definida

  Com be sabeu, el CN Manresa ha estat bressol de moltes especialitats esportives, però, ha destacat especialment en la natació i el waterpolo. Dos especialitats que , malgrat que en els seus inicis practicaven indistintament els esportistes del club, amb els anys, han establert certa rivalitat per aconseguir els millors atletes, com si fossin rivals, d’un altre esport, de clubs aliens, quan tenen la sort de poder gaudir d’ambdues especialitats i , quan sigui l’hora, si és el cas, triar. Avui, us presento un article, escrit el setembre de 1946, que ens parla de la natació i el waterpolo. Penso que és un tema sempre actual i que , els mots de l’Antolín Casaponsa, un col·laborador freqüent en els butlletins del CN Manresa de l’època, mereixen la lectura detinguda. Son en castellà, no he volgut caure en la temptació de fer la traducció, doncs, perdria tota la gràcia, l’essència. Confio us agradi:   La Natación Y EL WATERPOLISTA Nada más sano y acogedor para la juventud que los deportes. E

  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema menor, no hi

  El boxa al CN Manresa. Vicenç Comes, periodista famós, va ser boxejador del #90anysCNManresa   Sempre hem parlat del pluridisciplinari esportiu que ha tingut el Club Natació Manresa des dels seus inicis. Fins i tot, el primer olímpic del club fou un boxejador, l’Alfonso Carbajo. Però no us penseu que va ser un esportista aïllat que pertanyia al club, que era soci, era un membre de la secció, una secció que va obtenir uns bons resultats i , recordo, que, malgrat que , quan vaig arribar al club ja no hi havia la secció, si que al gimnàs, identificant el gimnàs com l’altell que hi havia sobre la porta d’entrada de la piscina coberta de 25 metres, teníem un sac de boxa, amb el qual, hi havia associats, que hi entrenaven. Entre els esportistes més reconeguts socialment a la nostra ciutat hi va ser en Vicenç Comas (d.e.p), periodista radiofònic reconegut, que durant anys va ser present a les retransmissions televisives de ciclisme, en especial la “Vuelta a España”. Ell mateix ens v

  Josep Lluís Gozalbo. El regidor d’esports que es va voler acostar i entendre que era, que feia i perquè ho feia el Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   He tardat en presentar el primer regidor d’esports, doncs, Malgrat que no han estat tants, doncs, hi ha hagut algun que ha estat present gairebé des de la primera legislatura i, si algú parla de regidor d’esports històrics a Manresa, ben segur que li vindrà al cap el om de Pepe Empez, avui, vull fer un gest per a una persona, humil, que es va trobar en un ambient que potser no era el seu, un home culte, independentista, que va arribar a l’ajuntament pel pacta de tripartit, com a Esquerra Republicana, però que , amb el temps va fer el pas cap a Reagrupament.   Professor de Llengua Catalana, Geografia i Història. Va ser regidor d’esports de Manresa per ERC el període 2003-2007, any en que s’inauguraren les noves piscines , les que ara coneixem com a Manel Estiarte i Duocastella. Parlo de Josep Lluís Gozalbo. Li va tocar el per

    Josep Serra Marcet, la persona amb més anys de directiu i amb més presidents . Soci des de 1944 i directiu amb 5 presidents i vint anys. #90anysCNManresa     Durant la meva llarga trajectòria en el Club Natació Manresa, he trobat moltes persones que   s‘han fet apreciar, moltes, crec que ha estat un sentiment mutu, però, només una em va arribar a dir que, després dels seus fills i la seva esposa era aquí estimava més. Tot un cavaller, que , durant les llargues xerrades que vaig tenir amb ell, mai va parlar malament de ningú. Afable, senzill i col·laborador. Soci del Club Natació Manresa des de l’any 1944, ben segur que ha estat el directiu en el que han dipositat la seva confiança més presidents, doncs, va entrar en la directiva de la nostra entitat l’any 1952, quan en Joan Vergé el va nomenar vocal de propaganda, per , amb el mateix Vergé, passar a portar les seccions de bàsquet i voleibol, va seguir amb en Xavier Oms, per deixar uns anys la tasca com a directiu del club

  Ángel Peirón Torres, porta al club el segon títol de campió d’Espanya i varies medalles més en competicions estatals com a tècnic .   #90anysCNManresa     Quan us parlava de que, en aquesta sèrie d’articles de l’aniversari del Club Natació Manresa,   anirien sortint nissagues, avui us en presento una que segur us sonarà, parlo dels Peirón Torres. Tres germans, el Pablo, un boia de categoria que va donar molt a l’equip, no era massa alt, però, la seva envergadura, com si fos una persona de dos metres i la seva força, el permetien treure un gran rendiment, el seu germà, l’Angel, jugador menut però intel·ligent, quan va deixar de jugar va passar a treballar com a monitor i entrenador de waterpolo del club amb notables èxits i la seva germana, la Montse, tristament traspassada encara jove. Avui però, em perdonareu, però, donaré especial atenció al mitjà, a l’Àngel, un home que va començar essent l’Angelito, com li deia la seva mare des de la grada, que com a jugador va aconseguir

  Ramon Oliveras i Torrens. El president més longeu. L’únic que va morir en el càrrec. #90anysCNManresa   El personatge d’avui, és el president que ho ha estat durant més temps, ho va ser durant dues etapes, la primera de 1970 a 1974 i la segona des del 1989 fins el 1997, quan el seu traspàs el va deixar sense veure allò pel que tant havia treballat, les noves piscines. Només en Joan Vergé, que ho va fer en tres períodes, durant onze anys, s’acosta a tant de temps al govern de la nostra entitat. Implicat en la vida de la nostra ciutat, va ser regidor en el primer govern de Joan Cornet, va ser també en altres entitats històriques de la ciutat, com el Gimnàstic. La seva vida era Manresa. En la seva segona etapa com a president, va trobar un club amb dificultats econòmiques importants, durant el seu mandat, va haver de superar situacions límits, però sempre va trobar mans esteses que el podien ajudar , més que a ell, a allò pel que lluitava. No el va frenar la malaltia, que el va

  Francesc Soler Morera, fidelitat a prova de distància. Cada any venia a buscar la loteria de Nadal. En la fotografia amb el “seu” president, Xavier Oms.   #90anysCNManresa   Hi ha personatges que, per si mateixos, parlen de perquè el Club Natació Manresa és com és. La seva forma de fer, de ser, de estar presents en la vida de l’entitat, encara que només fos en els moments importants, per lluny que visquessin, mai estaven apartats de la vida del club. Una d’aquestes persones és, era, Francesc Soler Morera. Una persona oberta, educada. Malgrat la diferencia d’edat, sempre va tenir la gentilesa de parlar-me amb una proximitat que feia que la relació fos més estreta. Parlar del club amb ell, era fer presents molts moments històrics de la nostra entitat. Va ser directiu del club durant la presidència de Xavier Oms, era el “president” de la secció de voleibol. Va marxar fa anys a viure a Barcelona, però, cada any, quan s’acostava Nadal, venia a buscar la loteria del club. Es posava a

  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No ens ho volíem creu

  El triatló també és Club Natació Manresa. L’any 1999 s’organitza el I Triatló CN Manresa al Parc de l’Agulla.   #90anysCNManresa   Fins avui no he parlat de la secció de triatló, ni dels seus components, que , han aconseguit nombrosos èxits fins i tot a nivell internacional, fins i tot hem tingut un esportista olímpic en aquesta especialitat, en Xavier Llobet. L’ànima de la secció ha estat sempre , des de l’inici, l’Amand Redondo, del que en parlarem en més detall, d’altres triatletes han assolit també fites destacades com pot ésser en Jordi Calduch o David Henestrosa. També hem tingut dones que han competit a l’èlit, així, Núria Padrisa o Ingrid Sala. Molts noms que mereixen el seu article, però avui em transportaré a quan el club es va decidir a organitzar una triatló, un esdeveniment prou important que indicava la força de la secció i la seva il·lusió. Va ser l’estiu de 1999 i l’Amand Redondo, amb la col·laboració d’Ivo Clotet i l’Ajuntament de Manresa van ser capaços de fer u