Josep Serra Marcet, la persona amb més anys de directiu i amb més presidents . Soci des de 1944 i directiu amb 5 presidents i vint anys. #90anysCNManresa

 

 

Josep Serra Marcet, la persona amb més anys de directiu i amb més presidents . Soci des de 1944 i directiu amb 5 presidents i vint anys. #90anysCNManresa

 

 

Durant la meva llarga trajectòria en el Club Natació Manresa, he trobat moltes persones que  s‘han fet apreciar, moltes, crec que ha estat un sentiment mutu, però, només una em va arribar a dir que, després dels seus fills i la seva esposa era aquí estimava més. Tot un cavaller, que , durant les llargues xerrades que vaig tenir amb ell, mai va parlar malament de ningú. Afable, senzill i col·laborador.

Soci del Club Natació Manresa des de l’any 1944, ben segur que ha estat el directiu en el que han dipositat la seva confiança més presidents, doncs, va entrar en la directiva de la nostra entitat l’any 1952, quan en Joan Vergé el va nomenar vocal de propaganda, per , amb el mateix Vergé, passar a portar les seccions de bàsquet i voleibol, va seguir amb en Xavier Oms, per deixar uns anys la tasca com a directiu del club i tornar amb en Ramon Oliveras l’any 1998 i ja no deixar-ho amb els següents presidents, Manel Cabot , Jordi Codina, Francesc Barés i Javi Cifuentes..

Sempre disposat a ajudar al club, va aconseguir, degut a les seva relació amb Catalana d’Occident,  les assegurances més avantatjoses , va participar en la comissió del 75 è. Aniversari i estava preocupat per fer un recull per a disposar d’un arxiu històric de cara al 80 aniversari, que es complien pocs mesos després de la seva mort, als 87 anys, a finals de febrer de l’any 2013.

Sempre em preguntava per la salut de la mare, fent broma, doncs, ambdós eren del 13 de març de 1926. A la vegada, en els moments complicats pel club, sempre es mostrava convençut de que l’ajuntament no ens prendria la concessió. En una de les darreres ocasions en que ens vàrem veure, em va dir, que ara ja ho creia. Per sort, va morir sense viure el tràngol que va significar la travessia en el desert .

Ens va deixar com a soci número dos, encara que, tinc dubtes de que no fos el 1, com a mínim per a mi ho era. Molt estimat pels companys de directiva, mirava de que fos una relació d’amistat, no només de treball i anualment, a l’estiu, fèiem una trobada a Platja d’Aro.

Amic personal de Jesús Serra Santamans, va ser de les persones que va influir en que el Trofeu Fèlix Serra Santamans, es mantingués i , amb els anys, estigui considerat dels de més prestigi de la natació catalana.