Volta el món i torna al Born. #90anysCNManresa   Una de les coses de que es pot enorgullir el club , ho és de com de lligats se senten els esportistes sorgits del nostre planter amb el que ha estat el seu bressol esportiu. Passa el temps, els anys i acaben retronaran a casa. Tant nedadors, com el mateix Arnau Rovira, com waterpolistes, com en Canal, Payà, els germans Serracanta, Albert, Quim i Jordi o en aquest cas en Carles Sanz en una entrevista de l’any 2009 que crec que van la pena compartir.

  Homenatge als nostres jugadors i clubs que , amb ells a les seves files, han assolit exits a nivell continental. Manel Estiarte, Albert Canal, Jordi Payà, Ignasi Pubill, Albert Serracanta i Quim Serracanta. #90anysCNManresa   Ahir us presentava un diari de l’any 1984 que us parlava de la diàspora d’esportistes del nostre club que van anar a clubs més potents econòmicament, alguns d’ells van arribar al cim amb els seus nous club, els d’adopció. Sempre parlem de fites en les seleccions o aconseguides en el nostre club, però, crec que és important la nostra aportació en els altres clubs. El primer gran títol en un club va ser el campionat d’Europa de 1981 per part del CN Barcelona. El club degà va ser el primer en trencar la malastruga i obrir les portes a lluitar per tot. En aquell equip hi era en Manel Estiarte, jove, però ja peça clau. Aquella temporada també van assolir la Supercopa continental. El CN Montjuic amb Albert Canal , va ser subcampió de la Recopa en 1982, en una

  Una entrevista que deixava ben a les clares l’evolució de l’esport. Sense poder compensar als esportistes aquests trobaven acollida en els clubs potents de Barcelona. Supervivència a base de treball de base. #90anysCNManresa   L’any 1984, després de la presentació dels equips, Pere Estefanell, primer entrenador de natació i Gaspar Ventura, jo mateix, primer entrenador de waterpolo, parlàvem a la premsa de la temporada que s’encetava aquell mes. Era un 17 d’octubre que sortia en el Correu Tres, en la pagina tretze. En la mateixa, en Pere Estefanell, que havia substituït a Pere Balcells com a tècnic de l’equip de natació, parlava d’esperances, sobre tot amb nedadors nats els anys 1973.74, mentre Gaspar Ventura parlava de com la base del club, amb valors com en Pablo Peirón o en Toni Negro, havien de suplir a jugadors contrastats com en Ramon Roqueta que anava al CN Montjuïc, després de que en les darreres temporades s’hagués perdut als germans Estefanell, a Manel Estiarte, Albert

  Els tècnics de casa tenen un plus que cal aprofitar. Ara hi ha una nova fornada. En natació , un campió com és l’Izan Cubillas, ens emplena d’esperança. #90anysCNManresa   Cert que, en els noranta anys d’història,   hi ha hagut molts entrenadors i de procedències diverses, però, que voleu que us digui, tinc debilitat pels de casa. No es un caprici, sé que és complicat, però, els que han crescut en els valors de la nostra entitat, tenen un plus d’estimació que fan que els seus esportistes també s’impregnin d’aquesta manera de fer. Ja se sap que com a casa enlloc. Dit això, em deixareu que avui, dediqui aquest article a tots els que comencen en aquesta tasca i ho faci amb un dels que ha estat un dels grans nedadors de casa nostre que ara ha tornat pe a col·laborar com atècnic en la secció de natació, parlo d’Izan Cubillas. L’Izan, que va participar en l’Europeu júnior d’Hèlsinki, na néixer a Manresa l’any 2000 i no es va voler aturar en la seva progressió, canviant de club en d

  Dimecres dia 25 d’octubre del 2023. La final de la Copa Catalunya de waterpolo a Manresa. Ens recorda com ens valoren des de la FCN i els clubs i ens milloren l’autoestima. #90anysCNManresa   Dimecres dia 25 d’octubre del 2023, les piscines Manel Estiarte i Duocastella s’emplenen de públic per a veure un gran esdeveniment esportiu, la final masculina de la Copa Catalunya de waterpolo. Sembla que sigui una crònica més de les que es fan cada setmana, però no, és una crida, un reclam, del nostre club que recorda la seva importància en el món dels esports aquàtics i la confiança que tenen les federacions en la nostra entitat. La piscina, amb el pont mòbil en situació que la deixa en la mida olímpica, de 50 metres d’allargada, amb el camp situat a la dreta de la graderia pel públic, llueix fantàstica, fa goig, però encara més veure el voltant de la piscina plena de nens i nenes amb les samarretes blaves del club. La grada no va fallar, els aficionats al nostra esport l’emplenaven, l

  Les porteries , “armes secretes” d’aquell equip màgic. #90anysCNManresa   Quan el nostre equip de waterpolo va progressar fins a situar-se entre els favorits al títol, van ser molts els que van trobar explicacions en coses alienes al joc, per exemple , les mides de les porteries, o el fotògraf que es situava darrera de la porteria per fer la fotografia en el llançament de penalti i que els enlluernava, fins i tot la mateixa porteria, que avui us presento. Molts els que deien que , per estreta, no podien fer vaselines, cosa que els de casa teníem apamada, o la part superior de la mateixa, que segons alguns dels llançadors dels equips que ens visitàvem, els feia errar el xut, doncs els enganyava aquella xarxa superior. La veritat és que l’equip, malgrat les dimensions de la piscina, jugava en base al moviment i , quan , a causa de la preparació de la selecció estatal pels JJOO es va jugar tota la lliga a la piscina Sant Jordi, vàrem tornar a ser subcampions, però, son llegendes

  Els equips masculins de waterpolo de la temporada 2003. Nombrosos i plens de Joventut. #90anysCNManresa   Després de publicar les de natació i la del primer equip femení de waterpolo. no seria just si no ho fes amb les fotografies dels equips masculins de waterpolo d’aquella temporada 2003. Aquí tindreu la sort de que hi ha la composició de les plantilles, hi podreu llegir els noms, encara que no estiguin en ordre us servirà per a identificar-los. I trobareu futurs internacionals, equips joves, amb un jugador de qualitat contrastada del que en parlarem demà i que donava un plus de qualitat als equips, en Quim Serracanta que no és a la fotografia de l’equip d’aquell dia.

  El waterpolo femení entra en escena. Un dels primers equips de la historia sinó el primer. Era l’any 2003. #90anysCNManresa   Sempre hem tingut cura de tenir presents els primers, el primer que va anar a un campionat d’Europa, el primer rècord, el primer equip, doncs, avui li toca al que, si crec que era el primer equip femení de waterpolo del CN Manresa. Era a principis dels 2000. El formaven, Marat Molero, Núria Falla, actual fisio de la selecció estatal, Sandra Garcia, Maria Serra, Eugenia Llobet, Eva Gràcia, Patricia Marcos, Arantxa Montiel, Núria Hontecillas, Montse Cuadros, la portera, Marta Roqueta, Montse Fusté, Noèlia Ribas, Sandra Diaz, Jennifer Gómez, Irina Serra, Montse Anglarill, Natàlia Mesa i Jordina Bastardas. L’entrenador era Angel Peirón.

  La plantilla de natació del 2003.#90anysCNManresa   Ahir us posava una plantilla de futurs nedadors, plens d’il·lusió, era l’any 2003, avui, crec que es just que us posi els seus companys, els que ja competien i aconseguien resultats. Son varis equips amb els seus entrenadors, allà hi trobareu a Annabel Pérez, Laura Prada, monitora encara a les piscines Manel Estiarte, Ferran Velasco, Cristina Forradellas, Marc Pelado, la actual entrenadora de natació Sabina Martínez, Jordi Nàjar, Alejandro Vidales o l’Eric Ribera, al que trobareu cada dia , de bon matí a la piscina. Vinga son tots vostres.

  La base de la natació de l’any 2003. #90anysCNManresa   Un veritable repte per tots aquells que us agrada descobrir-vos com éreu fa uns anys, en aquest cas en fa 20, doncs aquesta plantilla era de l’any 2002-03 . Per tal de motivar-vos, us diré que entre aquesta quitxalla hi ha un col·laborador d’aquests articles i , fons la temporada passada, entrenador de waterpolo del club, en Kevin Muñoz, una jugadora de waterpolo fins fa poc i que es constant entre els auxiliars de waterpolo, Laia Muns, una hostessa de vol Xenia Vilarasau... que us sembla si seguiu vosaltres. Per cert, les dues entrenadores, Núria Moreno i Marta Solsona., entenc que no us ho havia de dir, però, més que res és perquè elles també hi ajudin.

  Nens entranyables, amb els que mantinc relació d’amistat. Amb ells i els pares. Compensacions impagables d’aquesta feina. #90anysCNManresa   Fa uns quants dies, perdó, es una manera de dir-ho, doncs,   des d’aquell 1 de gener en que vaig iniciar aquesta aventura pels 90 anys de vida del CN Manresa ja fa una pila d’articles i fotografies i , el que pot semblar fa poc, fa ja bastant, doncs, com us deia, fa un temps, vaig publicar una fotografia d’aquest mateix equip però ja amb un parell d’anys més. Llavors, en Jaume Arnau va comentar; Ja era hora que sortissin els bons!. O alguna cosa així. Avui, em permetreu que em recreï veient aquests nens, doncs, eren això, que em van fer tant agradable la feina d’entrenador. Uns temps que , a uns quants, els passava a buscar per anar a entrenar al matí, que els portava a casa en finalitzar els partits de competició, que els pares ens, me’ls, confiaven i confio no haver-los defraudat, doncs, encara ara tenim una relació d’amistat, amb uns, e

  Aquell 1980 ens fa campions d’Europa per primer cop. Segueixen sorgint nous valors del planter, en waterpolo i natació. #90anysCNManresa   1980, l’any dels JJOO de Moscou, va ser un any prou destacable en la historia del club, per fi es va tenir a dos campions d’Europa, va ser en categoria Junior, per primer cop en la historia l’equip estatal va obtenir el títol, havien assolit diverses medalles en les diferents edicions, però faltava l’or i , aquell equip que feia historia tenia dos jugadors del nostre club, en Manel Estiarte i l’Albert Canal. Més jugadors del nostre viver eren seleccionats tant per la federació catalana com la estatal, així, Toni Negro, en una selecció sub 12 anys, Pablo Peirón, Ramon Roqueta, entre d’altres. En natació, mentre als campionats estatals absoluts sembla que la participació del nostre club estes reservada a bracistes, com en Sebastià Padrisa, en Jose Maria Valiente i la Maria J. Guillem i en Josep Balcells, que va venir a entrenar a les ordres

  L’equip infantil mixta de waterpolo de la temporada 2003-04. Una novetat amb èxit. #90anysCNManresa   La temporada 2003-04, l’equip infantil del CN Manresa, aprofitant les innovacions en aquest tema per fart federativa, permetent que els equips poguessin éssers mixtes,   estava format per nois i noies, la qual cosa va encuriosir a l’inici, doncs, el waterpolo, al ser un esport de contacte, semblava que havia de fer que anessin per camins paral·lels . Avui en dia , quatre lustres després, encara es segueix oferint aquesta opció, prova de l’èxit. En la fotografia i podeu trobar a jugadores internacionals, Gemma Casasayas o qui va ser porter i primer entrenador de l’equip masculí absolut, en Dani Calvo. Els podeu identificar a ells i als seus companys i companyes d’equip. Espero la vostra col·laboració.

  El waterpolo màster queda subcampió estatal   l’any 2004.   #90anysCNManresa   Estem acostumats a parlar dels èxits dels nedadors màsters del nostre club, però, poca gent sap i , els que ho saben, gairebé no recorden , que el waterpolo màster del CN Manresa també va competir. Ho va fer i amb notables resultats, com ho demostra el subcampionat d’Espanya en el que es va veure superat per un potent CN Mataró. L’equip el formaren Jesús Sanz, Toni Negro, Eloi Vicente, Albert Canal, Quim Serracanta, David Granados, Toni Gener, Ramon Roqueta, Toni Rey, Josep Martín, Carlos Rodríguez i Santi Vila.

  Mutua Manresana-CN Manresa es mostraven plenament complaguts pels resultats de la temporada 2003-04. L’equip de natació guanya medalles en totes les competicions en que participa.   La natació del CN Manresa es mostrava eufòrica pels resultats de la temporada 2003-2004,   el seu entrenador Francesc Valverde, es mostrava extremadament satisfet pels resultats obtinguts, doncs, en cada una de les competicions en que es va participar es va assolir alguna medalla. Les declaracions del tècnic expressaven el seu content; “Hem aconseguit estar just darrera dels grans clubs catalans”. “ Disposem de nedadors de qualitat amb un futur esplèndid” . L’equip el formaven; Arnau Rovira, Quico Romera, Anna Garcia, Laia Muns, Xènia Vilarasau, Ferran Velasco i Annabel Pérez. 23 medalles testimoniaven la seva gran temporada.

  Oferint al soci mil maneres de com fer esport i gaudir. Haloween en el CN Manresa. #90anysCNManresa   Per fi ha arribat la tardor, els dies grisos, si hi ha sort amb pluja, que ens porten cap un temps de monotonia, d’enyorament de les vacances de l’estiu, per això, com ho sabem, des del club , sempre hem mirat de motivar als nostres socis oferint activitats esportives que els cridin, que els facin gaudir de l’esport i del que és casa seva, les piscines. No només d’esportistes , campions, rècords, viu el club, el CN Manresa és molt més i sempre ha tingut present que el soci és primordial per la vida de la nostra entitat. Ara, quan s’apropa el final d’octubre, la castanyada, malgrat no oblidar les tradicions nostrades, no oblidem cap on es dirigeixen les modes, en aquest cas cap el Haloween. Com a mostra us oferim unes fotografies del de fa uns quants anys, en etapa de gestió de les piscines Manel Estiarte i Duocastella per part del club.