Dimecres dia 25 d’octubre del 2023. La final de la Copa Catalunya de waterpolo a Manresa. Ens recorda com ens valoren des de la FCN i els clubs i ens milloren l’autoestima. #90anysCNManresa
Dimecres dia 25 d’octubre del
2023. La final de la Copa Catalunya de waterpolo a Manresa. Ens recorda com ens
valoren des de la FCN i els clubs i ens milloren l’autoestima. #90anysCNManresa
Dimecres dia 25 d’octubre del
2023, les piscines Manel Estiarte i Duocastella s’emplenen de públic per a veure
un gran esdeveniment esportiu, la final masculina de la Copa Catalunya de waterpolo.
Sembla que sigui una crònica més de les que es fan cada setmana, però no, és
una crida, un reclam, del nostre club que recorda la seva importància en el món
dels esports aquàtics i la confiança que tenen les federacions en la nostra entitat.
La piscina, amb el pont mòbil en situació
que la deixa en la mida olímpica, de 50 metres d’allargada, amb el camp situat
a la dreta de la graderia pel públic, llueix fantàstica, fa goig, però encara
més veure el voltant de la piscina plena de nens i nenes amb les samarretes
blaves del club. La grada no va fallar, els aficionats al nostra esport l’emplenaven,
les autoritats, encapçalades per l’alcalde , Marc Aloy que acompanyava al
president de la Federació Catalana, Ramon Bosch, ocupaven el reservat que el
club va destinar a ells. Allà, hi eren
els presidents dels clubs finalistes, en Claudi Martí i en Julian Garcia, el
regidor d’esports de Manresa, Anjo Valentí, el cap de l’oposició, Ramon
Bacardit i la Lluisa Tulleuda, l’expresident del club, Francesc Barés entre d’altres.
Res va fallar, el partit va respondre,
tant els jugadors del CN Sabadell com els del CN Atlètic Barceloneta van demostrar perquè son aspirants als títol
europeu i , els jugadors, gairebé tots els que son o han estat campions del Món
i Europa, han ofert un gran espectacle. També a aquests, cal agrair-los les atencions amb els joves
jugadors/es locals que els demanaven autògrafs. Una nit perfecte que hauríem de
repetir més sovint.
Permeteu-me que faci avinent a
les paraules dels dos presidents, un, en
Claudi Martí, del CN Sabadell, que recordava amb gran estima quan venia a jugar
a Manresa, gairebé ho enyorava o com en Julian Garcia em deia que pensava que
el club havia recuperat la gestió de les instal·lacions, il·lusionat, doncs,
veient tot el que envoltava el partit el feia creure que el CN Manresa tornaria
a estar entre l’elit. Tant de bo vaig
pensar, però en determinades condicions.
El cant de l’himne de Catalunya,
els segadors, va fer que l’acte encara arribés més endins de cadascú dels que
hi érem.
L’endemà, quan els arbitres em felicitaven o
el director tècnic de la federació estatal Rafael Aguilar, telefònicament em
deia que havia estat un èxit i que el club ha d’estar en competició estatal, en
la lliga de primera divisió, no cal que sigui la d’honor, però que per historial
i potencial ho mereix, em van acabar de ratificar que la lluita no ha de cessar
per aconseguir tornar al club on mereix, tant per Manresa com per tots aquells 300
esportistes que fa pocs dies desfilaven en la presentació del club. Estic
convençut que no es impossible.
I tanco amb un agraïment a la
directiva del club que ha fet, fa i, ben
segur farà, petits miracles com el d’aquest dimecres.
Comentarios
Publicar un comentario