Una entrevista que deixava ben a les clares l’evolució de l’esport. Sense poder compensar als esportistes aquests trobaven acollida en els clubs potents de Barcelona. Supervivència a base de treball de base. #90anysCNManresa

 

Una entrevista que deixava ben a les clares l’evolució de l’esport. Sense poder compensar als esportistes aquests trobaven acollida en els clubs potents de Barcelona. Supervivència a base de treball de base. #90anysCNManresa

 

L’any 1984, després de la presentació dels equips, Pere Estefanell, primer entrenador de natació i Gaspar Ventura, jo mateix, primer entrenador de waterpolo, parlàvem a la premsa de la temporada que s’encetava aquell mes.

Era un 17 d’octubre que sortia en el Correu Tres, en la pagina tretze. En la mateixa, en Pere Estefanell, que havia substituït a Pere Balcells com a tècnic de l’equip de natació, parlava d’esperances, sobre tot amb nedadors nats els anys 1973.74, mentre Gaspar Ventura parlava de com la base del club, amb valors com en Pablo Peirón o en Toni Negro, havien de suplir a jugadors contrastats com en Ramon Roqueta que anava al CN Montjuïc, després de que en les darreres temporades s’hagués perdut als germans Estefanell, a Manel Estiarte, Albert Canal, Jordi Payà, jugadors consagrats en al selecció absoluta estatal que anaven a clubs més potents, sobretot econòmicament. Calia afegir la lesió de Pere Santamaria, esquiant, que el va obligar a deixar l’esport de competició per a fer un més difícil impossible. Llavors , amb Gaspar Ventura que tenia la voluntat de només fer les funcions de tècnic, els veterans havien de ser Toni Ventura i l’Albert Estiarte, que tiressin endavant del carro i ajudessin a formar als joves que pujaven des del planter. Tot un repte que es va convertir en una constant fins l’actualitat, aconseguir un equip amb jugadors joves que s’havien de formar en poc temps.