Homenatge als nostres jugadors i clubs que , amb ells a les seves files, han assolit exits a nivell continental. Manel Estiarte, Albert Canal, Jordi Payà, Ignasi Pubill, Albert Serracanta i Quim Serracanta. #90anysCNManresa

 

Homenatge als nostres jugadors i clubs que , amb ells a les seves files, han assolit exits a nivell continental. Manel Estiarte, Albert Canal, Jordi Payà, Ignasi Pubill, Albert Serracanta i Quim Serracanta. #90anysCNManresa

 

Ahir us presentava un diari de l’any 1984 que us parlava de la diàspora d’esportistes del nostre club que van anar a clubs més potents econòmicament, alguns d’ells van arribar al cim amb els seus nous club, els d’adopció. Sempre parlem de fites en les seleccions o aconseguides en el nostre club, però, crec que és important la nostra aportació en els altres clubs.

El primer gran títol en un club va ser el campionat d’Europa de 1981 per part del CN Barcelona. El club degà va ser el primer en trencar la malastruga i obrir les portes a lluitar per tot. En aquell equip hi era en Manel Estiarte, jove, però ja peça clau. Aquella temporada també van assolir la Supercopa continental.

El CN Montjuic amb Albert Canal , va ser subcampió de la Recopa en 1982, en una final jugada contra el CSKA de Moscou, el rival que ens va eliminar en la segona participació del CN Manresa en la Recopa d’Europa.

L’any 1987, el CN Catalunya, després d’eliminar al Pescara de Manel Estiarte, es quedava a les portes del titulo de la Recopa en perdre davant el Mornar Croat. En aquell equip hi era en Jordi Payà, just abans de retornar al CN Manresa. El 1992, l’any de les cinc copes, el CN Catalunya va signar el doblet europeu, imposant-se al Volturno en la final de la Recopa i al Jadran , campió de la Champions, en la Supercopa. En aquell equip hi eren tres manresans, Manel Estiarte, Jordi Payà i Ignasi Pubill. Durant aquest període el tècnic era Gaspar Ventura, jo mateix.  Va ser l’any 1995 quan el club gracienc sumaria el primer títol de Campió d’Europa i el segon de la Recopa d’Europa, amb en Jordi Payà i en Quim Serracanta a les seves files.

El 1994 seria el CE Mediterrani qui es quedaria apunt de guanyar la Recopa, allà hi havia el nostre Albert Serracanta.

 






 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa

Imagen
  En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa   Ja portem més d’un any escrivint de diferents aspectes de la vida del club, algun cop personalitzant en la personalitat d’algunes persones, socis nostres, n’hi ha que val la pena recordar per la seva singularitat, un d’ells és en Jeroni Alberola, un home de bàsquet, que per la seva manera de fer semblava l’amo de la piscina. Bé, dic de la piscina però estic convençut que arreu era així. Gràcies a les imatges de Jaume Ambrós, celebrant el seu aniversari, hem pogut presentar-vos aquest soci amb una personalitat especial. Sort en tenia de la seva dona, l’entranyable Carmen Solana, que gràcies a la seva alegria i ganes de viure, va aconseguir derrotar en diverses batalles la malaltia abans de que aquesta guanyés la guerra. Jeroni, un dels habituals del partit de basquet de cada cap de setmana, era qui manava a la pista. Feia els equips, dirigia. Era el capità manai
Leer más

Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa

Imagen
  Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa   Fem un salt en el temps, anem a la Memòria de l’any 1996. En la mateixa , el president Ramon Oliveras, explicava les dificultats que havia suposat les dimissions de diversos directius, amb el que es va haver de fer front a una reestructuració de la Junta Directiva. En la seva extensa introducció, el president comentava com de decebut estava pels diferents governs de la ciutat. Les noves piscines només eren promeses , projectes i nous plànols. A l’hora de la veritat només es feia el que calia per anar tirant amb les instal·lacions antigues. Per la nostra part, mercès a la relació del president amb en Jesús Serra Santamans, pagat per ell,   es va fer el vestidor per a discapacitats, en la zona del magatzem del bar, doncs fins aquell moment no existia on podrien fer-ho, doncs , als vestido
Leer más

Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa

Imagen
  Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa   Ara ja fa dies que vaig escriure el darrer article del 90 aniversari del CN Manresa, la veritat és que em van quedar moltes coses per escriure i una d’elles ve de lluny de molt lluny. No es del 17 de novembre del 2000 com consta en aquest magnífic reportatge que ens va fer Marca amb la firma de l’amic Carles Jodar, en el qual es parlava de la Família Ventura i el waterpolo, fent el que era un arbre genealògic i titulant en la part inferior que era qüestió de gens. A Manresa l’aventura va començar l’any 1976, quan , finalitzat el servei militar, Gaspar Ventura es va incorporar com a tècnic i jugador al club bagenc, els resultats van arribar ben aviat, amb nens de gran categoria com els germans Estiarte, Estefanell, Albert Canal, Pere Santamaria, Jaume Esquius, Toni Majó, Miquel A. Lorenzo, J Bargués,   Pepe Ribera, Jaume Miret ... es va aconseguir el subcampionat de lliga i par
Leer más