1971, es consolida Neus Panadell, segueix Rufina Servalls amb la selecció i els campions passen a ser entrenadors#90anysCNManresa   L’any 1971 va ser el del primer títol estatal de Neus Panadell. Va ser al Campionat d’Espanya d’hivern que   es va celebrar a Palma de Mallorca. El va aconseguir en els 200 metres estils individuals, superant el rècord d’Espanya absolut en la distancia. La seva marca 2.36.9 va superar la de la nedadora del CN Poble Nou , Manolita Gutierrez, però, va tenir el valor de ser l’únic rècord estatal superat en aquells campionats. La seva polivalència la va portar al subcampionat en els 100 metres papallona, amb un registre d’1.13.1. Durant l’any també va establir una nova millor marca en els 400 metres estils així com l’infantil dels 200 metres braça. La Neus es convertia en el relleu de Rufina Servalls com a líder de la natació de casa nostra, una Rufina que encara competia i els seus resultats la van portar a la selecció que va competir a Graz ( Àustria)

  Un subcampionat de Catalunya absolut inesperat. Era l’any 1979 i l’equip format per Matiñó, Valiente, Ventura i Estiarte va ser medalla de plata en els 4x100 metres estils. #90anysCNManresa   Permeteu-me presentar-vos a un equip que em va fer molt feliç. D’esquerra a dreta i som jo, un pel més jove, en Jordi Matiñó, en Manel Estiarte i en Jose Valiente. Era l’any 1979 i, vàrem ser capaços de donar la sorpresa en els Campionats de Catalunya i pujar al pòdium en els 4x100 metres estils. Com a premi vàrem anar a nedar els campionats estatals d’hivern a Palma de Mallorca. El canvi de piscina , de 25 metres els campionats catalans a 50 metres els estatals, es van pagar i la classificació no va ser concordant amb l’aconseguida en els celebrats en la piscina del CN Sabadell del carrer Montcada, la més ràpida que he conegut. Allà només el CN Montjuïc ens va superar, la marca 4.14.7, superant al CN Sabadell a casa seva per dues dècimes.

  Any 1970, el dels Campionats d’Europa y del primer rècord de Neus Panadell. #90anysCNManresa   Mil nou-cents setanta, un any històric per la natació catalana i espanyola, es celebren els Campionats d’Europa a Barcelona. Va ser l’any de Santi Esteve, amb tres medalles, de forà mèrit davant un fenomen com era Roland Mathes.   Les piscines Bernat Picornell es construeixen a l’efecte, les mateixes, degudament remodelades, acollirien els Jocs Olímpics de l’any 1992. No tenim representació del Club Natació Manresa, bé, si, en la faceta arbitral, on podem reconèixer a Feliu Farràs en la fotografia que adjunto. A Manresa, en un breu recés, comença a despuntar Neus Panadell que s’imposa en els 100 metres lliures, 200 metres braça i els 100 metres papallona, en   el Trofeu Munich, una competició que es celebra a final d’any amb resultats distribuïts per diferents categories. Era l’any en que la Neus firmava el seu primer rècord d’Espanya, ho feia de categoria infantil i en l’especialit

  1969, any d’espera amb dos casaments de campions. #90anysCNManresa   L’any 1969, el que va fer realitat el somni de l’home d’arribar a la lluna, va ser una mica de traspàs pel Club Natació Manresa, amb dos joves valors, l’Agustí Jorba, que es mantenia entre els millors papallonistes de la seva edat i una Neus Panadell que apareixia entre els 10 primeres de la seva categoria, però encara lluny dels llocs de privilegi de les que encapçalaven la natació. Però en aquell any si que hi va haver dos casaments significatius pel Club Natació Manresa, el d’en Josep Claret i el d’en Francesc Martínez. Dos campions nostres que es casaven també amb dues campiones, en Josep amb la nedadora finesa   Eila Pyrhönen, bronze en els europeus d’Utrech 1966 en els 100 metres papallona i quarta en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 en la mateixa prova , mentre en Francesc ho feia amb Carme Claret, nedadora del Club Natació Sallent i germana d’en Josep.  

  Lidia Camprubí (1960) i Josep Claret (1962) els primers nedadors del Club Natació Manresa en aconseguir rècords d’Espanya Absoluts. #90anysCNManresa   Hi ha hagut varis noms de la historia del nostre Club Natació Manresa que han aconseguit ser rècords d’Espanya absoluts, però, val la pena anar a buscar quin va ser el primer o la primera que va inscriure el seu nom i el del club en el taulell en que s’exposen les millors marques fins aquell moment. Suposo que no serà una sorpresa que el primer fos una primera, va ser Lídia Camprubí, que va superar a la vegada el rècord estatal dels 800 i 1500 metres lliures. Es a dir, que aquell 8 de maig de 1960, en el pas dels 800 metres, els seus 11.42.5, representaven el recorregut d’aquesta distancia nedat amb menys temps per una nedadora estatal. Era el camí cap a el 22.21.1 que superava el dels 1500 lliures. Per part dels homes, l’objectiu va tardar una mica més a superar-se, va ser en Josep Claret que el   dia de Sant Joan de 1962, sup

  Amb un Josep Claret molt jove, un equip que podríem dir de la transició en el que podem trobar en FX Prat, Sendu Vilaseca, Damià Grima , David Badia, Francesc Martínez...#90anysCNManresa   Amb un Josep Claret molt jove, un equip que podríem dir de la transició en el que podem trobar en FX Prat, Sendu Vilaseca, Damià Grima , David Badia, Francesc Martínez... Cal que hi poseu nom i situació a la fotografia. Es evident que encara no hi havia uniformitat pel que fa als   banyadors, per cert, força alts. Ja teniu el repte d’avui.

  Equip del CN Manresa en la Lliga de Clubs de l’any 1969 a les piscines de Sant Oleguer, Sabadell. #90anysCNManresa   Encara que sembli mentida, Sabadell va tenir una piscina de 50 metres abans de les que coneixem en l’actualitat al carrer Budapest. Era la piscina de Sant Oleguer, una iscina que es va construir en el període en que Sabadell era “la Ciudad piloto del deporte espanyol”. No eren del Club Natació Sabadell, que si les va gestionar i afegir-hi un globus que permetia entrenar-hi i competir a l’hivern. Hi havia la piscina de salts i la de 50 metres. Però el que destacava més , era la graderia, monumental, per a grans espectacles. La competició per clubs, a part dels campionats de Catalunya i estatals, constava d’una lliga que , agrupats per categories, tots competien amb tots, sobre unes proves determinades i en totes les categories, aleví, infantil i absolut, sinó recordo malament. Dos nedadors per club, i es sumaven els punts d’acord amb les classificacions de cada pr

  L’any 1968. Un bon any pel CN Manresa, ascens del waterpolo a la 1ª Catalana, la Rufina Servalls torna a ser campiona d’Espanya , Francesc Martínez, Francesc Prat i David Badia van a la selecció.   Ahir , al presentar-vos a l’Agustí Jorba, us parlava de l’any 1968, un any que va ser prou positiu pel Club Natació Manresa. En el mateix, als Campionats d’Espanya d’hivern, a Vigo, la “veterana” Rufina Servalls aconseguia imposar-se en els 200 metres braça, en la revista Crol de la RFEN, ho consideraven una fita destacada “reverdeció laureles” imposant-se a les favorites. També , la mateixa Rufina va ser protagonista d’un altre fet poc usual, el tercer lloc en els 100 metres lliures, això si, empatada amb la super- campiona Maria Ballesté i la promesa canària Maite Bringas. En els mateixos campionats Francesc Martínez també va fer pòdium que el va portar a la selecció B. L’equip de waterpolo va pujar a primera catalana superant a Banyoles, Martorell, Fabra i Coats, Sallent i Reus Pl

  Avui us presento a un internacional infantil, que l’any 1968 vàrem compartit selecció , prova i anècdota. L’Agustí Jorba, un bon papallonista i millor persona. #90anysCNManresa   Avui hem permetreu compartir protagonisme amb el personatge que crec mereix estar en aquest reguitzell de relats. Parlo d’un dels papallonistes internacionals que han sorgit del Club Natació Manresa, des de Josep Claret, la llista ha estat important, així, Roger Font, David Granados, Eric Alda entre d’altres, van tenir un predecessor en l’Agustí Jorba. L’Agustí, nascut l’any 1954, va aconseguir entrar en la selecció infantil que va competir amb Luxemburgo i Bèlgica. Ell i jo vàrem ser els elegits per a nedar la papallona. L’Agustí va guanyar la prova a Luxemburgo, per ser segon a Namur, la població belga on es va celebrar la confrontació, superat per Jordi Comas. Fins aquí res a destacar. A l’hora de repartir les habitacions, l’entrenador   va decidir que dormíssim junts, jo, que en aquell viatge vai

  Rècord d’Espanya absolut femení per clubs de 4x100 metres estils. Rosa Estiarte, que va nedar la braça, Neus Panadell, papallona, Cori Sangenís, el lliure i Montserrat Majó, esquena. #90anysCNManresa   Només farà un parell de dies parlava del rècord d’Espanya infantil aconseguit per la selecció catalana , un equip en el que hi era en Paquito Martínez, avui, us presento un equip històric, doncs, aconseguir records d’Espanya absoluts per clubs no era, ni és , a l’abast de masses clubs. El rècord assolit era el de 4x100 metres estils femenins, en la fotografia , d’esquerra a dreta, Rosa Estiarte, que va nedar la braça, Neus Panadell, papallona, Cori Sangenís, el lliure i Montserrat Majó, esquena. Era a principis dels anys 70 i l’equip va tenir una aportació important d’una nedadora que venia del CN Reus Deportiu, la Cori Sangenís, que va voler venir a Manresa per a entrenar a les ordres d’en Josep Claret. Un bon tècnic, condicions d’entrenament i relació d’amistat amb els compan

  Partit de waterpolo amb tota la plantilla del club i alguns veterans. #90anysCNManresa   Que tal si avui, en aquesta fotografia fem una sèrie de descobriments, el primer, veure com l’Albert Estiarte, vestit de blanc, a l’esquerra de la fotografia, era àrbitre de waterpolo. No n’hem tingut masses de waterpolo i l’Albert   ho va fer durant un temps , força bé per cert. Al seu costat , com es feia abans podem trobar a Carrasco I, en Francesc, Lobo Carrasco, per l’equip, el germà gran de l’olímpic, que també va ser en el primer equip de waterpolo, podeu també trobar a Manel Muncunill, Sendu Vilaseca, el malaurat Xavier Serra, Arrufat, Pubill, Peirón, Serracanta. Els podria dir tots, però ho deixo per vosaltres. A la dreta mi podeu trobar, al costat del president Manel Estiarte i el vicepresident esportiu, Lluis Trapé. Era un dia del club en que hi vàrem jugar tots, des de l’absolut als infantils, amb els ja veterans.   Partidets com aquest s’haurien de repetir.

  El 30 de desembre de 1961, la selecció catalana fa el rècord d’Espanya infantil de 4x100 estils amb el nostre Francesc Martínez, acompanyat per figures llegendàries de la natació estatal. #90anysCNManresa   De mica en mica entrarem en fites històriques dels nostres equips i esportistes. En aquesta ocasió ens remuntarem fins el 30 de desembre de 1961, quan un nedador del Club Natació Manresa, en Francesc Martínez, Paquito per tots, com a component del relleu de 4x100 metres estils, superava el rècord d’Espanya Infantil, fins a 15 anys, 19.   amb una marca que , degut a la qualitat dels components , semblava quedaria en la taula de rècord estatals de la categoria durant molts anys. L’equip el formaren, Cugueró, va nedar l’esquena, 1.09.6, la braça va ser pel nostre Paquito, 1.17.9, la papallona per Pujol, 1.05.9 i el relleu lliure per Torres, 1.02.4. Com es pot comprovar eren de clubs diferents i es va formar l’equip com a selecció catalana, formula valida per tal d’aconseguir rèco

  Que tal si avui som capaços de posar nom i cognoms a l'equip que va jugar la primera Recopa d'Europa l'any 1978 i afegir al jugador que no hi era a l'entrenament aquell dia. Sembla impossible, ja fa 45 anys! Vinga, No em falleu

  Que tal si avui ho fem una mica diferent, sou una bona colla i potser val la pena que doni pistes i els   (us) busqueu. Posem cognoms, que potser estiguin repetits (germans) i els situeu. Estiarte, Majó, Tapia, Ribera, Servalls, Bret, Panadell, Prat, Zapata, Nadal, Badia, Garrido... Sou més d’una trentena, Vinga teniu feina.

  Les enyorades germanes Camprubí, Rufina Servalls, Glòria Vilaseca…¿ m’ajudeu a posar noms i cognoms a la resta? Un repte per a veterans...

  Avui arribem a un alt nivell, heu de buscar a un campió olímpic. Un porter internacional de la seva edat, un moianès, un “baró”. #90anysCNManresa     Avui arribem a un alt nivell, heu de buscar a un campió olímpic. Un porter internacional de la seva edat, un moianès, un “baró”. Vinga no es tant difícil identificar-los. No em falleu. Salut colla

  Germanes d’olímpic, presidenta actual , presidenta del Comitè Català d’àrbitres… Som-hi el repte segueix. #90anysCNManresa     Tercer dia de fotografies. Avui tenim a l’actual presidenta del club, la mare d’una campiona actual que neda en un altre club, germana d’un dels nostres olímpics, la presidenta del Comitè d‘àrbitres de la FCN, la responsable a Lleida dels àrbitres, també amb cognom olímpic, dues germanes d’un vicepresident del club, que   ha estat president del Montepio de Conductors. Vinga animeu-vos.

  En aquesta fotografia hi ha amagat un dels nostres olímpics, la que va ser secretaria del club durant molt de temps i pubilla de Manresa, un fill d’una campiona, el fill de la secretaria del club en aquell moment. #90anysCNManresa   Seguim en el repte de descobrir qui s’amaga en aquestes fotografies.   Sembla fàcil, doncs, passen els anys, però, les faccions de la cara ens descobreixen . En aquesta fotografia hi ha amagat un dels nostres olímpics, la que va ser secretaria del club durant molt de temps i pubilla de Manresa, un fill d’una campiona, el fill de la secretaria del club en aquell moment. Vinga animeu-vos. Poseu-hi els noms i cognoms, els hem de descobrir a tots.

  Trobar-se a les fotografies, identificar als amics i amigues, també es fer club. #90anysCNManresa   Fa uns dies, el divendres en que es va celebrar el sopar del club en la esplanada de sota la piscina d’estiu, vaig parlar amb molta gent, entre ells, mares d’esportistes actuals que havien estat nedadores del club, i em demanaven si sortirien fotografies seves. Que els fa molta gràcia, que els transporta a aquells temps, que els records son immillorables i que , els agradaria poder ensenyar aquestes imatges als seus fills/es per a ensenyar-los-hi que també han estat nedadores. Ho he pensat i crec que es un repte de tots els que formem ho hem format part del Club Natació Manresa identificar als que surten en les fotografies. Confio que ho aconseguim, serà una fotografia per dia i potser donaré alguna pista. Som-hi.   Avui , hi podeu trobar una bessonada, un campió d’Espanya de papallona, un nedador màster actual , un moianès, una recordwomen estatal de 13 anys i molt més.

  Els cursets d’ensenyament de la natació, el secret per a tenir campions i entrenadors de casa. #90anysCNManresa   Un dels secrets del Club Natació Manresa ho ha estat el treball de la base, combinant l’ensenyament de la natació, per profit de tota la ciutat, fossin infants o adults, a la vegada que, d’aquesta proposta hi sorgien els nens i nenes que més tard serien els campions dels que tant orgullosos ens sentim. Hi va haver un moment que tots els nens de la ciutat passaven per les nostres piscines, on, els monitors, amb criteris ben clars sobre els objectius, aconseguir que aprenguessin a nedar , amb bona tècnica, els quatre estils , per així donar-los-hi opcions , si així ho decidien de passar a la plantilla del Club Natació Manresa. Aquesta formula, optima, supervisada pel primer entrenador del club, com es pot observar en la fotografia d’una final de cursets de l’any 1967, on en Josep Claret, envoltat de quitxalla, observava les evolucions dels que mostraven les seves ap

  Març de 1975, els homes del CN Manresa rivalitzen amb les dones. Subcampions d’Espanya   en els 4x100 metres estils a Saragossa.   El Club Natació Manresa, en les competicions de natació, ,malgrat a ver disposat d’individualitats   destacades en categoria masculina, Josep Claret, Francesc Martínez o el mateix Pere Balcells, potser no havia tingut mai un equip tant complert com el que va presentar als campionats d’Espanya d’hivern de l’any 1975. Un campionat on , Rosa Estiarte ( a.c.s) i Montserrat Majó sumaven títols, estaven en plenitud i l’equip de relleus d’estils, amb Xita Garrido i Olga Estefanell,   quedava campió. Aquell campionat, celebrat a Saragossa del 21 al 24 de març, Pere Balcells, ja en les files manresanes, imposava la seva classe en braça , però, no era l’únic que pujava al pòdium, doncs, un super-classe com Toni Bret també aconseguia pujar a recollir les seves merescudes medalles després de dues demostracions d’elegància al nedar esquena. Però, això no deixaria

  Casa nostra nevat. Imatges cada cop menys freqüents, d’una bellesa singular   per tots els que ho han viscut. #90anysCNManresa   Cada cop passa menys, però, com si fos en un conte, hi havia una vegada que a Manresa hi nevava amb certa freqüència, a feia honor a aquells que parlen de Manrussia,   dins i tot hi havia un temps que degut al fred, el gel ens permetia passejar amb seguretat per sobre de l’aigua de les piscines , glaçada, amb un bon gruix de gel que aguantava el pes de varies persones amb seguretat. Un altre cosa era si et podies mantenir dret, però, disposàvem d’autèntiques pistes de gel. Aquí us poso unes fotografies que son testimoni del que dic, la bellesa de la neu, emblanquinant el nostre record son un premi per tots aquells que hem viscut una part de la nostra vida en aquestes instal·lacions. En una de les imatges hi surt en Toni Ventura, potser la persona que hi ha estat més hores , com a monitor, entrenador, cap de cursets, a l’administració.  

  7 anys entre el 18 de juliol del 2013 i   el febrer de 2020. De Club Natació Manresa a Club Natació Minorisa i retorn a l’original Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Va coincidir la celebració del Mundial de natació a Barcelona, l’any 2013, amb la finalització del concurs de creditors que va patir el Club Natació Manresa, és més , gairebé va coincidir la data del comunicat oficial amb l’inici dels mundials, que van començar el dia 13 de juliol, mentre, el dia 18 de juliol era la data trista en que desapareixia el club. Adjunto les fotografies dels equips de natació del club que van anar a veure les competicions al Palau Sant Jordi, en el darrer acte, doncs, fins el 26 de febrer, data de l’assemblea de socis del Club Natació Minorisa, entitat nata per acollir als esportistes manresans que es quedaven sense club, va aprovar la recuperació del nom històric de la nostra entitat, Club Natació Manresa. Aquest dimecres, 26 de febrer, ha tingut lloc al Casal de les Escodines l’

  Xavier Prunés, Regió7, al costat de l’esport, al costat del club. #90anysCNManresa   La relació amb la premsa ha estat una constant en la trajectòria del nostre club, un vincle positiu i clau per poder arribar als nostres conciutadans, per a informar-lo, per fer-los partícips dels nostres èxits, sense ells tot hagués estat diferent, més complicat. El 22 de gener vaig parlar de Josep Maria Farràs, que ens acompanyava amb l’autocar quan l’equip de waterpolo anava a jugar a fora de Manresa, avui ho vull fer per parlar d’un altre periodista, cap d’esports de Regió7 durant molt de temps, un dels suports més importants de la Nit de l’esportista de la nostra ciutat, home de bàsquet per sobre de tot, amb caràcter i criteri, parlo de Xavier Prunés . Malgrat ser un home de bàsquet, el que era i és , és manresà i home d’esport , un enamorat d’aquest món pluridisciplinar. Molta gent no sabrà que les seves vacances de cada quatre anys, son les dates dels Jocs Olímpics, no per veure-les de