Xavier Prunés, Regió7, la premsa, al costat de l’esport, al costat del club. #90anysCNManresa

 

Xavier Prunés, Regió7, al costat de l’esport, al costat del club. #90anysCNManresa

 

La relació amb la premsa ha estat una constant en la trajectòria del nostre club, un vincle positiu i clau per poder arribar als nostres conciutadans, per a informar-lo, per fer-los partícips dels nostres èxits, sense ells tot hagués estat diferent, més complicat.

El 22 de gener vaig parlar de Josep Maria Farràs, que ens acompanyava amb l’autocar quan l’equip de waterpolo anava a jugar a fora de Manresa, avui ho vull fer per parlar d’un altre periodista, cap d’esports de Regió7 durant molt de temps, un dels suports més importants de la Nit de l’esportista de la nostra ciutat, home de bàsquet per sobre de tot, amb caràcter i criteri, parlo de Xavier Prunés .

Malgrat ser un home de bàsquet, el que era i és , és manresà i home d’esport , un enamorat d’aquest món pluridisciplinar. Molta gent no sabrà que les seves vacances de cada quatre anys, son les dates dels Jocs Olímpics, no per veure-les des de casa , quan ha pogut de manera presencial,  com fa la majoria, doncs, enviats especial, amb tot pagat, no n’hi ha tants. Les vacances son els JJOO i veure quan més esports millor.

No el puc deslligar d’un col·laborador de referencia seu en el Regió7, en Francesc Dalmau, un home de futbol, gran i petit, que es convertia en multiesport. La relació amb aquest duet va ser i és molt propera.

En Xavier , encara ara, és un seguidor col·laborador en aquests articles que vaig publicant i, malgrat la distància, mantenim una bona comunicació que ens permet analitzar temes d’esport i de Manresa que son de mutu interès.

Mai ha tingut un no pel Club Natació Manresa, fins i tot, quan hi hagut , com no podia ser d’un altre manera després de tants anys, diferencies de criteris sobre algun punt, la seva explicació serena, argumentada no hi faltava.

Jurat dels premis Núria Cifuentes, va posar els seus coneixements esportius en l’àmbit general per a elegir els mereixedors amb els seus companys representants de l’ajuntament, el Consell Català de l’esport i els clubs més importants .

Només li faltava que, el seu parent, com diu ell, en Lluís Prunés, fos l’alcalde que va inaugurar la piscina de l’any 1932, al primera municipal de tot l’estat.