Avui us presento a un internacional infantil, que l’any 1968 vàrem compartit selecció , prova i anècdota. L’Agustí Jorba, un bon papallonista i millor persona. #90anysCNManresa

 

Avui us presento a un internacional infantil, que l’any 1968 vàrem compartit selecció , prova i anècdota. L’Agustí Jorba, un bon papallonista i millor persona. #90anysCNManresa

 

Avui hem permetreu compartir protagonisme amb el personatge que crec mereix estar en aquest reguitzell de relats. Parlo d’un dels papallonistes internacionals que han sorgit del Club Natació Manresa, des de Josep Claret, la llista ha estat important, així, Roger Font, David Granados, Eric Alda entre d’altres, van tenir un predecessor en l’Agustí Jorba.

L’Agustí, nascut l’any 1954, va aconseguir entrar en la selecció infantil que va competir amb Luxemburgo i Bèlgica. Ell i jo vàrem ser els elegits per a nedar la papallona. L’Agustí va guanyar la prova a Luxemburgo, per ser segon a Namur, la població belga on es va celebrar la confrontació, superat per Jordi Comas. Fins aquí res a destacar.

A l’hora de repartir les habitacions, l’entrenador  va decidir que dormíssim junts, jo, que en aquell viatge vaig agafar un esgotament que no te sentit us expliqui aquí, em, vaig adormir ben aviat, mentre l’Agustí va anar a un altre estança per estar una estona amb els companys. Quan va voler tornar, jo no vaig ser capaç d’escoltar com colpejava a la porta perquè el deixes entrar. Cansat va jeure en una de les butaques on va passar la nit.

Quin greu em va saber. Teníem tretze i catorze anys.  En aquell viatge, l’Agustí, com a record, es va comprar un ganivet, no sé si punyal, similar al que portava el David Croquet. Em sembla recordar que li deien en “pistoles”. Us puc assegurar que aquell jove, gairebé nen, que es va mostrar com a una gran persona, amb els anys va seguir aquella línia, de bona pasta.  

En la fotografia de grup el trobareu a la dreta de la mateixa, a mi em podeu buscar cap al mig, aquell nen del cabell curt.





Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa

Imagen
  En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa   Ja portem més d’un any escrivint de diferents aspectes de la vida del club, algun cop personalitzant en la personalitat d’algunes persones, socis nostres, n’hi ha que val la pena recordar per la seva singularitat, un d’ells és en Jeroni Alberola, un home de bàsquet, que per la seva manera de fer semblava l’amo de la piscina. Bé, dic de la piscina però estic convençut que arreu era així. Gràcies a les imatges de Jaume Ambrós, celebrant el seu aniversari, hem pogut presentar-vos aquest soci amb una personalitat especial. Sort en tenia de la seva dona, l’entranyable Carmen Solana, que gràcies a la seva alegria i ganes de viure, va aconseguir derrotar en diverses batalles la malaltia abans de que aquesta guanyés la guerra. Jeroni, un dels habituals del partit de basquet de cada cap de setmana, era qui manava a la pista. Feia els equips, dirigia. Era el capità manai
Leer más

Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa

Imagen
  Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa   Fem un salt en el temps, anem a la Memòria de l’any 1996. En la mateixa , el president Ramon Oliveras, explicava les dificultats que havia suposat les dimissions de diversos directius, amb el que es va haver de fer front a una reestructuració de la Junta Directiva. En la seva extensa introducció, el president comentava com de decebut estava pels diferents governs de la ciutat. Les noves piscines només eren promeses , projectes i nous plànols. A l’hora de la veritat només es feia el que calia per anar tirant amb les instal·lacions antigues. Per la nostra part, mercès a la relació del president amb en Jesús Serra Santamans, pagat per ell,   es va fer el vestidor per a discapacitats, en la zona del magatzem del bar, doncs fins aquell moment no existia on podrien fer-ho, doncs , als vestido
Leer más

Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa

Imagen
  Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa   Ara ja fa dies que vaig escriure el darrer article del 90 aniversari del CN Manresa, la veritat és que em van quedar moltes coses per escriure i una d’elles ve de lluny de molt lluny. No es del 17 de novembre del 2000 com consta en aquest magnífic reportatge que ens va fer Marca amb la firma de l’amic Carles Jodar, en el qual es parlava de la Família Ventura i el waterpolo, fent el que era un arbre genealògic i titulant en la part inferior que era qüestió de gens. A Manresa l’aventura va començar l’any 1976, quan , finalitzat el servei militar, Gaspar Ventura es va incorporar com a tècnic i jugador al club bagenc, els resultats van arribar ben aviat, amb nens de gran categoria com els germans Estiarte, Estefanell, Albert Canal, Pere Santamaria, Jaume Esquius, Toni Majó, Miquel A. Lorenzo, J Bargués,   Pepe Ribera, Jaume Miret ... es va aconseguir el subcampionat de lliga i par
Leer más