1r. trimestre del 79, Nuri Moreno es corona como la millor en els 200 braça. L’escola de braça del CN Manresa femení, la millor de ‘estat. #90anysCNManresa   L’any 1978 es tancava amb la consolidació de Núria Moreno, malgrat només tenir 14 anys, entre les millors bracistes de l’estat, mentre Assumpta Pelfort era la seva millor aliada en l’elit. En les classificacions per edats, Eusebi Matiñó, fins a 10 anys, el malaurat Carles Texidó i Sebastià Padrisa, fins a 14 anys en homes, mentre en les noies, Lluïsa Felip i Anna Obradors acompanyaven a Núria Moreno entre els destacats d’aquesta categoria, Pelfort i Pau Capell, amb Jose Maria Valiente entre els més grans. L’any començava amb un pas ferm de Núria Moreno, imposant-se en el II Gran Premi Internacional en els 200 metres braça, superant a la recordwomen estatal, la també manresana Olga Estefanell. El primer trimestre de l’any 1979 és la ratificació de la nedadora del Xup. La Núria s’imposa també a la favorita Estefanell en

  Les nedadores , gairebé des de la fundació, han destacat per sobre dels homes. En aquest equip quatre homes per onze dones. Les coneixeu?. #90anysCNManresa   Avui posarem deures a les seguidores d’aquests articles. En la fotografia que publico, us diré els noms dels nois, dels nedadors, al costat d’en Josep Claret, l’entrenador, Ramon Canela, David Badia, Albert Martínez i Dídac Zapata. Les noies, assegudes, m’agradaria que les reconeguéssiu vosaltres i així afegiríem els noms i passarien totes a aquest recull històric del Club Natació Manresa

  La natació artística amb accent canari. Maria Espiau, venint del CN Metropole es va integrar plenament al club i a la ciutat. #90anysCNManresa   Avui ens traslladarem fins les illes afortunades, les Canàries, doncs, com vàrem dir, la primera entrenadora de la natació sincronitzada, ara natació artística, a Manresa va ser Anna Fernàndez, però, hem de reconèixer que aquest especialitat, a casa nostra, té un deix, un accent canari. Hem tingut dues entrenadores sorgides del CN Metropole de Las Palmas de Gran Canaria, Nira Santos i Maria Espiau. Avui parlarem   aquesta segona, la Maria, que no fa pas tant de temps que va decidir tornar a la seva terra, per qüestions del cor, la més recent i que , a la seva gran tasca com a tècnica, ens va deixar un gran rècord per la seva integració amb el club i a la vida manresana. Crec que no hi ha millor homenatge que afegir fotografies , la majoria de l’any 2018, en la que hi podeu identificar les seves deixebles.

  La Junta Consultiva. Un senat assessor per la Directiva. #90anysCNManresa   La Junta Consultiva. Els estatuts del club recollien un òrgan consultiu que formaven socis fundadors del club, expresidents i, en algun cas , socis amb mèrits especials en favor de la nostra entitat. La funció d’aquesta comissió, era merament assessora, doncs, les decisions executives recauen en la Junta Directiva. Just abans de les assemblees, se’ls presentaven les xifres i projectes, com a gentilesa, a la vegada que, aprofitant la seva experiència i estima a la nostra entitat, se’ls escoltava atentament les seves opinions, prou valuoses i que servien de reforç a la gestió que portaven els rectors del club. També, d’acord amb els estatuts de llavors, tenien una funció determinada en cas de quedar-se sense junta directiva l’entitat o en el cas d’extinció.   Sempre prudents, estaven presents en la vida del club, per exemple premiant als esportistes que aconseguien determinades fites, com pot ser els ol

  Fornades plenes de campions de la mà d’altres bons nedadors. Jose Maria Valiente amb el seu grup. #90anysCNManresa   Pocs ho deuen recordar, però, en Jose Valiente, el bracista i waterpolista del nostre club, també va ser entrenador de natació de la nostra entitat. Aquesta fotografia de l’any 1983 ens mostra una colla de nens i nenes que van tenir un destacat pas per la natació i el waterpolo i, alguns d’ells encara segueixen competint   per la nostra entitat en els màster o han estat o estan en les directives que gestionen el dia a dia del CN Manresa. Entre ells hi podem veure, Bayona, germans   Font, Herrador,   Serracanta, Alada, Enrique, Nájar, Trias, Vilalta, Méndez, Guix...

  En Nick i l’Steve, els dos waterpolistes estatunidencs que van venir per jugar i van passar a ser els nostres amics. #90anysCNManresa   Del partit de futbol per Nadal, n’hem parlat abans, en altres dies, però, aquesta fotografia d’avui , tant pel número, com pels components, val la pena comentar-la. Aquí, per exemple, Nick Korsgaden i Steve Mackenzie, els dos més alts en la fotografia, van ser dos jugadors dels Estats Units que van venir a jugar amb nosaltres, en Nick un jugador polivalent, molt vàlid, l'Steve, un porter, gran, amb possibilitats, ambdós van quallar com a jugadors i persones. Tres dels germans Serracanta, el fisio actual de la selecció estatals, Oscar Muncunill, una eminència en el mon de la investigació, en Pere Santamaria i el seu fill, en Marc, un dels nostres olímpics, l’Albert Canal, el tristament desaparegut Roger Garcia. En fi , una fotografia per a disfrutar identificant i recordant. També adjunto d’altres de la mateixa etapa en que es fa evident l’h

  1978. Per primer cop el CN Manresa en una competició oficial de waterpolo. #90anysCNManresa   Mentre la natació patia pel relleu de les grans figures, el waterpolo gaudia de la plenitud, es participava per primer cop en una competició oficial europea, la Recopa d’Europa. El sorteig, desafortunat, ens va portar a jugar a Holanda a casa del De Roben i amb el Korcula de l’antiga Iugoslàvia, més el representant suec. Davant els balcànics, jugant un gran partit, van haver de donar el braç a tòrcer, 10-8, la qual cosa va fer que el partit davant els locals fos decisiu. Un mal inici del mateix va fer que la reacció es quedés curta, 8-7, essent un fet la eliminació. Hi va influir que la incorporació de Toni Ventura no es pogués fer efectiva per temes burocràtics. El partit davant l’ Sparvagen es va guanyar , però, el somni de superar la fase es va esvair. Així i tot l’experiència va ser impagable i cal valorar la participació recordant que el Korcula, amb l’esquerrà Marovic, es va proc

  Equip de natació de la temporada 1982-83 amb el seu entrenador , Pere Estefanell. #90anysCNManresa   Temporada 1982-83, amb Pere Estefanell d’entrenador, el primer equip de natació posava per la fotografia que els recordés a la graderia de la piscina de 25 metres. I trobarem alguns dels més fidels seguidors d’aquests escrits, per exemple , Montserrat Claret, als seus costats Montse Manzanares i Eva Basullas, que a la vegada estan protegides per les germanes Negro, Maria Josep i Carme. A la fila de sobre, un altre dels “feligresos,”, en Jordi Armengol, flanquejat pel Sebi Matiñó i en Genís Bertran, amb Joan Sala i Anna Garcia flanquejant-los. La resta us els deixo a vosaltres per a que hi afegiu els seus noms i cognoms.

  Modificacions a la piscina d’en Vergé. L’any 83 arriba el marcador electrònic i la paret que separa recepció de la piscina. #90anysCNManresa   La piscina d’en Verge , la segona coberta de l’estat, va anar evolucionant durant els anys, la graderia, la que sembla que hagués estat sempre, era de l’any 1972, sota seu es convertí en magatzem i , a l’altre banda, vestidor dels entrenadors. Va ser l’any 1983 quan va arribar el primer marcador electrònic. Va ser el 19 de febrer, en un partit de la màxima categoria estatal i un rival que feia honor al esdeveniment, el club degà de la natació de casa nostre, el CN Barcelona, que amb en Manel Estiarte en les seves files, feia poc   havia aconseguit el títol de Campió d’Europa per clubs. Va coincidir amb la proximitat del dia del club i es va situar una graderia suplementària al costat del bar.   Altres millores ho van ser el mur, la paret que es va construir al costat de l’entrada a la piscina. Protegia del fred i a la vegada va servir

  1978, la sorpresa més gran en el waterpolo estatal. El CN Manresa subcampió de Lliga. #90anysCNManresa   L’any 1978 va ser el de la gran sorpresa, podeu estar ben segurs que mai hi hagut quelcom tant inesperat com ho va ser el subcampionat del CN Manresa en aquella lliga. Va ser una temporada espectacular, recordo que, després de salvar la categoria al campionat de Catalunya, es va iniciar la lliga estatal sense més mires que jugar cada partit per a guanyar.   La victòria , en la segona jornada, davant el CN Barcelona, ens va donar una gran dosis de moral, es podia guanyar a qualsevol. La derrota a Saragossa, amb un molt mal arbitratge, com deia la revista Crol de la federació espanyola, ens va privar d’assolir el títol, doncs, en la classificació només comptabilitzant els resultats entre els aspirants al títol, nosaltres fórem els campions. Adjunto classificació i resultats d’aquella lliga , doncs, entenc que cal , que son històrics, així com la fotografia d’aquell equip, jove,

  Cor Braasem envoltat per tot el seu equip, una fotografia molt valuosa, doncs, és difícil disposar-ne de tots els nedadors del club. #90anysCNManresa   Costa molt trobar fotografies d’aquella etapa amb tot l’equip, en Cor Braasem , envoltat per tots els seus nedadors i nedadores, gairebé com si els volgués abraçar a tots. A un costat i l’altre seu les germanes Camprubí, sobre, en Pere Muns, el que fou president del club quan jo vaig arribar, en Paquito Martínez, la Gloria Vilaseca, la seva germana Montserrat, estem parlant de fa més de 60 anys. Tot un repte descobrir aquella plantilla històrica.

  L’any 1977 ens quedem a res de fer historia i ser els primers campions d’Espanya Infantils de waterpolo. #90anysCNManresa   L’agost de 1977 es va jugar el primer Campionat d’Espanya Infantil, es ca jugar amb diferents fases, en la semifinal, jugada al CN Helios, a Saragossa,   el CN Manresa es va imposar, essent el guanyador després de cedir un sol empat, davant el CN Barceloneta, al que es superà per diferencia de gols. En la final, jugat a la piscina del CN Barceloneta , en la piscina del Passeig Maritim, només es va perdre un partit, es va produir un triple empat en la classificació final i, tres gols de diferencia ens van separar del campió, el Barceloneta i un de sols del subcampió, el CN Terrassa. Una sola derrota en tota la competició, 6-7, amb el Barceloneta, ens va deixar en el tercer calaix del pòdium, una medalla de   bronze per un equip campió. L’equip que entrenava Josep Pons era aquest: R. Guix, A. Majó, F Valverde, JM Valiente, A Canal, M Estiarte, J Payà, E Sa

  Un equip de veterans amb molta historia que vosaltres podeu completar la informació afegint els cognoms. #90anysCNManresa   Que tal si avui, dia 18 de setembre, presentem un equip, mixta de waterpolo, i us presento els que surten a la imatge. És, evidentment un equip de veterans, amb molta varietat d’edats, David, Pere, Sendo, Rufina, Pere, Jaume, Manel , Xavier, Gaspar i asseguts, Pep, Albert, Jac i Joan.   Fins i tot us dono una sèrie de pistes, així els podreu identificar i afegir els cognoms que és del que es tracte. En David, especialista de l’estil esquena, de principis dels 50, darrer seu treu el cap en Pere, que té al seu germà a l’altre banda, l’únic que porta ulleres,   metge , nedador que va aconseguir aquella inesperada medalla en uns campionats d’Espanya de relleus, en Sendu, fill d’un dels fundadors del club, porter de waterpolo, la Rufina, amb cara de circumstancies a la fotografia, una de les esportistes que més ha sortit en aquesta sèrie d’escrits, el que no pa

 Pepe Empez  Quan no ets l’amo de casa teva, hi ets de lloguer, malgrat que , sinó fos per tu no hi seria ni l’edifici , ni els que hi viuen, has de tractar amb qui , sense ser seva, creu, està convençut que han de controlar els que , des de fa anys i anys, en son els estatgers, els que la cuiden i , a la vegada, fan que amb èxits esportius i socials en nom de la ciutat. Això, en   molts moments et fa sentir com ocupa, doncs, en lloc d’anar de la mà, només veuen els costos que els suposa, ni més ni menys que els pactats en el contracte. Error important, doncs, la seva funció ha de ser la d’afavorir la tasca d’aquells que van ser fundadors, creadors i mantenen la flama. La veritat és que és el cas d’alguns dels regidors d’esports, qui sap si condicionats per massa informació econòmica que els arriba a confondre i es comporten com controladors, lluny del que hauria de ser la seva tasca. Des de que vaig arribar a Manresa he conegut diferents regidors d’esports, però, n’hi ha un que semb

  Tenir entrenadors del club, fer sentir la mainada que és el seu esport, que es sentin a gust, fer colla, és clau , no tant sols per aconseguir campionats , medalles, és bàsic per la supervivència del club. #90anysCNManresa   El gran secret de la natació de casa nostre, és un secret a com el de l’Ametller que el sap un de cada carrer, és   a dir ben senzill i clar, es tracta en mimar els infants des de que arriben a la piscina. Durant molts anys, amb menor competència dels altres esports, doncs, ens arribaven més joves, als tres o quatre anys ja venien a   aprendre a nedar , això ens facilitava la captació, però, sense que darrera no hi hagués professionals preparats, no només tècnicament, també en l’apartat d’estimació a la feina, a la natació, al club i sobretot als minyons que ens arribaven atemorits i que en poc temps ploraven si no podien venir a   entrenar. Aquí teniu dos exemples, la Rufina Servalls i la Pilar Guitart, dues monitores , entrenadores, que vivien el club com

  Entre les coses que no sap la gent hi ha aquesta; en Manel Estiarte va anar a un Campionat d’Europa Junior de Natació. La maquina de fer bons nedadors no deixava de funcionar. #90anysCNManresa   L’any 1976 també va tenir més coses positives pel CN Manresa, entre elles, algunes desconegudes, d’aquelles que no t’esperes, doncs, per exemple, ¿qui sap que en Manel Estiarte va anar a uns campionats d’Europa Júniors de Natació?.   Doncs si, va ser aquell any , 1976, a Oslo (Noruega). En Manel va competir en el 200 metres estils. En aquell equip, ple de figures de la natació estatal durant la dècada posterior; Júlia López Zubero, Natalia Mas, Gloria Casado, Montserrat Garcia, la surienca que va passar pel nostre club per arribar posteriorment al CN Barcelona, Milagros Soriano, Antonia Real i Elisa Labori. En nois, amb el Manel, Rafa Escalas, Alberto Juez, Josep Montserrat, Ramon Lavin (a.c.s) , Carles Subirana i Josep Elias. Com entrenador hi era Toni Codina. Amb en Coco Bret van compet