Pepe Empez, un polític que ha sabut rendibilitzar al màxim el seu saber estar, que ha sabut fer la seva funció amb nota i pocs mitjans.

 Pepe Empez 

Quan no ets l’amo de casa teva, hi ets de lloguer, malgrat que , sinó fos per tu no hi seria ni l’edifici , ni els que hi viuen, has de tractar amb qui , sense ser seva, creu, està convençut que han de controlar els que , des de fa anys i anys, en son els estatgers, els que la cuiden i , a la vegada, fan que amb èxits esportius i socials en nom de la ciutat. Això, en  molts moments et fa sentir com ocupa, doncs, en lloc d’anar de la mà, només veuen els costos que els suposa, ni més ni menys que els pactats en el contracte. Error important, doncs, la seva funció ha de ser la d’afavorir la tasca d’aquells que van ser fundadors, creadors i mantenen la flama. La veritat és que és el cas d’alguns dels regidors d’esports, qui sap si condicionats per massa informació econòmica que els arriba a confondre i es comporten com controladors, lluny del que hauria de ser la seva tasca.

Des de que vaig arribar a Manresa he conegut diferents regidors d’esports, però, n’hi ha un que sembla que hi hagi estat sempre, etern, en Pepe Empez.  Un home corpulent, amb un català que l’identifica, que no sé quants anys ha estat como a regidor d’esports de la nostra ciutat, molts crec jo. No vull situar-lo en cap de les definicions anteriors, és més, crec que ha estat un molt bon polític, doncs, ha estat sempre allà , on hi havia esdeveniments esportius i hi calia, potser perquè li agradava i , encara ara, agrada ser-hi, la seva major virtut ho ha estat que sense haver aconseguit rascar diners per l’esport, per fer res extraordinari, ha sabut trampejar amb nota la seva relació amb les entitats esportives i això és de mèrit, mereix una medalla. A la piscina, la vella, en tornar al càrrec després d’haver perdut l’alcaldia els socialistes, va fer canviar la il·luminació, era al sostre, sobre l’aigua i , el mal estat i risc de que es produís algun accident, més la normativa que prohibia aquesta ubicació dels aparells elèctrics, van fer que assumís que s’havia de fer i es va fer.

No va ser el regidor de la piscina nova, però, si que va tenir certa influencia en determinades coses, per exemple amb la idea de que podia sortir bé de preu i l’esport es podria aprofitar dels beneficis que deixaria la instal·lació, d’acord amb el que estava de moda després dels JJOO de Barcelona per part de gestors esportius, molt allunyat de la realitat en la classe d’instal·lació i en una vila com Manresa. Però , no sé si va ser perquè la piscina  d’en Vergé ja no podia aguantar més, o perquè va convèncer a qui calia que allò era possible, el projecte de les noves piscines es va posar en marxa. Encara recordo el dia que vaig anar al seu despatx , a l’ajuntament, i tenia a la seva taula informes de diferents empreses d’aquest àmbit. Estava convençut que ells podrien ésser la solució.

Algunes visites seves , més com a inspector que regidor, buscant no sé que, el devien convèncer d’estudiar com hauria d’anar la construcció i gestió de les piscines noves.

En fi, un polític que ha sabut rendibilitzar al màxim el seu saber estar, que ha sabut fer la seva funció amb nota i pocs mitjans.