El festeig del Club Natació Manresa amb l’elit constant. Els millors nedadors estatals a Manresa pel XXX Aniversari. #90anysCNManresa   El festeig del Club Natació Manresa amb l’elit ha estat constant, des del moment que va néixer el club, potser abans, doncs, els nostres esportistes han volgut ser paladí de la nostra ciutat arreu del món. Diuen que el contacte fa que s’encomanin, tant les malalties com les coses bones i aquesta ha estat sempre la voluntat de la nostra entitat, estar al costat dels millors per ser no com ells, ser part d’ells. L’any del XXX Aniversari, l’1 de setembre, s’organitzà a la nostra piscina el que es coneixeria com al Festival dels Campions, una autentica exhibició dels millors nedadors de l’estat, entre ells, alguns dels nostres, Claret i Martínez pel que fa als homes i Lídia Camprubí i Rufina Servalls a les dones. Els equips els formaren Alsina, que va ser entrenador nostre, Torrés, subcampió europeu, Cugueró, Codina, Fortuny, Monzó, un altre medall

  Jaume Cots Soldevila, fent rècords i campió al CN Manresa durant més de 70 anys. #90anysCNManresa   Gairebé cada setmana he de passar la crònica dels nedadors màster amb un nou rècord, sigui català o estatal , de l’amic Jaume Cots, en diverses proves de la seva categoria, és a dir, per més de 90 anys. Per si sol, competir essent nonagenari ja és un mèrit, però, fer-ho superant-se a ell mateix, mirant de fer les   millors marques, és per treure’s el barret. Però en Jaume és molt més que un nedador màster, gran, un nouvingut, en Jaume , és primer de tot un cavaller, una persona educada que no es descuida mai de saludar-te, de preguntar per com estàs tu i els teus, de demanar si la propera competició hi aniràs amb ell i ho fa amb l’esperança de que sigui així, però, si li dius que no, et respon; la propera. Ho fa amb un somriure que el fa entranyable. Però, en Jaume és molt més, moltíssim més. Ja els anys 50, el trobés formant amb l’equip de relleus de 5x50 metres lliures, amb L

  Els germans Casasayas Clusellas. Van saber portar els valors de la pagesia a l’aigua . Esforç, disciplina, companyonia,   per a triomfar. #90anysCNManresa   ¡Hem tingut una campiona de lliga!. No, no estic dient que el Club Natació Manresa hagi estat campió de la lliga estatal de Divisió d’honor femenina, però si que una jugadora nostra, sorgida a casa, amb un altre equip, va ser capaç de guanyar una lliga. Va ser tota una sorpresa, doncs, el CN Sabadell era el clar favorit, però, el CE Mediterrani va ser capaç de derrotar-lo en el tercer i definitiu partit, al feu de les vallesanes. En aquell equip hi era la nostra Gemma Casasayas Clusellas. Internacional junior, va ajudar al club en el seu ascens a la Lliga Estatal de Primera Divisió, per ser temptada pels clubs poderosos de Barcelona, el CN Sant Andreu, amb el que va juga competició europea i el CE Mediterrani, entre d’altres. Una trajectòria que la portà a jugar amb moltes de les actuals campiones del món i Europa, amb les qu

  Alfons Alda Bringueret, el relleu de Feliu Farràs en la relació amb la premsa. Va ésser directiu amb quatre president diferents. #90anysCNManresa.   Quan jo vaig arribar a Manresa, el president era l’Emili Solanich Basullas, no sé com podia funcionar el club en aquell moment, doncs, només hi era ell, en Guillermo Blasco Luna, que constava com a comptable, feina que creu que feia com a professional i l’Alfons Alda Bringueret del que us en parlaré avui. Ben cert que era en el tram final de mandat i el comandament de l’entitat el portaven el que seria nou president, en Pere Mus i Rosa i en Manel Estiarte i Prat, vicepresident amb ell. Era una entitat mig fantasma, doncs, més enllà dels professionals, la gestió era un tema que em semblava difícil d’entendre. Recordo que feia certa “cosa”, anar a passar comptes amb el senyor Blasco. Em feia la imatge del senyor Scrooge, el del conte de Nadal. Es posava a la secretaria antiga, sobre de les casetes i el bar d’estiu, en una taula de fu

  Subcampions de lliga 1978 amb l’equip més jove. Els miracles existeixen. #90anysCNManresa   Fa quatre dies parlava del primer partit a l’estranger del waterpolo del Club Natació Manresa, avui, us parlaré del primer gran èxit del nostre equip, el subcampionat en la Lliga Estatal de l’any 1978, que ens portà a jugar la Recopa,. Es participava per primer cop en una competició internacional oficial. Va ser tota una sorpresa, doncs, l’equip, amb la meva incorporació en la funció de jugador, doncs, d’entrenador ja ho vaig fer a mig campionat de Catalunya, era un equip jove, ple d’il·lusió, però en cap moment favorit a la lluita pel títol. Recordo com , després del empat inicial amb el CN Barceloneta, a sis gols, quan va venir el CN Barcelona, un súper equip, i el vàrem guanyar per 8-7 amb gol d’en Manel en el tram final. Després dels partits, la premsa trucava al club per saber els resultats. L’Antoni Villar, del “Dicen”, quan li vaig dir, em va respondre; “voldràs dir al revés, al

  Les obres de millora de la piscina de 25 coberta no van parar mai. Sempre va ser acollidora i adaptada a les necessitats. #90anysCNManresa   La piscina coberta, era una gran nau, que amb els anys va anar transformant-se, va anar guanyant espais tal com sorgien les necessitats de millora. No sé quants recordareu que, a l’entrada, després de pujar aquells graons, que, amb els anys van veure’s ajudats per una rampa lateral per a facilitar l’accés de les persones amb dificultats de moviment, quan superaves el control d’accés, és a dir , el venedor d’entrades i a qui presentar el carnet en ordre, tenies les escales per a baixar als vestidors. A la dreta dels homes, a l’esquerra de les dones. Sobre el dels homes, la secretaria, amb un ventilador al sostre com a medi per a refrescar-se en l’època estival. Només una xarxa separava l’accés a la visió de la piscina. Posteriorment, es va fer un mur, una paret, que protegia la climatització i que, va servir per posar-hi la vitrina que recoll

  Al rei el que és del rei. L’alcalde Lluís Prunés, va ser el pare de la primera piscina municipal de l’estat el 1932. La nostra, la de l’any 1932. #90anysCNManresa   Rectificar és de savis, en un dels primers articles, parlant de la inauguració de la primera piscina de Manresa i la primera municipal de l’estat, l’any 1932, seguint el que diu la Memòria del cinquantenari del Club Natació Manresa, escrita per Miquel Barés Amella, en la pagina 65, en el darrer paràgraf; L’alcalde de la ciutat, Sr. Marcet, abans de donar començ el festival i amb sentides paraules, feu donació de la piscina ales habitants de la ciutat. AL felicitar a Manresa per aquesta iniciativa, que tan admirablement ha sabut portar a la practica, hem d’agrair.... La realitat porta a que l’alcalde que va impulsar i inaugurar la piscina va ser l’alcalde Lluís Prunés. En documentació escrita referent a aquell època és recullen frases com aquesta: L’empenta i la decisió d’aquell govern municipal, presidit per l’alcal

  Des del primer moment amb un esperit d’obertura al món. El 1936 es juga el primer partit internacional a l’estranger, a Perpinyà, amb els Enfants de Neptune. #90anysCNManresa   Des del primer moment, el Club Natació Manresa, va mostrar la seva voluntat de créixer, de no posar fronteres als seus esportistes. Amb els anys, hi ha hagut èxits importants, campions olímpics fins i tot, l’equip de waterpolo va arribar a competir en competició oficial internacional, la Recopa d’Europa, en dues ocasions. Cal remuntar-se a 1936, per a trobar el debut internacional del nostre club. L’equip de waterpolo format per Vila, Paredes, Canela, Oms, Morell, Mulet, Serra, Casaponsa, Vallver i Cots, es va desplaçar fins a Perpinyà, per jugar a l’Stadi Nautique de la Garrigole, un partit davant l’equip dels Enfants de Neptune. Un equip, un club que segueix en l’actualitat, que defensa el català i que podria ser un dels convidats a fer un partit per a recordar aquell que es va jugar ara fa 86 anys.

  La nissaga Rovira-Guillen, l’Arnau , campió estatal absolut i europeu júnior, l’Alba, destacada bracista , magnífic relleu de la seva mare , Maria Josep Guillen.   Així com en la natació femenina hem tingut vaires campions d’Espanya absolutes, en l’apartat masculí, no ens hem prodigat tant, és més, diria que només en Paquito Martínez en Jordi Carrasco, i ell,   el personatge de qui parlarem avui, ho han aconseguit. Parlo de l’Arnau Rovira Guillen. L’Arnau, amb només disset anys, es va proclamar campió estatal absolut, imposant-se a tots els favorits en els 400 metres lliures. El nedador del Club Natació Manresa es va convertir en una de les promeses més importants de la natació estatal. Nedador complet, que dominava sobretot les proves de lliure i de papallona en especial les de fons, tenia l’objectiu d’arribar a participar en els JJOO, era a prop i el relleu de 4x200 metres lliures , semblava fet a la seva mida per a ser el segon nedador olímpic sorgit en el nostre club.   Pel

  Agustí Juez, la persona que va confiar en la labor del club i va convèncer a la seva empresa, Deyse, per a patrocinar al Club Natació Manresa. El club sempre agraït als que han estat al seu costat, sempre importants , cada cop més . #90anysCNManresa   Des del Club Natació Manresa sempre hem sabut ser agraïts amb els que han estat al nostre costat col·laborant en la nostra tasca per aconseguir una societat millor, formant persones i esportistes. Entenem que el suport dels socis a la tasca que es feia des de l’entitat, recolzant als nostres equips,   s’ha vist reforçada de manera molt important pels patrocinadors, els sponsors que han cregut en el projecte i que han volgut ser part del mateix. En l’actualitat tenim a FIBRACAT que està donant suport a l’equip femení, del que ja en parlarem més endavant, però, no fa tant, l’equip masculí , va lligar el nom del club al de Deyse, una empresa de neteja llavors , que va voler ajudar a situar el nom del club i , de retruc, el de Manresa ,