Alfons Alda Bringueret, el relleu de Feliu Farràs en la relació amb la premsa. Va ésser directiu amb quatre president diferents. #90anysCNManresa.

 

Alfons Alda Bringueret, el relleu de Feliu Farràs en la relació amb la premsa. Va ésser directiu amb quatre president diferents. #90anysCNManresa.

 

Quan jo vaig arribar a Manresa, el president era l’Emili Solanich Basullas, no sé com podia funcionar el club en aquell moment, doncs, només hi era ell, en Guillermo Blasco Luna, que constava com a comptable, feina que creu que feia com a professional i l’Alfons Alda Bringueret del que us en parlaré avui. Ben cert que era en el tram final de mandat i el comandament de l’entitat el portaven el que seria nou president, en Pere Mus i Rosa i en Manel Estiarte i Prat, vicepresident amb ell.

Era una entitat mig fantasma, doncs, més enllà dels professionals, la gestió era un tema que em semblava difícil d’entendre. Recordo que feia certa “cosa”, anar a passar comptes amb el senyor Blasco. Em feia la imatge del senyor Scrooge, el del conte de Nadal. Es posava a la secretaria antiga, sobre de les casetes i el bar d’estiu, en una taula de fusta bona, treballada i antiga, amb molts anys i allà passava els números.

Fins l’entrada de la nova junta això era tot.

Alfons Alda Bringueret, era vicepresident en aquest mandat que va anar de 1974 fins el 1978, però inicis de 1978. Abans, en el període 1970-1974 havia entrat com a directiu en la junta de Ramon Oliveras i Torrens, ho va fer amb el càrrec de vocal piscina. Una junta de gairebé trenta components. Va deixar-ho durant dos mandats, Muns i Estiarte, per tornar l’any 1985 amb el president Lluís Trapé l’any 1985.

Per molt que estès en la junta directiva durant tants anys i amb presidents diversos, potser això, per si sol, no el faria merèixer sortir en aquest seguit d’articles, però, l’Alfons Alda , va ser l’hereu d’en Feliu Farràs com a periodista del club, l’enllaç amb la premsa, sobretot amb el Regió 7, ell durant uns quants anys va ser la persona que dedicava una bona part dels caps de setmana en escriure i portar al diari o fer-ho telefònicament, els resultats dels equips de natació i waterpolo del Club Natació Manresa. Per aquesta tasca va rebre el reconeixement federatiu.

Era (És) un home de caràcter, recte, que havia estat atleta, competint en el RCD Espanyol. De ser el pare de la pubilla, Noemi Alda, de la que en vàrem parlar en el seu moment, va passar a ser el pare dels bessons, Eric i Alfons, dos nedadors de molta categoria, amb resultats destacats a nivell estatal i internacional. Ell en va ser un incondicional amb totes les conseqüències.

Amb tot , en el meu criteri, és mereixedor de tenir el seu espai en aquest sumari històric del club.