Unes escales que diuen molt. #90anysCNManresa

 

Unes escales que diuen molt. #90anysCNManresa

Hi ha molta gent que puja i baixa les escales que porten des de la recepció de les noves Piscines Municipals de Manresa, les Manel Estiarte i Duocastella, però, son pocs els que es fixen que hi ha graons amb frases escrites que tenen la voluntat de motivar als que les llegeixin.

¿D’on venen ? ¿ Qui les ha dit?. Doncs, és ben senzill, son els nostres olímpics que han proposat les mateixes.

Hi ha qui les llegirà sense més, però, cadascuna de les frases és una lliçó, a la vegada que ens mostra com ha viscut la seva experiència cada un dels que les han proposat perquè quedin allà, a la vista de tothom i , qui sap, si per sempre.

Les freses i els seus autors els teniu aquí. Permeteu-me fer també la interpretació de les mateixes que en faig jo. No dic que sigui aquesta la realitat , el que buscaven o el motiu perquè les han triat, però, crec que no m’allunyaré massa del que pretenien els meus amics.

Persevera i ho aconseguiràs. Pere Balcells.

Una frase que explica la personalitat d’en Pere, un manresà que va néixer a Olot. Una perla nascuda a la Garrotxa, amb qualitat, molta qualitat i una personalitat exigent amb ell mateix . Ell es va aplicar la recepta i ho va aconseguir.  

 

Adaptació és superació. Xavier Llobet.

En Xavier, un waterpolista, esquerrà, amb pare entrenador de bàsquet, que es va canviar d’especialitat, això si, mantenint el contacte amb l’aigua. Suposo que el canvi, l’adaptació a afegir la bicicleta i la cursa a peu , és el que explicita en la seva expressió.  

 

Dedicació, humilitat i compromís amb els companys. Albert Canal.

L’Albert, en Ta, en homenatge al seu pare , l’Octavi, va ser capaç de sobreviure, moltíssims reptes. De ser la figura quan va començar, es va veure superat, com passa a molts , amb el pas del temps, parlo dels seus inicis en natació. En waterpolo, la trajectòria similar, amb molt menys físic que d’altres , els superava en rendiment. El caràcter, lluitador, capaç de superar els obstacles més complicats, el va portar a ser un referent. Ell va aprendre que depenia dels seus companys i que els havia d’oferir el màxim i , ells, sabien que respondria.

 

Si no ho gaudeixes, no ho facis. Neus Panadell.

Les paraules de la Neus indiquen molt del seu camí. Ella va ser la primera dona en el club , encara una nena, que va arribar a ser olímpica. Una privilegiada a l’aigua, podia fer qualsevol estil i ser de les primeres de l’estat, va triar la braça a l’hora de ser olímpica , simplement per ser l’estil que la cansava menys ( perdona Neus per explicar el teu secret). Va deixar la natació, molt jove, quan tenia molt per oferir. Va dri que era pels estudis, però, jo estic convençut que la seva màxima ho explica tot.

 

Esforç i sacrifici. Montse Majó.

La Montse, una altre nedadora completa . Va arribar al zenit com a papallonista, però, hi hagués arribat igual amb lliure o esquena. Ella , amb les seves paraules, personifica una de les doctrines del seu entrenador , en Josep Claret i explica com ho va viure. No és cap menyspreu, l’esforç es un valor, el sacrifici, és una forma de viure-ho, de patir-ho, però, importants per a arribar al teu màxim.

 

Humilitat i treball. Carles Sanz.

En Carles, amb un físic privilegiat que el podria considerar un Adonis del waterpolo, amb un llançament, tipus pastor, aquell que llença la pedra com si fos una bala, que no permetia que el porter pogués veure com li arribava la pilota, va triar una frase similar a la de l’Albert Canal. Qui sap si va ser per la influencia d’en Manel Estiarte que en va tenir amb els dos jugadors.

 

Els límits te’ls marques tu. Gaspar Ventura.

Jo vaig triar aquests mots que faig, feia vull dir, servir quan parlava amb els meus jugadors o jugadores quan exercia d’entrenador.  N’estic convençut que és així. No dic que tots puguin ser campions del món, els millors, però si que , amb disciplina, convenciment, poden arribar lluny, molt lluny. També que cal gaudir de l’esport, de l’esforç, per arribar al teu límit i que, evidentment, pots triar en ser un més, anar fent. És a dir, hi ha una part molt important, no només en l’esport, sinó que també a la vida, que depenen de tu mateix.