Pere Miró i Sellarés. Membre del Comitè Olímpic Internacional. Més enllà els càrrecs, un exemple. #90anysCNManresa

 

Pere Miró i Sellarés. Membre del Comitè Olímpic Internacional. Més enllà els càrrecs, un exemple. #90anysCNManresa

 

És potser el dirigent més important a nivell internacional que ha donat Manresa, reconegut mundialment, a casa nostre, la ciutat de Manresa,  fora del club, el nostre, on va formar-se coma persona i esportista, competint en els nostres equips de natació i waterpolo, sembla que la gent ho desconegui, qui sap si és per la seva humilitat. En Pere Miró, posa la seva vàlua al servei dels ideals, darrera els líders, que sempre troben en ell un aliat que cap d’ells vol perdre.

Nascut a Manresa l’any 1955, gran any, doncs en aquella collita també hi vaig ser jo, perdoneu el toc , va ser nedador i waterpolista del Club Natació Manresa. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC, va ser professor i director d’aquesta universitat, també regidor de l’Ajuntament de Barcelona, cosa que jo desconeixia, va ser l’any 1987-88 i va incorporar-se al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona'92 com a subdirector esportiu i, posteriorment, subdirector general d’operacions. La seva vàlua no va passar desapercebuda per una  persona com en Joan Antoni Samaranch que el va incorporar al  Comitè Olímpic Internacional com a director de relacions amb comitès olímpics nacionals i de Solidaritat Olímpica. No va ser per ser català, com el president, prova d’això, és que , l’actual president del CIO, Thomas Bach, l’anomena director adjunt del Comitè Olímpic Internacional.

L’any 2020 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Per algú amb un perfil com aquest, amb tants reconeixements, sembla que el que pugues oferir un club, encara que fos el seu, on va néixer com a esportista, podria quedar-li petit, però, no. En Pere Miró, , un home agraït, es va mostrar orgullós de que el seu club, el Club Natació Manresa el reconegués amb el Premi als Valors Humans Núria Cifuentes. Quan va venir a recollir-lo va mostrar la seva admiració per les noves piscines, les Manel Estiarte i Duocastella, va signar el llibre d’honor del club i va rebre l’escut d’or de l’entitat de mans del president Barés, un altre home nat l’any 1955.

En Pere Miró, és l’exemple de la transmissió de valors que des del club es consideren bàsics per la formació dels nostres esportistes. Es treballa per assolir campions, però no només a l’hora de competir, sinó també en la seva forma de ser.  

 
















,

 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa

Imagen
  En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa   Ja portem més d’un any escrivint de diferents aspectes de la vida del club, algun cop personalitzant en la personalitat d’algunes persones, socis nostres, n’hi ha que val la pena recordar per la seva singularitat, un d’ells és en Jeroni Alberola, un home de bàsquet, que per la seva manera de fer semblava l’amo de la piscina. Bé, dic de la piscina però estic convençut que arreu era així. Gràcies a les imatges de Jaume Ambrós, celebrant el seu aniversari, hem pogut presentar-vos aquest soci amb una personalitat especial. Sort en tenia de la seva dona, l’entranyable Carmen Solana, que gràcies a la seva alegria i ganes de viure, va aconseguir derrotar en diverses batalles la malaltia abans de que aquesta guanyés la guerra. Jeroni, un dels habituals del partit de basquet de cada cap de setmana, era qui manava a la pista. Feia els equips, dirigia. Era el capità manai
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema menor, no hi
Leer más

Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa

Imagen
  Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa   Ara ja fa dies que vaig escriure el darrer article del 90 aniversari del CN Manresa, la veritat és que em van quedar moltes coses per escriure i una d’elles ve de lluny de molt lluny. No es del 17 de novembre del 2000 com consta en aquest magnífic reportatge que ens va fer Marca amb la firma de l’amic Carles Jodar, en el qual es parlava de la Família Ventura i el waterpolo, fent el que era un arbre genealògic i titulant en la part inferior que era qüestió de gens. A Manresa l’aventura va començar l’any 1976, quan , finalitzat el servei militar, Gaspar Ventura es va incorporar com a tècnic i jugador al club bagenc, els resultats van arribar ben aviat, amb nens de gran categoria com els germans Estiarte, Estefanell, Albert Canal, Pere Santamaria, Jaume Esquius, Toni Majó, Miquel A. Lorenzo, J Bargués,   Pepe Ribera, Jaume Miret ... es va aconseguir el subcampionat de lliga i par
Leer más