Els socis número 1 i els impulsors de la construcció de la primera piscina a Manresa. #90anysCNManresa
Els socis número 1 i els impulsors
de la construcció de la primera piscina a Manresa. #90anysCNManresa
Seguim amb la festa de les noces
d’or del club, llavors , com us deia ahir, es va homenatjar a presidents del
club i els socis fundadors, entre els fundadors hi era en Marc Casaponsa Bausili, el que va
ser el primer president del club i primer entrenador, però, per discrepàncies, es
va donar de Baixa del club. Era aquella etapa l’any 1948 en que , a Manresa, h
havien dos clubs de natació i la gestió de la instal·lació, des del 1946 al
1948 van estar cedides a una empresa privada.
En el moment del cinquantenari,
el soci número 1 era Ramon Soler Justí, que en la imatge rep la medalla de
fundador de les mans de Quirze Font. Evidentment que cali esbrinar sobre qui
era aquell personatge que lliurava el reconeixement i , evidentment també
mereix la nostra gratitud , doncs, en Quirze Font, va ser un dels membres de la
Comissió Pro Piscina que l’any 1928 va endegar la campanya per aconseguir que
Manresa tingués una piscina. Els que van
jugar un paper decisiu al costat de Quirze van ésser Francesc Farreras, Dídac
Baget, Antoni Esteve, Agustí Espinalt, Manuel Casanovas, Francesc Senyal,
Valentí Carreras i Tomàs Fius .
A Memoria.cat es recull:
L’any 1928 es presentaren dos
projectes de piscines (una d’elles per fer-se al Casino dels senyors) però d’ús
exclusiu per a socis. Paral·lelament, s’organitzà una Comissió Pro Piscina que
reivindicà que se’n construís una de municipal. Els seus membres (alguns dels
quals jugaren un paper rellevant durant l’etapa republicana) eren: Francesc
Farreras, Dídac Baget, Antoni Esteve, Agustí Espinalt, Manuel Casanovas,
Francesc Senyal, Valentí Carreras, Tomàs Fius i Quirze Font. Proposaren
construir una piscina pública als horts del col·legi de Sant Ignasi però
l’Ajuntament no la realitzà.
Un cop proclamada la República,
la Comissió, que tenia el suport de la gran majoria d’entitats esportives de la
ciutat, aconseguí que gairebé dues mil persones signessin una instància que
sol·licitava formalment al nou Ajuntament que construís la piscina. A l’agost
de 1931, el Pla d’obres de l’emprèstit municipal destinava 80.000 pessetes a la
realització d’aquest projecte “reconegut com indispensable per un gran sector
de la població”. I afegia: “Cal evitar l’espectacle dels ciutadans banyant-se
al riu i sobretot els accidents que gairebé cada any es registren
desgraciadament”.


Comentarios
Publicar un comentario