Núria Sensat, una regidora d’esports de l’ICV, que Malgrat la seva voluntat no va poder solucionar les dificultats de relació Ajuntament- CN Manresa en la gestió de les noves piscines. #90anysCNManresa

 

Núria Sensat, una regidora d’esports de l’ICV, que Malgrat la seva voluntat no va poder solucionar les dificultats de relació Ajuntament- CN Manresa en la gestió de les noves piscines. #90anysCNManresa

 

He tardat, he parlat d’altres regidors d’esports, però, el meu darrer professionalment va ser Núria Sensat, doncs, després, va ser l’alcalde Valentí Junyent, qui agafaria el testimoni per a conduir la solució de conflicte produïda per la impossibilitat de complir les condicions que marcava la plica per part del club. El canvi de govern, de mans socialistes a les de Junts, en el tema piscina va venir marcat per cartes marcades, unes heretades i d’altres de pròpies del govern entrant.

La marxa de Jordi Valls i els relleu a mans de Josep Camprubí, ja va marcar  un canvi de rumb, però, més que res per inexperiència del timoner. Inexperiència no reconeguda que va fer que el vaixell s’escorés i , sense ser capaç de mirar el llibre de bitàcola. És més, d’anar de les mans del capità , ho va passar al subtinent. De passar del control del pare, es va delegar el tema al segon de bord, en aquest casa la Núria Sensat, que ho va agafar amb il·lusió i guiada pels tècnics de la casa. En lloc d’arreglar-se, la troca es va anar fent gran i cada cop més embolicat, amb més nusos. Reunions, sopars amb president i vicepresident per a posar remei a la situació, només tenien resposta defensiva per part de la casa gran. S’acostaven les eleccions i , alcalde i regidora, es protegien, no sé de que, incoant expedients per part. La regidora, la Núria, a la que aprecio, no va saber com sortir-se’n de l’embolic. Hi ha ocasions en que ofegar no serveix per a que, el que li costa respirar compleixi, sobretot quan és impossible. No va ser capaç de veure-ho.

Quan va haver el relleu, per molt que és miri, la cosa va ser ben senzilla. Hi havia un regidor que només es veia preocupat per quadrar els números, com si això el fes passar com el salvador de la ciutat i va veure l’oportunitat de treure’s el mort de sobre. Era evident que la instal·lació , les noves piscines,  costarien diners a la ciutat, per tant que millor que passar la pilota a un altre, en aquets cas Aigües de Manresa, així la responsabilitat passava a un altre empresa amb lligams a la casa gran i les comptes municipals es veurien alleugerides.

La Núria, amb la que ens vam veure posteriorment a la decisió que va costar la desaparició , per sort temporal , del CN Manresa, hem va comentar que es podia haver fet d’un altre manera, que s’hauria d’haver salvat l’entitat i que jo no tenia la culpa. Crec que tenia raó en tot, però ella no ho va saber trobar la solució.

No sé perquè el seu partit va tenir tant d’interès en la regidoria d’esports, era realment complicat, amb el futbol en situació també angoixant,   xocant amb una gran persona com és en Manel Sánchez, al que va portar a deixar el club de la seva vida. La tradició de ICV els lliga poc amb l’esport de competició. Era una aposta difícil sense premi.