Moscou 1980. Els primers JJOO de Manel Estiarte, el salt del waterpolo espanyol a l’elit amb dos jugadors del CN Manresa. Gaspar Ventura i Manel Estiarte. #90anysCNManresa

 

Moscou 1980. Els primers JJOO de Manel Estiarte, el salt del waterpolo espanyol a l’elit amb dos jugadors del CN Manresa. Gaspar Ventura i Manel Estiarte. #90anysCNManresa

 

Fa uns dies , no masses, havíem parlat de l’any 1980, i ens vàrem quedar molt a prop de comentar els JJOO de Moscou. Allà va començar la llegenda olímpica de Manel Estiarte, però, va ser especial per moltes més coses. La millor actuació de la historia del  waterpolo espanyol va ser allà, coincidint amb la elecció de Joan Antoni Samaranch com a president del CIO.

Tal com recull el llibre de la Historia del waterpolo espanyol, del mestre Juan Antoni Sierra, a la capital de la URSS es va assolir el somni que l’any 1936, amb Ernest Speissegger o l’any 1952 amb Bandy Zolyomy semblava estar a l’abast d’aquelles seleccions, ser en el grup d’elit, jugar per les medalles. No es va aconseguir el metall, però el nivell del joc de l’equip entrenat per Lolo Ibern ho mereixia. Per aconseguir-ho, s’havia d’aconseguir ser dels dos primers del grup, un grup especialment potent, amb els organitzadors i grans favorits, l’URSS i la potent Itàlia, completava el grup Suècia. Es va aconseguir eñ millor resultat davant la URSS de qualsevol equip, en perdre només per 3-4, és superà als suecs per 7-3 i en l’enfrontament clau es guanyà a Itàlia per 5-4, en un partit dominat de principi a final.

Un cop entre els sis primers calia ratificar el bon joc davant els elegits i així es va fer; ens vàrem imposar a Holanda (6-5) i a Cuba (9-7). El partit davant Hongria (5-6) es va escapar per un sol gol, amb llançament de Toni Esteller al pal en la darrera jugada, davant Iugoslàvia (6-7) , amb un canvi en la porteria sorprenent, doncs, el titular , Manolo Delgado, va deixar el lloc al veterà Salvador Franch, va començar molt malament, marxant els que serien subcampions de cinc gols. La reacció ens va portar a perdre de només un gol, un resultat honrós però decebedor, doncs, va quedar nítid que es podia haver guanyat. Per joc , érem el segon equip dels JOO. Amb la URSS, aquests no es van deixar sorprendre, eren els millors i jugaven a casa.

En aquell equip, format per Manolo Delgado, Gaspar Ventura, Toni Esteller, Frederic Sabrià, Manel Estiarte, Pere Robert, Jordi Alonso, Pepe Alcázar, Toni Aguilar, Jordi Carmona i Salvador Franch, que va destacar per ser un autèntic bloc, amb una bona defensa protegint a un extraordinari porter, hi va sobresortir la genialitat d’en Manel Estiarte, que amb 21 gols es va convertir en el màxim golejador dels JJOO de Moscou, per davant de llegendes del nostre esport com De Magistris, Rizo, Turner, Farago, Rudic, Horkai...







Comentarios

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa