Guillem Alsina, un campió en braça que va fer del CN Manresa, el seu primer club com a tècnic. Olímpic a Roma 1960. Enamorat de la natació i catalanista. #90anysCNManresa

 

Guillem Alsina, un campió en braça que va fer del CN Manresa, el seu primer club com a tècnic. Olímpic a Roma 1960. Enamorat de la natació i catalanista. #90anysCNManresa

Avui he triat un tècnic per l’article del dia. Parlo de Guillem Alsina. Va ser entrenador del nostre club, però, sempre ha estat una persona admirada en el món de la natació. El recordo, alt, fort, amb una veu peculiar que el fa encara més respectable. Un accent que jo identifico com a gironí. L’altre dia, quan vaig parlar den Domènec Aliberch, em va demanar per com estava i si podria parlar amb ell. El considerava un rival  de nivell però sobretot un amic.

He de confessar que tota la vida he estat convençut que en Guillem Alsina era de terres gironines. No ha estat fins ara, a l’hora d’escriure aquestes línies que he descobert que era barceloní.  Sabia que havia estat un molt bon bracista, però no fins on. Nedador del CN Barcelona va ser campió d’Espanya dels 100 i 200 metres braça en varies ocasions, medalla d’argent en els Jocs del Mediterrani de Beirut 1959, va participar en els europeus de Budapest , 1958 i va ser olímpic a Roma , 1960.

Però jo si que el tinc molt present com a entrenador, jo encara no era a Manresa, i no va ser fins a llegir la Memòria del cinquantenari , que vaig saber que va començar com a entrenador al CN Manresa. Va ser el relleu de Mary Kok , per passar el testimoni a Hanny Brink. Va ser mestre de molts nedadors d’arreu del principat ; CN Olot, el CN Sabadell, el CN Mont-juïc, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i el CN Tarraco. Clubs destacats on va aconseguir grans resultats. També va fer l’aventura a l’estranger, a Portugal, on és especialment apreciat.

Catalanista, enamorat de la natació, va ser àrbitre i col·laborador de la revista Crol de la Federació Espanyola de natació. També va escriure el llibre Història de la natació olímpica. D’Atenes a Atenes.

 

 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa

Imagen
  En Jeroni Alberola i la Carmen Solana. Un dels “amos” de la piscina i la seva entranyable esposa. #90anysCNManresa   Ja portem més d’un any escrivint de diferents aspectes de la vida del club, algun cop personalitzant en la personalitat d’algunes persones, socis nostres, n’hi ha que val la pena recordar per la seva singularitat, un d’ells és en Jeroni Alberola, un home de bàsquet, que per la seva manera de fer semblava l’amo de la piscina. Bé, dic de la piscina però estic convençut que arreu era així. Gràcies a les imatges de Jaume Ambrós, celebrant el seu aniversari, hem pogut presentar-vos aquest soci amb una personalitat especial. Sort en tenia de la seva dona, l’entranyable Carmen Solana, que gràcies a la seva alegria i ganes de viure, va aconseguir derrotar en diverses batalles la malaltia abans de que aquesta guanyés la guerra. Jeroni, un dels habituals del partit de basquet de cada cap de setmana, era qui manava a la pista. Feia els equips, dirigia. Era el capità manai
Leer más

Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa

Imagen
  Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa   Fem un salt en el temps, anem a la Memòria de l’any 1996. En la mateixa , el president Ramon Oliveras, explicava les dificultats que havia suposat les dimissions de diversos directius, amb el que es va haver de fer front a una reestructuració de la Junta Directiva. En la seva extensa introducció, el president comentava com de decebut estava pels diferents governs de la ciutat. Les noves piscines només eren promeses , projectes i nous plànols. A l’hora de la veritat només es feia el que calia per anar tirant amb les instal·lacions antigues. Per la nostra part, mercès a la relació del president amb en Jesús Serra Santamans, pagat per ell,   es va fer el vestidor per a discapacitats, en la zona del magatzem del bar, doncs fins aquell moment no existia on podrien fer-ho, doncs , als vestido
Leer más

Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa

Imagen
  Ja fa 48 anys que va començar i les rels s’estenen. Una família lligada al waterpolo. #90anysCNManresa   Ara ja fa dies que vaig escriure el darrer article del 90 aniversari del CN Manresa, la veritat és que em van quedar moltes coses per escriure i una d’elles ve de lluny de molt lluny. No es del 17 de novembre del 2000 com consta en aquest magnífic reportatge que ens va fer Marca amb la firma de l’amic Carles Jodar, en el qual es parlava de la Família Ventura i el waterpolo, fent el que era un arbre genealògic i titulant en la part inferior que era qüestió de gens. A Manresa l’aventura va començar l’any 1976, quan , finalitzat el servei militar, Gaspar Ventura es va incorporar com a tècnic i jugador al club bagenc, els resultats van arribar ben aviat, amb nens de gran categoria com els germans Estiarte, Estefanell, Albert Canal, Pere Santamaria, Jaume Esquius, Toni Majó, Miquel A. Lorenzo, J Bargués,   Pepe Ribera, Jaume Miret ... es va aconseguir el subcampionat de lliga i par
Leer más