Temps era temps, per accedir a la piscina calia el carnet de soci. Aquí us en presentem dos , per uns per a recordar, per d’altres , perquè ho sapigueu. #90anysCNManresa   Parlàvem de com , a prop d’arribar l’any 2000, per ser exactes l’any 1997, es va modernitzar el club, control d’accés informatitzat, comptabilitat, etc. Però, fins aquell moment, encara es feia servir el carnet de cartró   o paper gruixut que avui , mercès a dos socis amables, podem ensenyar-vos com eren. Hi va haver etapes que es va renovar tot el carnet, canviant de color, per a identificar a quin any corresponia. Després, es van fer uns departaments a la part de darrera, en la que es posaven escuts del club, conforme s’anava renovant, similar a com fan algunes botigues per la fidelitat dels clients. Els carnets s’ensenyaven al porter, doncs, fins aquell moment s’havia d’ensenyar al porter per accedir. Ell mateix venia les entrades i liquidava al finalitzar la jornada. Quan es van posar els trons d’accés, l

  Els socis, el nostre orgull. Paquita Blanch, setanta anys de dedicació al teatre i fidel al club del que va rebre el reconeixement en una Diada de la nostra entitat de mans del president Jordi Codina. #90anysCNManresa   Da un mes i escaig que al Salo de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, Paquita Blanch, va rebre l’homenatge del Consell de la Gent Gran de la ciutat pels seus 70 anys de fidelitat al teatre. Des del club ens volem afegir a l’homenatge, doncs, la Paquita, que des de que va fer els 20 anys s’ha dedicat a la seva afició, a l’escena, a distreure i fer feliços a tots aquells que gaudien de les seves actuacions, normalment amb tons humorístics, amb la seva veu peculiar, la seva forma de parlar de moure’s, també ha estat lleial al CN Manresa, essent una constant practicant de l’esport a les nostres instal·lacions, on el seu fill, en Joan Belmonte, va ser waterpolista.

  1997. Arriba la modernitat al club. Control d’accés i comptabilitat informatitzat. Medalla al Mèrit de la FCN al president Oliveras. Retallada del deute.   Memòria 1997. El president Oliveras, coneixedor de que hi ha d’haver noves eleccions,   fa resum del seu mandat; rentat de cara a les instal·lacions i reducció del deute. Ambdues coses aconseguides de manera satisfactòria. Es reorganitza la part administrativa del club, amb control d’accessos i comptabilitat informatitzada. S’aïllà el gimnàs a la prat superior, convertint el que era un balcó en una sala independent. Arriba la cadira hidràulica per permetre l’accés a les persones amb dificultats de moviments. S’incorporen joves per fer el Servei Substitutori. ES regularitza la situació laboral de tot el personal. Es segueixen organitzant competicions de nivell estatal i català. La FCN atorga la Medalla al Mèrit Esportiu al president,   Ramon Oliveras i Torrens. En l’apartat econòmic s’actualitza el valor dels bens, marcant

  Núria Sensat, una regidora d’esports de l’ICV, que Malgrat la seva voluntat no va poder solucionar les dificultats de relació Ajuntament- CN Manresa en la gestió de les noves piscines. #90anysCNManresa   He tardat, he parlat d’altres regidors d’esports, però, el meu darrer professionalment va ser Núria Sensat, doncs, després, va ser l’alcalde Valentí Junyent, qui agafaria el testimoni per a conduir la solució de conflicte produïda per la impossibilitat de complir les condicions que marcava la plica per part del club. El canvi de govern, de mans socialistes a les de Junts, en el tema piscina va venir marcat per cartes marcades, unes heretades i d’altres de pròpies del govern entrant. La marxa de Jordi Valls i els relleu a mans de Josep Camprubí, ja va marcar   un canvi de rumb, però, més que res per inexperiència del timoner. Inexperiència no reconeguda que va fer que el vaixell s’escorés i , sense ser capaç de mirar el llibre de bitàcola. És més, d’anar de les mans del capità ,

  En la fotografia podeu veure als esportistes del nostre club que van rebre la Medalla de la Viutat al Mèrit Esportiu, nedadors, Rufina Servalls, Lidia Camprubí, Oscar Montagut, Domènec Aliberch i un boxejador, Alfonso Carbajo, olímpic a Roma aquell mateix any. Seguin el la línia de Medalles de la Ciutat al Mèrit Esportiu, permeteu-me exposar el meu dubte , quants esportistes o directius del nostre club l’havien rebut des de l’any 1976 i la veritat, la relació es prou generosa, en algun cas, sorprenent , doncs, l’ajuntament, recull com a Medalles de la ciutat des de 1976, per exemple, el “bateig” de les piscines com a Manel Estiarte i Duocastella   concessió de noms a carrers i places.   Des de l’any 1976, l’han obtingut: 1976 Rosa ESTIARTE DUOCASTELLA. Medalla de la ciutat, al mèrit esportiu. Categoria d'Argent. Montserrat MAJÓ BASOMBA. Medalla de la ciutat, al mèrit esportiu. Categoria d'Argent. Ramon OLIVERAS TORRENTS. Medalla de la ciutat, al mèrit esportiu.

  1954. Sis esportistes del CN Manresa reben la medalla al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Manresa.. #90anysCNManresa   Com no pot ser d’un altre manera, cal que tots els nostres esportistes que han merescut el reconeixement de l’Ajuntament amb la concessió de la medalla al Mèrit Esportiu, tinguin el seu protagonisme en aquests petits articles de la historia de la nostra entitat. Avui, recordem els que la van rebre l’any 1954, el president Vergé i els nedadors Fernàndez, Alberti, Morell , Millán i Lladó, que van rebre la medalla conjuntament amb   dos atletes del CA Manresa. Aprofito per afegir una fotografia de l’equip de relleus de l’any 39, en la que hi surten dos dels premiats amb la medalla aquell any 54.

  El traspàs de Joan Claret, ens ha motivat a recordar la relació de rivalitat i amistat entre CN Manresa i CN Sallent. Els tres germans van competir pel CN Manresa, la Carme , en Joan i en Josep, l’entrenador , amb Cor Brassem, que ha deixat més empremta. Els Claret son també dels nostres. #90anysCNManresa       Avui, sento l’obligació de rendir un petit homenatge a un esportista que ens ha deixat fa pocs dies. No era del CN Manresa, era de Sallent, no nedava pel Sallent, nedava pel NAGi, el club del seu germà, però, va ser nedador del nostre club. Va ser en una de les etapes dorades de la nostra entitat, amb en Cor Brassem d’entrenador i la piscina de 25 metres coberta ja amb aigua calenta. Disposar de tècnic i instal·lació per entrenar era tot un privilegi que no es podia menysprear, així que va arribar de la veïna Sallent fins a casa nostra. Llavors poc ens podíem imaginar que el seu cognoms tindria un lloc especial en la historia del nostre club. En Josep, com a esportista i

  Guillem Alsina, un campió en braça que va fer del CN Manresa, el seu primer club com a tècnic. Olímpic a Roma 1960. Enamorat de la natació i catalanista. #90anysCNManresa Avui he triat un tècnic per l’article del dia. Parlo de Guillem Alsina. Va ser entrenador del nostre club, però, sempre ha estat una persona admirada en el món de la natació. El recordo, alt, fort, amb una veu peculiar que el fa encara més respectable. Un accent que jo identifico com a gironí. L’altre dia, quan vaig parlar den Domènec Aliberch, em va demanar per com estava i si podria parlar amb ell. El considerava un rival   de nivell però sobretot un amic. He de confessar que tota la vida he estat convençut que en Guillem Alsina era de terres gironines. No ha estat fins ara, a l’hora d’escriure aquestes línies que he descobert que era barceloní.   Sabia que havia estat un molt bon bracista, però no fins on. Nedador del CN Barcelona va ser campió d’Espanya dels 100 i 200 metres braça en varies ocasions, medalla

  Xavier Serra, ( subcampió d’Europa Juvenil 2013) ,el darrer…fins ara, jugador de waterpolo que arriba a les seleccions estatals i aconsegueix medalles en competició internacional. Vinyet, la seva germana petita és nedadora i en Roc, encara juga al primer equip del club. #90anysCNManresa   Hem tingut molts waterpolistes que han jugat a les seleccions estatals, degut a l’alt nivell de l waterpolo estatal també arribaven les medalles. Ara fa temps que no tenim un jugador de gran projecció, però, no fa pas massa, Xavier Serra, un jugador sorgit del nostre planter, va aconseguir una medalla de plata, va ser al Campionat del Món juvenil masculí del 2014 celebrat a Istambul (Turquia), no va ser l’única gran competició, doncs, també va ser a La Valeta (Malta) l’any 2013, i a Tiblisi el 2014 en Campionats d’Europa i al Campionat del Món Júnior a Almaty (Kazakhstan), el 2015, on van ser cinquens, això si, perden un sol partit, davant la campiona Sèrbia i amb en Xavier com a màxim golejador

  L’equip infantil i juvenil de l’any 1958. Un repte per a veterans. Jo poso dos noms, Pere Muns, Joan Martín, a part de l’entrenador Cor Braasem.   Fa dies que no us poso deures. Avui aprofitarem per a presentar-vos l’equip infantil i juvenil del club que va participar en els Campionats de Catalunya, celebrats a Tàrrega,   de la categoria, era l’any 1958. Confio que m’ajudeu a trobar noms, jo, a part de l’entrenador, he trobat al Joan Martín i en Pere Muns, el que seria president del club. ¿Hi ha algun valent o valenta que ens pugui ajudar a completar els noms d’aquell equip?.

  Memòria 1996. En Ramon Oliveras s’acomiada sense saber el futur. Els números van millorant . L’elit s’allunya, però la base es prometedora en un club molt viu esportivament. #90anysCNManresa   Fem un salt en el temps, anem a la Memòria de l’any 1996. En la mateixa , el president Ramon Oliveras, explicava les dificultats que havia suposat les dimissions de diversos directius, amb el que es va haver de fer front a una reestructuració de la Junta Directiva. En la seva extensa introducció, el president comentava com de decebut estava pels diferents governs de la ciutat. Les noves piscines només eren promeses , projectes i nous plànols. A l’hora de la veritat només es feia el que calia per anar tirant amb les instal·lacions antigues. Per la nostra part, mercès a la relació del president amb en Jesús Serra Santamans, pagat per ell,   es va fer el vestidor per a discapacitats, en la zona del magatzem del bar, doncs fins aquell moment no existia on podrien fer-ho, doncs , als vestido