Moments transcendentals en la historia moderna del club. #90anysCNManresa
Moments transcendentals en la historia
moderna del club. #90anysCNManresa
Potser que ja toca anar per
moments transcendentals en el darrer quart de segle, quan, per fi, es fa front
a la renovació de les piscines municipals de Manresa. La plica, on es reunien
les condicions, es va fer per un ajuntament vull creure que optimista, que
entenia que qui acceptés el repte, pagaria més del 50% del cost de les obres,
amb les desviacions al seu càrrec, faria
la feina, a la vegada que donaria prou
diners per finançar tot l’esport municipal. La qual cosa es va demostrar inviable,
per molt que , des de la marxa de l’alcalde Valls, des de la casa gran es
fiscalitzés la gestió, sense entendre la realitat, la qual cosa va portar a una
situació límit que tots sabem com va acabar i que Aigües de Manresa ha entomat
i que pateixen.
Com va dir un expert en la matèria
com és l’Enric Truñó, ha estat la pitjor plica amb que s’ha trobat i la pitjor negociació
. Com deia en Joan Carreras de Gimbé, “ El projecte de les piscines no és
viable” o “ No crec que hagin fet el concurs a mida edel CN Manresa, més aviat
els faran sevir de cap de turc”.
Des del club, il·lusió i suport,
tant dels assessors com des de l’alcaldia i , el regidor en aquell moment, que mostrava
satisfacció pel canvi fet pel club en referencia a la gestió, es va decidir en
assemblea afrontar el repte. Era seguir tenint casa o quedar de rellogats. No
eren opcions a discutir.
Aquí us poso tres retalls de
diaris, del Regió 7 que crec prou interessants per a recordar els moments.



Comentarios
Publicar un comentario