Estiu del 79, el waterpolo en plenitud mentre Núria Moreno ens manté en els pòdiums dels campionats estatals. #90anysCNManresa

 

Estiu del 79, el waterpolo en plenitud mentre Núria Moreno ens manté en els pòdiums dels campionats estatals. #90anysCNManresa

 

 

L’altre dia parlàvem del primer trimestre de l’any 1979, aquella temporada seguí amb el protagonisme de Núria Moreno com la nedadora més destacada del club, competint amb la selecció estatal en diferents confrontacions,  per exemple el Criteri de les Nacions a Innsbruck, on correspon la fotografia, mentre , en les competicions estatals, tenia com a una de les rivals a la també manresana Olga Estefanell. En els campionats d’Espanya d’estiu, la Nuri, va ser segona en els 100 i tercera en els 200 metres braça.

En waterpolo seguia l’edat d’or del club, en la Lliga un magnífic quart lloc, amb bons resultats, perdent només els dos partits amb el CN Barcelona i el CN Montjuïc, dos empats amb el Barceloneta i un amb el CN Catalunya. Era simplement la consolidació del nostre equip entres els ·¿”grans “ de la nostra lliga. Però no acabava aquí la cosa, doncs, l’infantil aconseguia el primer títol estatal de la historia del nostre waterpolo, Jordi Payà, Oscar Valiente, Jaume Burgues, Jordi Matiñó, Jordi Calvo, jo al seu costat , en la línia superior de la fotografia, a la gatzoneta, també d’esquerra adreta, Miquel Angel Gómez, Ramon Roqueta, Francesc Valverde, Xavier Serra, Josep Zomeño i Jaume Calatayud. En Jordi Payà va ser el màxim golejador i en Xavier Serra el millor jugador del campionat , una festa rodona.

Però , aquell any mateix, l’equip juvenil, format per Jaume Miret, Jaume Esquius, Xavier Serra, Albert Canal, Jordi Payà, Jordi Calvo, Enric Santamaria, Josep Zomeño, Pere Santamaria, Toni Majó i Xavier Costas van ser subcampions estatals, tot i no poder disposar de Manel Estiarte que era amb la selecció estatal absoluta.

Per cert, la selecció estatal absoluta de waterpolo, va anar ala Spartakiada,  en uns JJOO dels països de l’àmbit de la URSS, en la relació de jugadors i consto jo, però, el que hi va anar va ser en Pepe Alcazar, amb el meu Passaport i Visat va passar la teòricament infranquejable frontera del teló d’acer. Anècdotes de la vida. Val la pena veure que l’equip, amb alguns canvis, que va fer quart a les olimpíades l’any següent, va quedar desè davant el potencial dels equips de l‘est.

 











 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa