1991. La piscina nova ja te mides, 33x25. L’ajuntament la vol al Congost, el club prefereix a casa, però, cal fer-la on sigui. La excusa perquè no es faci res. En natació es retorna a l’elit, en waterpolo ens mantenim en lliga estatal de primera i en la màxima categoria catalana.

 

1991. La piscina nova ja te mides, 33x25. L’ajuntament la vol al Congost, el club prefereix a casa, però, cal fer-la on sigui. La excusa perquè no es faci res. En natació es retorna a l’elit, en waterpolo ens mantenim en lliga estatal de primera i en la màxima categoria catalana.

 

He trobat interessant repassar la memòria de la temporada 1990-91, en la mateixa, a part de les tasques de manteniment obligades, com per exemple canviar la sorra dels filtres, o obrir un pas des de la piscina de 25 coberta a la de 50 metres, també coberta amb un globus del que n’hem parlat d’altres ocasions. Es parla de la renovació de les calderes, llavors encara de fuel oil, per passar a les de gas, però un dels temes més interessants ho és el comentari contra el trasllat de les piscines al Congost.

En la salutació del president, aquest es mostra molest, doncs, considera un menyspreu pel club que el moguin de lloc, d’on va néixer. La proposat de l’ajuntament, una piscina de 33x25 metres. Així i tot, queda clar que es queda a l’espera de que es facin les noves piscines, sigui a casa o fora.

Cert que hi va haver fins i tot alguna manifestació per a mantenir les piscines en la seu actual, però, el que quedava ben clar, era que fos a on fos, s’havien de fer i quines eren les mides que calien.

Les xifres d’aquell any, amb uns ingressos de 56.779.895 pessetes i unes sortides de 61.664.327, feien que el club estès en una situació, diguem que complicada.

El pressupost igualat a 56.684.000 seguien mantenint la deute en uns 7 milions.

Esportivament teníem una nova fornada de la que en parlarem més endavant, amb pòdiums en totes les categories, mentre que en waterpolo es manté en un molt digne segon pla, en la A-2 estatal i la divisió d’honor catalana.










Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más