1977 comença l’era Manel Estiarte, mentre les noies ens segueixen donant alegries. #90anysCNManresa
1977 comença l’era Manel Estiarte, mentre les noies ens
segueixen donant alegries. #90anysCNManresa
Després de l’inoblidable 1976
olímpic, l’any 1977, és un any especial, sorgeix amb força un nom que marcaria
el waterpolo mundial i portaria el nom de la nostra ciutat i el club arreu del
món.
Aquest 1977 és el salt d’en Manel
Estiarte a la selecció estatal de waterpolo, el de la seva primera gran
competició, al Campionat d’Europa de Jönköping, Suècia. Va arribar a aquest
campionat en una demostració de visió del seleccionador, Josep Brascó, que va
apostar per ell a ulls clucs. Encara recordo quan, en un torneig, crec que a
Molins de Rei, el seleccionador em va comentar que seria en l’equip, encara no
tenia 16 anys. Més enllà del joc, la seva manera de relacionar-se amb el món,
amb els jugadors més destacats del nostre equip, ja feia presagiar que aquell
“descarat” arribaria lluny. En aquella selecció jo també hi era.
En el mateix campiona, en
natació, Montserrat Majó, com a component de l’equip de relleus 4x100 lliures,
amb Julia Lopez Zubero, Gloria Casado i Natalia Más, aconseguirien un sisè lloc
en la final amb rècord d’Espanya.
En els Campionats d’Espanya
d’estiu, a Las pales de Gran Canaria, els dos títols d’Olga Estefanell, en 100
i 200 metres braça, els pòdiums en el mateix estil, tercera en 200 metres i
subcampiona en els 100 de Rosa Estiarte, que sorprendria a tots amb un bronze
en els 100 esquena, més el tercer lloc de Montse Majó en els 100 papallona van
ser els pòdiums del nostre club. En els relleus 4x100 estils, campiones, amb un
equip format per Rosa Estiarte, Olga Estefanell, Montse Majó i Assumpta Pelfort
i terceres en els lliures. Completaven l’equip Núria Moreno i Anna Obradors,
més José Valiente en els homes.
Comentarios
Publicar un comentario