Promeses que queden en això, però ens deixen el seu rècord per sempre. #90anysCNManresa
Promeses que queden en això, però
ens deixen el seu rècord per sempre. #90anysCNManresa
Avui no tocava, no anava a escriure
sobre aquest equip, sobre aquesta persona, sobre un perfil d’esportista que
malauradament, te tot el futur del món en el seu esport, però, una noticia, una
mala noticia, ha fet que sigui obligat parlar d’ell i els i les joves nedadors
i nedadores que han estat grans promeses i , per raons diverses, s’han quedat
en el camí.
Quan jo vaig arribar a Manresa
tots em parlaven del Pablo, en Pablo Cabrera, no ho havia qui no em digues que
era una llàstima que ho hagués deixat, doncs, era el millor de la seva
generació. No va jugar ni amb mi ni sota les meves ordres, però si que el vaig conèixer
i es feia apreciar. D’aquell nano fort, obert, mica a mica, la salut no el va
respectar. Mica a mica s’anava fent petit i, encara que no ho digués, la seva cara el delatava, patia. Però anava fent.
Avui he llegit la seva esquela, en Pablo Cabrera , amb només 65 anys ens ha
deixat.
No ha estat l’únic dels
esportistes del nostre club que , amb el pas dels anys, ens han anat sorprenent
amb el seu adeu, però, si que ell, pot ser l’exemple de projectes de campió que
no han arribat, però si que han deixat la seva empremta com a persona. En la
fotografia el podreu trobar , dret, ros, el més alt.
El seu equip, quart en el
Campionat de Catalunya Infantil de 1974.
Drets; Jaume Miret, Manel Zapata,
Antonio Espinal, Pablo Cabrera, Josep Ribera, Lluis Llanas
Ajupits; Pere Santamaria, Josep
Maria Llobet, Manel Estiarte, Albert Canal i Jaume Esquius.

.jpg)
Comentarios
Publicar un comentario