Nasi Pubill, un rebel campió del Món Júnior, #90anys CNManresa
Nasi Pubill, un rebel campió del Món Júnior, #90anys
CNManresa
Els nostres olímpics Albert Canal
i Manel Estiarte van ser els primers campions d’Europa juniors, però, el primer
campió del Món de casa nostra ho va ser Ignasi Pubill Mas. Va ser a Long Beach,
l’any 1991, era el tercer títol per la selecció estatal que havia guanyat a Barceloa 1983, amb en
Chiqui Sans com a figura, a Sant Paulo l’any 1987, l’equip de l’enyorat Jesús
Rollan, Toto Gracia, Chava Gomez, base de l’equip amb els nostres Manel
Estiarte , Jordi Payà i Carles Sanz de l’equip que ens faria campions olímpics,
en cap d’aquests equips hi havia un jugador manresà, però ara si. L’equip
entrenat per Quim Colet, va superar la fase preliminar, per superar a Estats
Units, després d’empatar a 10 gols i a Hongria, 6-4 i en la semifinal a
Iugoslàvia 12-11, per deixar amb la mel als llavis a una potent selecció cubana
en la final, 11-10. En aquell equip, entre d’altres, Dani Ballart, Javier Aznar
i Gabi Hernández entre els més coneguts i encara en l’elit com a tècnics.
En Nasi, els pares, van voler
celebrar el títol a casa seva, amb els seus amics del club, encara recordo el
pastis amb un camp de waterpolo i la mescla d’alegria i orgull que regnava en
la festa.
La seva carrera va transcórrer
per diversos clubs, entre ells el CN Catalunya on va assaborir títols estatals
i europeus en aquell equip que entrenava jo, amb el Manel , en Jordi i ell.
Després amb varies cites amb la selecció absoluta, va jugar amb notable
rendiment en altres clubs, com el mateix CN Terrassa.
De petit, quan el vaig
seleccionar dels cursets, destacava també com a bon nedador, però a ell li
agradava el waterpolo. Entremaliat al màxim, havies d’estar sempre atent. Si
els veterans que estrenaven la piscina parlaven de com mirar pels finestrals de
sota la piscina les noies que nedaven, o com mirar els vestidors femenins, en
Nasi i el seu grup n els van quedar endarrere. Com a bon nedador, en un canvi
de junta, el criteri de la mateixa va ser que passes a entrenar amb la tècnica
de natació, la qual cosa, rebel com era, va portar a situacions que mostraven
el seu descontent, perillant fins i tot la seva permanència en el club. Per
sort les aigües van tornar a la llera i el Nasi va seguir el seu camí i passar
a la historia per les seves fites esportives.



Comentarios
Publicar un comentario