Els arbitres sempre protestats, hi ha ocasió que et sap greu com se’ls tracte, malgrat fer-ho malament. Més de 40 anys reconeix que es va veure superat. #90anysCNManresa

 

Els arbitres sempre protestats, hi ha ocasió que et sap greu com se’ls tracte, malgrat fer-ho malament. Més de 40 anys reconeix que es va veure superat. #90anysCNManresa

 

Hi ha ocasions en que un partit de waterpolo, quelcom que hauria de, passat el temps,  ser un record, un resultat, qui va guanyar, qui va perdre, si hi va haver un gran gol, una gran jugada, et queda marcat per l’arbitratge. Els arbitres , sempre protagonistes, criticats, amb una tasca tant ingrata com necessària, hi ha dies que et marquen, potser a favor o encontra però el cas d’avui és excepcional.

Aquesta cap de setmana de Sant Fermín, estic a Madrid amb motiu del Campionat estatal de waterpolo de la categoria juvenil femenina, i , en un dels dies, s’acostuma a fer un sopar que en diem oficial amb tots els àrbitres del campionat i els delegats federatius. En aquesta ocasió , s’hi afegiren alguns dels arbitres veterans de la capital, un d’ells , José Rodríguez San José, Pepito pel món del waterpolo. Una molt bona persona, que va arribar a xiular partits importants de la lliga de divisió d’honor. Doncs, bé, durant e sopar, entre les anècdotes que sorgiren, moltes  batalletes d’avis per la nova generació, els àrbitres que xiulen el campionat, n’hi va haver una que jo mai li havia retret al Pepito, però que ell, va posar sobre la taula, amb cert penediment o impotència, com si s’excusés, va ser sobre un partit CN Manresa – CN Montjuïc jugat a la piscina Sant Jordi de Barcelona. Un partit que en aquella època es situava en la lluita pel títol. El veterà col·legiat castellà  s’excusava per no haver pogut dominar el partit. Cosa ben certa, amb greu perjudici pels nostres colors.

Jo tinc ben clar el partit, marcat en la meva memòria, però, més que pel resultat o el deficient arbitratge, per la manca de respecte de l’altre equip i una part del seu públic cap el pobre Pepito, que em va fer sentir certa llàstima, empatia , amb aquell  home superat pels esdeveniments. Era culpa de qui el va designar. Ell em deia ahir que de la taula, els auxiliars, que l’altre àrbitre no el va ajudar, el va deixar penjat, com em comentava ahir durant el sopar, li havia reconegut el seu company. Una honradesa que l’honora. Ahir, amb 78 anys, m’ho reconeixia.

Com devia haver quedat aquest home, perquè , ara, tants anys després, havent superat mil traves que li ha anat posant la vida, el darrer, haver perdut la seva dona fa mig any, hagi vomitat allò que portava dins.

Bon dia colla

 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más