Oferint a la terra i al cel. Visita a l’ajuntament i al pare Abat de Montserrat. #90anysCNManresa

 

Oferint a la terra i al cel. Visita a l’ajuntament i al pare Abat de Montserrat. #90anysCNManresa

 

Oferint a la terra i al cel. Quan l’equip de waterpolo de nascuts l’any 82 es va proclamar campió d’Espanya de la seva categoria, l’explosió d’alegria va ser de les que fan historia, com cal quan s’aconsegueix una proesa com l’aconseguida per aquell equip. Per a mesurar la gesta cal recordar que només una vegada s’havia assolit abans i que , després, alguna ocasió s’ha estat a pop, molt a prop, però no s’ha repetit.

Per tal de celebrar-ho com cal, l’equip es va tenyir el cabell de  groc, es va fer un sopar, és a dir, les coses típiques, però, en aquest cas, es va afegir la visita a la casa gran per oferir el títol, com es pot veure en la imatge que adjunto, en la mateixa, l’equip, acompanyat per l’equip tècnic, el delegat, Jordi Mora, quan encara no era el cap de la policia local, el regidor d’esports , Josep Empez i  el president , Manel Cabot , separat pel porter Luis Cano que l’abraça a ell i a l’alcalde Jordi Valls. Però no es va acabar aquí, no hi ha un club de Catalunya que quan pensa en venir a competir a Manresa no pensi en Montserrat, però, qui sap si per la proximitat, per tenir-ho tant a l’abast, no s’havia tingut mai el gest d’oferir el títol a la Verge de Montserrat. La rebuda del pare abat, molt amable i , com va dir ell, poc acostumat a fets com aquell, va ser molt afectuosa i per nosaltres, el Club Natació Manresa, va ser una fita més per la nostra historia.





Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más