Miquel Feliu, un gran jugador de bàsquet, campió de natació en els orígens. Amb els seus germans, Marc i Joan, van començar en el #90anysCNManresa
Miquel Feliu, un gran jugador de
bàsquet, campió de natació en els orígens. Amb els seus germans, Marc i Joan,
van començar en el #90anysCNManresa
Hi ha curiositats que val la pena
comentar, doncs, formen part de la vida del Club Natació Manresa, per exemple,
els lligams que ja hem anat comentant del club i el bàsquet, essent bressol del
CB Manresa i amb importants èxits en aquesta especialitat en els orígens de la
nostra entitat. Amb els any, han estat molts la “gent del bàsquet” que ha estat
lligada a la nostra entitat. Així, suposo que no s’enfadarà per que ho comenti aquí,
en Jordi Freixenet, passes per casa nostra i ara vingui a nedar sovint o com en
Greg Bunch, crec que s’escriu així, que va voler aprendre a nedar aquí i va
tenir en Toni Ventura com a monitor. Era espectacular com pesava aquella musculatura,
doncs, era un home alt, però fibrat, a l’aigua. Però avui, del que vull parlar,
és de tres germans, començant pel petit, doncs, ell, va començar com a nedador
del Club Natació Manresa, amb notable èxit, arribant a ésser campió de
Catalunya, però el bàsquet el va cridar d’una manera que no podia refusar,
parlo d’en Miquel Feliu Badal. Sempre he pensat que podria haver arribat molt
lluny en el món de la natació i, encara més en el waterpolo. La seva trajectòria
en el món de la cistella avala com encert la seva tria, encara que mai sabrem
el que hauria fet seguint en el mon de l’aigua. Ell i els seus germans, en Marc
i en Joan, sorgint de la nostra natació, han estat tot un exemple e
comportament, dels valors que en que es volen formar els nostres esportistes.
Ara, encara trobem en Joan competint en el nostre equip de triatló.
He cregut que era bonic compartir
aquests inicis del Miquel a casa nostra, encara que pel món no deixarà de ser
el jugador modèlic que va arribar molt lluny en el basquet, capità de la selecció
junior, medallista en europeus de la categoria, amb un comiat en el que ha
estat potser el club on l’han sabut fer seu, el Lleida. Llàstima que es complís
aquella frase de “Ningú es profeta a la seva terra” , com es mereixia en Miquel
i Manresa.









Comentarios
Publicar un comentario