El 14 de març del 2007 es va enderrocar la piscina coberta antiga. Es va perdre molt més que una construcció, va caure un símbol. #90anysCNManresa

 

El 14 de març del 2007 es va enderrocar la piscina coberta antiga. Es va perdre molt més que una construcció, va caure un símbol. #90anysCNManresa

 

Una bona part de la nostra historia té a veure amb la piscina coberta, la de l’any 1955, en la que, a part de ser el bressol dels nedadors i waterpolistes que han aconseguit nombroses fites esportives  , podem dir que va aprendre a nedar tota Manresa.

Va ser el 14 de maig del 2007 quan es va produir el seu enderroc. Personalment vaig mirar de salvar, com a símbol significatiu de la nostra ciutat, com a mínim la façana, l’arquitecte, Lluís Millet, va coincidir amb la importància que podria tenir conservar-la, però, els diners, com no, ho feien inviable.

Dies abans, una brigada va estar desvestint el sostre, com els equips que tractaven a ET, amb vestits que els protegissin , van anar treien el sostre d’uralita per deixar l’esquelet a la vista. El ferro, enfosquit pel temps, però encara orgullós per tota allò que havia estat, aguantava ferm.

Va venir una grua, gegant, va mirar de sacsejar-lo perquè cedís. La piscina es va moure endavant i endarrere, es va resistir. Aquell llarg  fort braç de la maquina ho va tornar a intentar , amb més força. L’havia sorprès la resistència d’aquella construcció. No li va resultar fàcil, de nou es va moure tot cap a una banda i cap a l’altre, tornem-hi, fins que es va rendir. Va caure provocant un núvol de pols que , qui sap, amagava la seva derrota. Els que érem presents no vam poder evitar que ens caiguessin les llàgrimes rodolant per les nostres cares .

Era com la pèrdua d’un amic, d’un ésser estimat, no era només un edifici. Les vivències allà van ser una part molt important de la vida de moltes persones. Amistats per sempre, parelles, anècdotes i sobretot proximitat. Tothom que venia a la piscina , com per un encanteri, es convertia en família, quelcom que difícilment trobaràs en un altre lloc.

Ara tenim una nova piscina, més moderna, diuen que millor, però, la relació de proximitat present és la que provenia d’allà, de la nostra segona llar.

 












Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más