La piscina de 50 metres coberta, un luxe que pocs clubs i ciutats poden dir que van tenir abans que Manresa. #90anysCNManresa

 

La piscina de 50 metres coberta, un luxe que pocs clubs i ciutats poden dir que van tenir abans que Manresa. #90anysCNManresa

 

Quan en Joan Antoni Samaranch va dir les paraules màgiques de “ a la ville de .. Barçalona”, proclamant a la capital de Catalunya seu dels Jocs Olímpics de 1992, res feia pensar que això podia afectar les piscines manresanes, però, la realitat va fer que no fos així, i no per ser seu d’alguna de les especialitats, ni per acollir entrenaments, malgrat que quan el regidor d’esports, Francesc de Puig ho va intentar, tard ja, hi va haver possibilitats de  que fos en el tir, però, de rebot, si que Manresa es va beneficiar d’aquella concessió.

La Federació Catalana de Natació tenia un globus que cobria la  piscina descoberta de les  Bernat Picornell, les construïdes l’any 1971 per tal d’acollir els Campionats d’Europa. No es mantenia amb la pressió de l’aire, ho feia amb unes grans arcades de ferro. La reforma de les piscines va fer precís que es retiressin. En aquell moment es donava per fet que es farien les piscines noves a Manresa i , per tal de mantenir l’activitat , es va decidir instal·lar aquell globus en la piscina de 50 metres , curiosament també de l’any 1971. Va ser una obra complicada. Una perquè es van haver de tallar una part important de les arcades de ferro, doncs, a Manresa hi teníem la grada , que a Picornell no hi era, l’altre perquè es van haver de fer uns pilars per ancorar aquelles estructures.   

El trasllat de Barcelona a Manresa ja va ser un espectacle, carreteres i carrers tallats, grues immenses... Però va valer la pena. Es guanyava una piscina de 50 coberta, quan no n’hi havia masses a Catalunya. A l’hivern, era fosca i freda, no era igual el clima de Barcelona que el manresà, però, permetia el bany tot l’any i les competicions. Teníem el waterpolo a Divisió d’honor i era obligat jugar en camp de 30x20.

Podríem enumerar nombroses anècdotes, com no poder veure de costat a costat degut la boira que s’hi produïa, o com laguns socis, baixaven a queixar-se perquè la piscina estava plena... hi havia un nedador per carrer de 50 metres, o aquell estiu que , per estalviar feina , en lloc de treure la lona, es va plegar sobre la part central de les arcades. El resultat va ser que l’aigua no s’escalfava , doncs, per molt que el sol escalfés, l’ombra de la lona, feia que no tingues prou força per a esclafar aquells dos milions i mig de litres d’aigua.

Les noves piscines no van arribar, com a mínim llavors, doncs, la casa gran va dir que no tenia diners, malgrat que les altres administracions hi estaven d’acord i les arcades van aguantar fins que es va començar les piscines actuals, quinze anys després.