La Nita, la iaia entranyable d’una saga d’esportistes del club. Es Calduch. #90anysCNManresa

 

La Nita, la iaia entranyable d’una saga d’esportistes del club. Es Calduch. #90anysCNManresa

 

 

Sempre he defensat que el Club Natació Manresa és molt més que un lloc per a practicar esport, per fer campions , és un lloc que, per molts, es pot considerar la segona casa. Famílies senceres han arribat a la piscina, amb la mare portant al fill o la filla, per passar a ser iaies o avis portant els néts. Son anys i anys, tants que fan que el tracte amb els que ens trobàvem sempre fos, senzillament,  entranyable. Un exemple ho ´s l’Anna Martínez, un nom i cognom que potser no us diu res, però, és la Nita, aquella avia que no fallava mai, que venia a nedar plogués , nevés o el que fos. Mai ens faltaven  els seus dos petonets. La seva veu, peculiar, la identificava des de lluny. No deixava mai de saludar. Fins i tot quan li costava caminar i ho feia amb el seu bastó. Quan s’acostava Nadal ens portava el número del Rovelló.  Però la Nita  era també una iaia de campions. En Jordi , la Txell i la Mónica, cadascú en la seva especialitat , natació, triatló, atletisme, han estat atletes destacats.  Parlo dels Calduch.

El Jordi, fins i tot va ésser entrenador de natació durant alguna temporada, funció que va deixar per a dedicar-se a entrenar. Tenia reptes a superar.

La iaia, els pare i mare, els fills, tots han estat fidels al club , als seus valors. Cadascú al seu ritme, un arribant a l’excel·lència , altres a prop, els demés practicants.

 









Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más