Estiu del 2005, comiat de la piscina de 50 metres del 1971 amb rècord del món i els millors nedadors màsters. #90anysCNManresa

 

Estiu del 2005, comiat de la piscina de 50 metres del 1971 amb rècord del món i els millors nedadors màsters. #90anysCNManresa

 

 

La piscina de 50 metres olímpica, la del any 1971, va tenir un homenatge final, doncs, en la mateixa, escenari de competicions de gran nivell, en les que havien participat els millors nedadors de l’estat, acollit estades de waterpolo internacional, com la selecció femenina, va rebre el comiat dels que més la sentien , els nedadors màsters.

Aquell estiu abans de l’enderroc, en el trofeu Miquel Barés Amella, es van reunir una bona colla d’ex nedadors que, junts, després de competir , van voler fer-se una fotografia de  tot el grup, com a record d’aquesta data històrica.

En la fotografia , en la part central, els germans Claret, en Josep, nedador i entrenador del nostre club i en Joan,  Rosa Sellarés, que propera al centenari va aconseguir el rècord del món dels 50 metres braça, va fer una marca de 4.20.32. Al costat de la Rosa, en Manel Domènec, nedador del CN Atlètic i historiador del nostre esport.  

Per part del nostre club, que es va imposar en la puntuació per clubs, per davant del CN Terrassa, van nedar Francesc Barés, Gaspar Ventura, Manel Dorado, Sergi Jansat, Jordi Capell, Josep Bonals, Joan Martínez, pare de Paquito Martínez que també va competir, Josep Serra, Josep Maria Perramón i les ondines Mercè Moreno, Imma Targarona, Dolors Ruiz, Carme Claret i Palmira Santamaria.  També hi era Rufina Servalls,





Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más