El voluntariat clau en la vida dels clubs. Josep Ribera, pare, delegat, directiu. Tots sumem, tots som el Club Natació Manresa . #90anysCNManresa

 

El voluntariat clau en la vida dels clubs. Josep Ribera, pare, delegat, directiu. Tots sumem, tots som  el Club Natació Manresa . #90anysCNManresa

 

Sempre parlo de persones, de fets importants històrics del club, esportistes, presidents, regidors, treballadors en totes les seves categories, però, hi ha una categoria que, malgrat en un capítol, el dedicat a la Montserrat Duocastella, la mare Estiarte, vaig insinuar alguna cosa, cal dir que el paper dels pares es fonamental en la vida de les entitats esportives.

El club, amb els seus monitors, entrenadors, delgats,  frenem aquí. Ja ho reprendrem és endavant. El club com a formador d’esportistes de persones, de dotar-los d’uns valors importants per afrontar la vida , necessita la col·laboració,  la implicació dels pares, que han de complir amb nombroses papers de l’auca. El més important, cara els fills, es fer de pare, ser al seu costat , però pel club n’hi ha molts més. La feina dels pares/mares no acaba portant-los a la piscina, deixant-los allà, pagar la quota i complir. Moltes vegades, per no dir sempre, cal la seva implicació amb les tasques del club, el que coneixem com a voluntariat, però, en aquest cas, amb interessos dins.

Per afinitat amb l’entrenador, amb un altre pare, arribes a delegat, després, a la junta i després anar seguint. Sembla que no hi ha feina, però, hi ha tota la que vulguis i més.

Avui, com exemple, us presento a Josep Ribera, capaç de mobilitzar a tots els pares quan el club organitzava uns campionats a les nostres piscines. Encara recordo llogar impressores, per a fer series i resultats per a vendre’ls. Llavors  no hi havia les avantatges de la informàtica com ara i la venda de les series per a seguir la competició i, com no els resultats. Això entre d’altres funcions organitzatives. No li sabia greu posar-se en calça curta, arremangar-se i a per feina. Després , un pas més, responsable de natació, vicepresident, i per fi, representant dels clubs del Bages a la Federació Catalana fins fa quatre dies.

A ell, com tots els pares i mares, els clubs els hi  deuen molt, des d’aquí el nostre agraïment . El sou és veure als fills com gaudeixen i creixen en aquest ambient tant sà, sigui amb marques i medalles o només amb valors i amistat.






Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más