Manel Cabot Pérez, el president del Club Natació Manresa que va arribar en condicions úniques i potser irrepetibles. #90anysCNManresa
Manel Cabot Pérez, el president del
Club Natació Manresa que va arribar en condicions úniques i potser irrepetibles.
#90anysCNManresa
En Manel Cabot va arribar a la presidència
del club en un moment molt complicat i degut a una circumstancia poc esperada i
amb un procés que cal explicar.
L’any 1998, el president, Ramon
Oliveras, va patir l’accident que li costa la vida i en la seva junta hi havia dos
vicepresidents, tal com permetien els estatuts de la nostra entitat, en Manel
Cabot i José Martos. En succeir el decés , va semblar que en Manel Cabot, feia
el pas per comandar la nau de la nostra entitat, però, pocs dies després, en
José Martos, va mostrar la seva resolució per optar també a la presidència. No
hi havia un vici-president primer i un de segon, per tant, era un tema a
resoldre de certa dificultat, o així semblava. Després de les consultes oficials
pertinents, la major antiguitat com a soci va resoldre el tema d’acord a la
legalitat.
En Manel Cabot va haver d’afrontar
moments molt complicats, com pot ser una pujada de quotes per sobre del que marcaven
els estatuts i la llei de l’esport, que no eren més que una actualització,
doncs, eren desfasades, arrossegant criteris d’altres temps, quan al club si
anava per fidelitat , per ajudar, mentre que en aquell moment el soci ja feia
un us continuo d’unes instal·lacions que requerien un manteniment continuo i
millores. Ho va aconseguir en una de les assemblees més participatives de la
historia del club, ja se sap que els diners son de les coses que fan que la
gent s’interessi més per les coses. Amb la presencia del delegat de la Federació
Catalana de Natació, Enric Rovira i amb una exposició documentada i convincent
del tresorer, Ramon Prat, és va aprovar.
En Manel Cabot, va tenir el premi
de ser el president que va posar la primera pedra de l’edifici de serveis. Una
bona persona a la que cal agrair la seva tasca en uns moments difícils, amb la
pressió del regidor d’esports, que considerava que el club era casa seva i que
va saber aguantar.
Comentarios
Publicar un comentario