La torre de salts, peatge necessari pel creixement de la natació i el waterpolo. #90anysCNManresa

 

La torre de salts, peatge necessari pel creixement de la natació i el waterpolo. #90anysCNManresa

 

Una des les coses que porta l’evolució, és la especialització, el Club Natació Manresa, que va néixer amb una voluntat pluri-esportiva, o com a mínim amb uns esportistes que, essent nedadors, practicaven diferents esports, sumats a altres que trobaven casa seva, el seu bressol, en les seves instal·lacions, tots acollits per la nostra entitat, com podien ésser la boxa, el hoquei sobre patins, el patinatge,  el ballet aquàtic (ara natació artística), el tennis, el balon-volea (voleibol actualment), la lluita lliure, la qual cosa va fer que algunes d’aquestes seccions, amb el temps s’independitzessin, com el bàsquet, que , tal com ens recordaven els nostres amics de la @gradaanimacio va ser l’origen del CB.

La piscina de 25 metres coberta, la segona de l’estat, una necessitat pel club, un orgull per la ciutat, va fer que la piscina del 1932 reduís la seva activitat, quedant més per usos puntuals quan venia el bon temps . Quedant més pel bany lliure, o les activitats d’estiu, com podien ésser els cursets. Els festivals van anar perdent el seu espai. La societat evolucionava. El creixement de la natació i el waterpolo feia que l’activitat es traslladés a la nova piscina. Només amb els anys, quan la piscina de 25 coberta es feia petita per l’activitat del club, es va fer el pas cap a la cobertura de la primera piscina municipal de l’estat, tal com fa pocs dies explicàvem, la qual cosa va sentenciar el trampolí o la palanca, com volguéssiu dir-li. Un trampolí que originalment era una estructura de ferro i fusta que, anys després es va fer d’obra.

Amb això es sentenciava la possibilitat de disposar de saltadors, d’un equip en la especialitat de salts. El preu del progrés, de prioritzar, d’haver de triar, doncs, no es podia fer tot. No érem els únics, des de la Federació Catalana, mica a mica, s’oblidaven les lligues de clubs en les que puntuaven les proves de natació, waterpolo i salts, per passar a la natació i el waterpolo, actualment també diversificades.

Deixo algunes fotògrafes amb el trampolí i un saltador en acció com a record per la historia.

 







Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más