Jaume Esquius Bertran, el somriure constant del Club Natació Manresa i la ciutat. #90anysCNManresa

 

Jaume Esquius Bertran, el somriure constant del Club Natació Manresa i la ciutat. #90anysCNManresa

 

Sempre explico que el Club Natació Manresa, no és només gran i important pels èxits dels seus esportistes, ho és per una munió de coses i una d’elles, totes claus per a configurar la identitat de la nostra entitat i una d’elles son els nostres socis.

Avui us parlaré d’un dels socis més fidels, que va començar a nedar a la primera piscina del club i que no va deixar de venir a fer els seus metres mai, fins, que una malaltia se’l va emportar. Parlo de Jaume Esquius Bertran.

En Jaume, us en parlaré en primera persona, doncs, tinc molt presents els records d’aquest home que , no sé si ell ho era, però ho semblava, el més feliç del món,. Sempre estava d’humor , un humor encomanadís. No podies tenir una conversa amb ell sense que no hi hagués un acudit, una sortida que et fes somriure.

Era el propietari d’una de les espardenyeries més antigues de Manresa, al carrer Sant , Miquel , que data de 1880, ara , llastimosament ja no hi és. Ell, en Jaume, hi era sempre. Quan no tenia feina dins, era a la porta, no hi havia qui passes per allà davant que no li mereixes unes paraules, una broma. Dins, recordo estanteries, altes, plenes de caixes de sabates i no et calia dir que volies, doncs, al final , et quedaves el que ell volia... i content. Quan acabava, al migdia, cap a la piscina , a fer la seva nedada. Això si, sempre sabies que hi era, doncs, no podia entrar a l’aigua sense haver fet algun comentari amb la seva veu característica.

El rellotge amunt del braç, gairebé a l’alçada del colze, un nedar estilitzant, braçades lentes,  però capaç d’aguantar l’estona que calgués a aquell ritme. Això, segons em deia el seu fill mitjà, en Jaume, el va fer participar en algunes de les travessies que feia el fill gran, en Pere, ambdós esportistes destacats del club. Ja més gran en va tenir un altre, en Joan.

Els seus cognoms, Esquius Bertran, també van lligats a la historia del club i de la ciutat, doncs, el seu germà, Josep, era tinent d’alcalde de l’Ajuntament l’any 1971, la data de la inauguració de la piscina olímpica de 50 metres descoberta.