Els vestidors de la piscina de 50 metres, amb un “termo” elèctric que no donava prou per a dutxar-se tothom amb aigua tèbia. #90anysCNManresa

 

Els vestidors de la piscina de 50 metres, amb un “termo” elèctric que no donava prou per a dutxar-se tothom amb aigua tèbia. #90anysCNManresa

 

Només els més veterans recordaran com , a l’estiu, es tancava la piscina de 25 metres, l’accés a les instal·lacions era per la piscina de 50 metres, per una escala llarga, a la que s’accedia després de passar per una caseta en la que hi havia la persona que revisava si eres soci o no, si estaves al dia de pagament, si eres cursetista o si eres banyista , cas en el que et venia l’entrada.

Sota la graderia, llarga , a la dreta de la piscina de 50 metres i fent una ela al final, hi eren les vestidors. Per la part més propera a la entrada hi eren els vestidors masculins, per l’altre banda, la mes propera a la pista poliesportiva i a la secretaria antiga,  els femenins.

Els vestidors eren estrets, amb casetes individuals, menys un de grups que s’accedia a traves d’un de les casetes, era darrera de les individuals. Al fons de, gairebé a l’angle, hi eren les dutxes. No masses, com a mínim pel volum del gent que venia a les piscines.

La il·luminació dels mateixos, era, per unes finestretes rectangulars que donaven a la piscina , més unes línies de florescents. Poca llum, però, a l’estiu, amb la claror de dia era més que suficient. El que no era tant suficient ho era l’aigua calenta de les dutxes.

Per a esclafar l’aigua hi havia uns termos elèctrics, que, primer tardaven una bona estona en escalfar-se i l’altre, era que amb cinc o sis persones que es dutxessin, és a dir un torn, l’aigua calenta s’acabava. La gent ho admetia, no sé si resignada o no. Era el que hi havia i s’acceptava , sense queixes.

Amb el temps, els vestidors es van anar fent malbé, portes trencades, els florescents fonent-se tant de pressa com es canviaven, descontrol del que passava allà, més les queixes per l’aigua freda de les dutxes, llavors si, quan la gent va començar a valorar un servei adequat, van obligar a obrir els vestidors de baix i deixar per obsolets els de la piscina olímpica. Plens de pintades i amb material oblidat, quan vaig entrar poc abans de que es  procedís a l’enderroc per fer la piscina nova, va ser dir adeu a un esplendor vingut a menys per donar pas a un altre.   




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más