Avui és el dia. El Club Natació Manresa fa 90 anys des de la seva fundació. Us traslladem el sentiment de club de Manel Estiarte Duocastella. #90anysCNManresa

 

Avui és el dia. Avui, 7 d’abril del 2023 el Club Natació Manresa compleix 90 anys des de la seva fundació. La coincidència de que sigui divendres Sant fa que es compleixi amb les piscines tancades, sense poder nedar, però, tant si val, res pot impedir que els que ens sentim orgullosos de formar part d’aquesta família que es va formar amb un doble fi, la practica de l’esport, en gairebé totes les disciplines i sempre amb l’esperit i valors universals i la de créixer i fer créixer amb aquests valors als que s’hi ha acostat , rebuts amb els braços oberts i integrats amb joia.

S’ha hagut de superar nombroses vicissituds, però, l’esperit d’aquells fundadors, infós en tots aquells que han sabut seguir el seu llegat , ha fet que es superessin els moments més complicats, amb dignitat. Sempre s’ha estat capaç de saber perdre i el més complicat, saber guanyar, amb respecte pels altres i així serà en el futur... Som el Club Natació Manresa.

I per a celebrar aquesta efemèrides , que millor que llegir les paraules del número 1, no els soci que porta més anys com a tal, parlo del soci més conegut i que ha portat el nom de la nostra entitat i el de la nostra ciutat amb honor arreu del món. Les piscines porten el seu nom, Manel Estiarte i Duocastella, perquè ell porta el club en el cor. Aqui us les deixo:

El meu club

Que voleu que us digui? D'aquest garbell d'emocions, d'enyorança, i d'amor que jo sento per aquest club.

Han passat els anys, han passat molts anys; però me'n recordo perfectament de tot. Algunes coses les tinc presents ¡ clares com si haguessin passat ahir; unes plenes de goig, altres plenes d'emoció, de vida, d'unió, de treball, d'entrega, d'il·lusió, d'amistat, i totes barrejades dintre del meu cor, sentint molta enyorança.

El Club Natació Manresa (EL MEU CLUB), és el club de la ciutat, a on jo vaig néixer; és el meu bressol esportiu, és on vaig aprendre a nedar, on em vaig formar; és el meu Club i ho serà sempre.

Aquella vella i estimada piscina i els seus records, els tinc tan arrelats al meu cor, i estic tant content que sigui així perquè em sento molt afortunat que sigui part de mi i del meu passat. I vaig començar a anar quan tenia tres anys (un marrec); recordo els matins (abans d'anar a l'escola) que junts amb la meva germana Rosa, anàvem a entrenar plens de son (i a l'hivern fred), però contents i feliços. És la piscina de la meva infantesa amb en Toni Majó, Albert Canal, Jordi Payà, els meus amics. Vaig créixer fent-me un adolescent ple de somnis i envoltat sempre de carinyo. Me'n recordo dels entrenos, dels campionats socials (sempre tant disputats), de la campana dels records, dels sopars dels vespres d'estiu amb tots els pares. ¡Que bé que ens ho passàvem!. Era casa meva, em sentia confiat i segur. ¡Quins anys deu meu! ¡Quins anys mes bonics I feliços!

Mes tard, me'n recordo d'aquells partits de waterpolo (per mi tan entranyables). Havia aconseguit la meva primera fita; jugar junt amb el meu germà (el capità de l'equip que jugava a primera divisió), jugar amb el meu ídol. Mes tard l'arribada d'en Gaspar com entrenador, guanyar partits i mes partits, les abraçades dintre l'aigua, i la nostra piscina plena de gent a besar, i aconseguir quedar per dues vegades sots-campions d'Espanya, i participar en dues Recopes d'Europa. ¡Un som- ni!

El meu cap, el meu cor i tot jo estic ple de records; creieu-me, ple. Podria escriure dies i dies i parlar d'en Josep Claret, de la Rufina Servalls, del Pere Manel, del Albert Martínez (en pau descansi), i de tots i de tothom, però us avorriria i a mes no es tracta de fer un llibre.

¡L'estimo tant el meu Club!, estimo tant els seus records, a totes les persones que m'han ajudat a créixer i a lluitar (hi ha tanta gent). Han passat Presidents, Treballadors, Pares meravellosos, companys que han jugat amb mi o que han continuat jugant pel club quan jo ja no hi era. A totes i tots els que com jo estimem el Club Natació Manresa: GRÀCIES!

Manel Estiarte.

 

Aquestes paraules en les va fer arribar en Manel, quan, després de jugar els seus sisens Jocs Olímpics, se li va concedir la insígnia d’or i brillants de la nostra entitat, que, des del club, es comunicava així als seus consocis.

 

Escut d'or i brillants per a Manel Estiarte Duocastella

Encara que sembla que fos ahir quan vèiem el Manel per la piscina, de bon matí, amb el seu cacaolat calent preparat per la seva mare, la Montserrat i amb la moto a punt per anar cap a la Badia Soler, ja han passat un munt d'anys i aquell jove nedador i waterpolista manresà que prometia molt ja ha finalitzat la seva carrera esportiva. Sembla que hagi passat volant!! Han estat anys d'èxits continuats. Als gols unia personalitat, carisma i saber fer. El reconeixement a la seva qualitat, única com a esportista, hi sumava un do de gents fora del comú i una definició del seu caràcter seria "sabia i sap el que volia i com aconseguir-ho".

No ha estat una vida fàcil, en Manel ha hagut de lluitar molt i superar nombrosos tràngols, però no ha estat mai sol. La seva família ha estat pedra angular i de recolzament mutu en els moments difícils. I en tot aquest camí amb un denominador comú, no ha oblidat mai els seus amics, la seva ciutat i el seu Club Natació Manresa. Per aquests motius, una incomparable carrera esportiva, un gran sentit de l'amistat, el seu manresanisme i portar sempre en el seu cor el club que li va fer de bressol esportiu, la Junta Directiva del CN Manresa va aprovar el lliurament de l'escut d'or i brillants a Manel Estiarte i Duocastella.

Gràcies per tot.