Núria Comellas. El "ja vinc " amable del guarda-roba. #90anysCNManresa

 

 

Persones inesborrables en la historia del Club Natació Manresa, hi son, per sort més d’una, però, n’hi ha a les que, quan venies al club, la saludaves cada dia i li feies confiança, parlo de les senyores del guarda-robes, en aquest cas potser la més representativa, la Nuri. La Núria Comellas, mare i avia d’esportistes , la filla , l’Eva, va ser una destacada bracista, va entrar a treballar en el club per anar a les catacumbes. La piscina d’hivern, tenia els vestidors, sota,  al voltant de la piscina, a la mateixa alçada que el fons de la mateixa.  En principi casetes individuals, amb algun quarto, per a grups, també hi havia la sauna vella, la primera, però, per tal de un major aprofitament dels recursos humans, és a dir estalviar diners, es va situar el guarda-robes, només baixar les escales que hi havia a l’entrada, a la dreta els vestidors masculins, a l’esquerra els femenins, únic accés als vestidors i sortida a les piscines , de manera que el lloc per a depositari les bosses i els penja-robes sota la vigilància de la senyora, en aquest cas la Nuri.

La seva afabilitat, la proximitat, la serenor, la feia “torejar” amb mestratge les diferents situacions que es podia trobar amb els diferents perfils de socis que per allà passaven. Des dels més entremaliats, que si et descuidaves els tenies dins a buscar la seva roba, fins als que alçant la veu  exigien ser atesos, tots passaven per l’aro i ho feia de manera desenfadada , com si res.

En les estones de menys feina, que llavors n’hi havia, passaven el pal de fregar pels vestidors, vigilant quan no hi havia ningú en els vestidors masculins, si era el cas o també, cosir els gorros de waterpolo, tant els d’entrenament com els de competició, que allà, penjats, esperaven el següent entrenament.

Típic seu va ser el “Ja vinc”, quan se la cridava, la seva resposta calmada al “Senyora!” o “Nuri”. Des d’aquí el nostre agraïment per fer club des de les “profunditats” .