Llaços amb la màxima autoritat de l'esport. Joan Antoni Samaranch. #90anysCNManresa

 

Hi ha ocasions que son els de fora els que et fan comprendre de com d’important és el teu club. Des de dins, en la vida correnta, no t’adones  de que, la teva feina, és apreciada pels de fora, fins i tot , per part de les autoritats del més alt nivell i això, afortunadament, ha passat en el nostre Club Natació Manresa.

Gairebé tothom, potser alguns joves no, coneixeran al nostre personatge d’avui, potser la persona més important de la historia en el món de l’esport. Parlo de Joan Antoni Samaranch Torelló, qui va ser president del Comitè Olímpic Internacional, el COI, durant molts anys, agafant les rendes de l’olimpisme mundial l’any 1980, als JJOO de Moscou, en un moment complicat , doncs, els afers polítics interferien sobre el món de l’esport. Ell va ser capaç de tornar arrancar els jocs amb la força, l’impuls, que els ha fet cobejats pel  pel prestigi que significaven. La seva gran obra va tenir un premi gran, per a ell i per a la seva ciutat, Barcelona, que va ser la seu dels JJOO de l’any 1992, els millors de la historia sens dubte.

Doncs, en Joan Antoni Samaranch, va estar sempre al costat del club, l’any 1983, essent ja president del COI, va acceptar la petició de formar part del Comitè d’honor del 50 è. Aniversari, a la vegada que va enviar la fotografia i el que ell qualifica com unes ratlles, per al llibre del cinquantenari.

Les seves paraules foren; Quan una vila es troba al cor de Catalunya i sap projectar la seva història i les seves inquietuds de cada dia, a tot el país, es contrau, sense voler, un compromís molt seriós. Així ho comprengueren molts manresans que han sabut ocupar un lloc preeminent en la vida ciutadana. Entre aquests ciutadans exemplars hi ocupen un lloc molt rellevant els manresans que fundaren ara a mig segle, el Club Natació Manresa.

En els anys trenta, recordo la meva adolescència on s’hi barrejaven il·lusions, esperances i aquest esperit de lluita que l’esport ens ha donat sempre. I enmig de totes aquelles inquietuds hi recordo que amb un afany especial s’hi trobaven els fundadors del Club Natació Manresa.

Ara, encara que sembli que per les meves funcions de President del Comitè Olímpic Internacional, estic molt lluny de Manresa i del seu Club Natació, em sento molt a prop de vosaltres i dels vostres projectes. Espero poder trobar una data adient per acceptar la vostra gentil invitació per a visitar-vos, i a més de saludar a tants amics, rejovenir-me una mica i recordar aquells anys en que es va fundar el vostre benemèrit Club.

Amb la meva felicitació pels vostres jovenívols cinquanta anys, rebeu tot l’afecte i estima del vostre amic.

Joan Antoni Samaranch

La relació del Club amb el mandatari venia de lluny i , la nostra entitat ,  conscient de la importància de   relacionar-se cordialment amb els que dirigien l’esport, ja l’havia felicitat pel seu nomenament com a Delegat Nacional d’Educació Física i Esports, després d’haver estat el Delegat Regional, llavors de Catalunya, agraint la seva tasca en favor de l’esport català. Samaranch va respondre enviant la fotografia que adjunto, signada , que escrit a mà, diu; “Al Club Natación Manresa con todo mi afecto y admiración por su ejemplar labor Deportiva”.

Tampoc va faltar la felicitació quan se’l va nomenar president del COI, essent ambaixador a Moscou.

Tampoc va faltar al lliurament de les medalles d’or de la Ciutat al Mèrit esportiu al Manel Estiarte, Albert Canal, Francesc Torres i un servidor, cita en la que , en declaracions a Regió7 va dir; Heu estat exemple per  Catalunya i Espanya.

Orgull de club.